Aquest diumenge el Voltregà Movento Stern comença l’OK Lliga a casa contra el Barça (16.15h). Els de Sant Hipòlit mantenen el gruix de la plantilla que va aconseguir la WS Europe Cup el curs passat, i han incorporat una peça de gran qualitat com és Àlex Rodríguez. En el seu retorn al club de la seva vida, el petit dels Rodríguez fa balanç de la situació.
Ha estat set anys fora de Sant Hipòlit. Què l’ha fet tornar al Voltregà?
Primer de tot, la família. He estat set anys fora, i encara que Reus era a prop no estava a casa amb els meus, i jo soc molt familiar. També perquè estic acabant els estudis, i tenia ganes d’enfocar
la meva carrera més enllà de l’hoquei. I perquè em volia tornar a involucrar amb el Voltregà, jugar amb els meus amics i la meva afició. Sempre he dit que no em volia venir a retirar, sinó tornar a un bon nivell i amb la il·lusió de poder guanyar un títol.
Va marxar amb 23 anys i torna amb 30. Què ha canviat de l’Àlex que va sortir de Sant Hipòlit?
He pogut viure l’hoquei com a professional, i he compartit vestidor amb els millors jugadors i entrenadors d’aquest esport. I això et fa créixer molt. Sempre estàs millorant, i també et permet veure moltes maneres de jugar a hoquei. Crec que he quedat amarat de tot això, i ara intentaré aportar el meu granet per fer créixer el Voltregà.
El passat cap de setmana va tornar a jugar a l’Oliveras de la Riva amb les grades plenes. Què va sentir?
Feia molts anys que un dissabte de partit no tenia tants nervis. I sabia que era perquè tornava a jugar a casa. Ho vaig intentar controlar, però també reconec que ho vaig pagar a la pista. He nascut i crescut aquí, i tothom sap que tenia moltes ganes de tornar. I dissabte va ser increïble. Per mala sort no vam poder aixecar el títol, que és l’únic que li falta al Voltregà, però hem demostrat que amb gent del poble, i amb aquesta afició, si treballem segur que arribaran noves oportunitats. I al final el que volem és donar una alegria a aquesta gent que noens deixa mai d’animar.
Precisament aquesta temporada ens trobem amb un Voltregà on gairebé tots els jugadors són del poble.
Sí, i al final en Lluc és de Manlleu però ha passat molts anys aquí i l’Humbert també porta moltes temporades a la base del club. En Dídac i l’Uri són de la comarca. I la resta, tots de Sant Hipòlit. Això és el que en llocs com aquests crea afició. Si hi poses tot de gent de fora, segur que et vindrà qui li agrada l’hoquei, però no se sentirà tan identificat com amb l’equip d’aquest any. Perquè la gent que ve sap que a la pista hi té amics, familiars o simplement nois del poble. Els d’aquí sentim els colors i és el que fa especial el Voltregà. A la pista dones més perquè és el teu club, i l’afició fa elmateix perquè ens sent molt propers.
I a la banqueta, Lluís Teixidó i Tudi Nogué.
És el mateix. L’equip tècnic també és del poble. I tots sabem què ha sigut en Lluís com a jugador. I en Tudi com a entrenador també ho ha sigut tot al Voltregà. Tot plegat genera més involucració.
A què ha d’aspirar aquest Voltregà?
Tothom destaca de nosaltres que tenim un molt bon equip. I que entrem en moltes travesses per fer-ho bé. Crec que l’any passat el Voltregà va competir molt bé en competicions curtes, però va quedar pendent tenir més regularitat en la lliga. Hem de millorar en això. I crec que el Voltregà hauria d’estar sí o sí a la copa i en la zona de play-off.
Àlex Rodríguez té molts títols però li falta una copa del rei…
Sí, i una copa amb el Voltregà seria increïble. No sé quants anys fa que no la guanya el Voltregà. També és cert que en una copa, com a competició curta que és, has de tenir un punt de sort. Ésmolt maca, però també molt difícil, i on qualsevol equip et pot eliminar. I sempre hi ha el Barça, el Reus i el Liceo.
{{ comment.text }}