El derbi entre Voltregà i Vic va acabar amb empat a dos en un partit ajustat i emocionant que hauria pogut decantar-se en qualsevol moment.
El Vic va ser el primer a donar un cop de puny sobre la taula amb un gol de Martí Casas al minut 7 amb un xut ras de lluny que va anar a la base del pal i a gol. Després del gol però el conjunt vigatà es va replegar i la iniciativa la va portar el Voltregà, que va disposar de bones ocasions al tram final de la primera meitat.
A la segona part, el partit va ser més obert, de tu a tu. Els dos equips van oferir grans ocasions i Càndid Ballart sota pals voltreganesos i Gerard Camps sota els pals vigatans van tenir feina. Cristian Rodríguez va ampliar l’avantatge pels vigatans culminant un contraatac de manual amb Romà Bancells. Amb el 0 a 2 el partit semblava molt de cara pels vigatans. Però els derbis no hi entenen de sentències.
El Voltregà va reaccionar i només dos minuts després Alabart es va inventar un xut potent de lluny que situava l’1 a 2 al marcador i retallava distàncies. El Vic volia calma, el Voltregà revolució constant. El partit tenia un ritme boig afegint al·licients pels espectadors, que van omplir a rebentar el pavelló Oliveras de la Riva. Quedava clar que el diumenge a la tarda també pot ser un bon moment per un derbi.
El 2 a 2 final no va arribar fins a dos minuts pel final. Armengol en partits així sempre hi és. Sempre apareix. Diumenge no va ser una excepció i en una bola que ell mateix va recuperar a Cristian Rodríguez es va plantar a la frontal i va aprofitar l’espai que tenia per fer una mitja volta i enviar la bola a la xarxa. El partit encara no havia acabat. El Vic estava amenaçat amb nou faltes acumulades: a només una de cedir una falta directa. Aquesta va arribar a un minut i mig pel final. Alabart la va llançar però no va ser capaç de superar un Gerard Camps molt encertat.
{{ comment.text }}