“Volem fer un pas endavant tant amb el masculí com amb el femení”

Un cop acabat el mandat de Ramon Sitjà, David Soy (Sant Hipòlit de Voltregà, 1973), que ja formava part de la junta directiva, li ha agafat el relleu com a president del CP Voltregà Stern Motor.

Què el va fer decidir?

Com que ja estava a la junta va ser una cosa natural. En Ramon em va fer la proposta perquè volia plegar després de quatre anys i no vaig poder dir que no.

S’havia imaginat mai que seria el president?

Mai de la vida. Fa molts anys que amb l’empresa col·laborem amb el club i ara feia un any i mig que també era a la junta, però no m’havia imaginat mai ser-ne el president. Jo no hi havia jugat. Ara hi tinc una filla però no m’hi poso per això. Si ella fos més gran no ho faria.

De la junta anterior només continuen vostè, Ramon Sitjà i Andreu Corominas. Té molt desgast el dia a dia d’un club com el Voltregà?

Porta molta feina si ho vols tenir tot controlat i fer-ho bé. Sort en tinc de la junta, que m’ajuda i treballa molt.

Quants jugadors tenen actualment?

Tenim 33 equips, n’hem creat tres de nous, i més de 200 jugadors. Pocs clubs ho poden dir.

És una xifra estable?

Sí, força, tot i que en els últims anys ha crescut molt el femení i ara tenim equips de totes les categories.

I de socis, quants n’hi ha?

Estem en uns 375 però volem arribar als 500. Per això hem impulsat una campanya de captació. Crec que ho podem aconseguir.

També es mantenen o costa engrescar la gent jove?

Amb la campanya que hem impulsat amb descomptes per als joves ens està responent força gent i amb la pandèmia també vam notar que venia més gent. Aquí a Sant Hipòlit ens va molt bé que el futbol jugui dues hores abans a la tarda perquè després venen tots cap aquí. De fet, volem convertir l’experiència de veure un partit d’hoquei en alguna cosa més, que sigui divertit i hi hagi activitats tota la tarda.

La junta actual la formen 11 persones. Quin perfil de gent és?

Generalment és gent que té algun fill a la base, gent que li agrada molt l’hoquei i algun amic meu.

Tenen algun projecte concret que vulguin impulsar?

El que volem és continuar la línia de les juntes que ens han precedit, l’anterior va fer una molt bona gestió econòmica, i després intentar aportar una energia extra per fer créixer la massa social. De moment la gent respon i també les empreses que anem a veure. La marca Voltregà funciona molt bé i estem molt contents. En l’àmbit esportiu el que volem és fer un pas endavant tant amb el masculí com amb el femení, sobretot perquè aquest segon torni a ser el que era el Voltregà.

Aquest primer equip femení ha anat canviant d’entrenador cada any en les últimes temporades. No s’ha trobat l’adequat o què ha fallat?

És evident que no ha funcionat i això ho volem canviar. Necessitem fer un projecte a dos tres anys vista i això és el que hem ofert a David Noguera. És un equip molt jove i li hem de donar un marge de confiança. El femení ha crescut molt els últims anys. Ara hi ha molts rivals, com el Palau, Gijón, Manlleu, Vila-sana o Fraga, alguns amb potencial econòmic i costa molt competir contra aquests.

El primer equip masculí, per la seva banda, comença l’OK Lliga aquest cap de setmana. L’any passat es va patir més del compte. Cap on miren aquest any?

Volem que l’equip no pateixi i ens agradaria ser dels vuit primers. Per això, el primer objectiu és entrar a la Copa del Rei. També intentarem fer un bon paper a la WS Europe Cup. No amaguem que ens encantaria guanyar-la.

S’han quedat sols de la comarca a l’OK Lliga. Això és bo o dolent?

D’entrada, perdem les jornades econòmiques dels derbis, on venia molta gent. La veritat és que ens agradaria que hi hagués més equips de la comarca. Però, per altra banda, qui vulgui veure bon hoquei haurà de venir aquí.

Quant a base, en canvi, hi ha molta oferta. Es fan la competència?

Hi ha molts equips a la comarca però nosaltres tenim una escola molt ben portada, amb molts anys d’història i el nom del Voltregà davant. A la gent li agrada venir per això. Tenim un punt diferencial amb el fet de tenir el masculí i el femení a dalt de tot.

El sentiment de pertinença al club també és un altre dels trets d’identitat que tenen. Quin és el secret per mantenir-lo?

Que tots els que ens hi posem és perquè estimem el Voltregà. Això és autenticitat. Ningú ho ha pensat des d’una oficina ni és artificial. Hi creixem des de petits i ho mamem. Som conscients de l’excepció que representa tenir equips a Europa en un municipi petit.

Amb realitats tan singulars i arrelades com la seva, per què creu que l’hoquei patins no ha acabat de tenir el ressò d’altres esports?

Els horaris de televisió no són els millors perquè coincideixen amb partits de futbol del Barça o el Madrid i també passa que ara competim contra tot, també les plataformes com Netflix. Fora de Catalunya tampoc es viu igual que aquí i això ho dificulta. Un esport majoritari no ho serà mai i nosaltres el que hem de fer és ser imaginatius amb els canals de difusió i amb les iniciatives que impulsem per intentar arribar a més gent.

Tenir unes bones instal·lacions és clau per a la pràctica i el gaudi de l’esport. Fa temps que a Sant Hipòlit hi ha prevista una reforma integral del pavelló. En quin punt es troba el projecte?

S’està acabant de definir i estem pendents dels terminis que ens digui l’Ajuntament però no serà immediat. Quan arribi el moment haurem d’estar al voltant d’un any sense poder-lo utilitzar, però encara falta.