El vigatà Josep Benito va participar en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 amb la selecció espanyola d’hoquei patins. “Va ser una pena no aconseguir l’or, però els argentins van ser millors aquell dia.” És la sensació que té Benito tres dècades després que la selecció perdés la final davant Argentina per 6 gols a 8. “Poder participar en uns Jocs és el màxim a què pot aspirar un esportista i més en un esport que va ser olímpic per primera vegada’’, assegura Benito.
Tot i això, el davanter vigatà, que amb un 19% va tenir el percentatge d’efectivitat més alt de la selecció durant la cita olímpica, admet que després de guanyar la semifinal contra Itàlia, “tot el que no era or ja no tenia tanta exposició mediàtica en un esport d’exhibició’’. Alhora, reconeix que tot i que la medalla de plata que va guanyar el va convertir en el primer medallista osonenc d’uns Jocs Olímpics, “la majoria de l’equip estava enfonsat després de perdre l’últim partit contra Argentina. Quan perds una final, està més content el del bronze que el de la plata’’.
Benito recorda com, amb la medalla ja assegurada, no el van convidar a portar la torxa olímpica al seu pas per Vic: “Qui va organitzar aquell acte es devia oblidar que la capital d’Osona era subseu olímpica d’hoquei patins’’, un esport que encara lluita per ser olímpic de ple dret.
Al marge de la selecció, després del seu pas pel FC Barcelona (1990-92), va jugar amb el Club Patí Vic (1992-1999), que va ser subseu olímpica i que actualment es troba en una situació delicada fins al punt que el club va haver de presentar concurs de creditors fa dos anys. “Em sap molt de greu aquesta situació. Si el club vol remuntar, cal que tots els vinculats amb el Club Patí Vic remem en la mateixa direcció.”
{{ comment.text }}