20 anys després, la Vuelta va tornar a passar aquest dijous pel Ripollès. L’afició es va bolcar en una etapa que, en l’aspecte esportiu, es va traduir en un canvi de liderat anecdòtic i el detall que el guanyador de l’etapa, l’australià Jay Vine, ja va creuar primer el coll de Santigosa.
Hi ha dos grans tipus d’aficionats a les proves ciclistes de més projecció. Els que no deixen passar l’oportunitat d’acostar-s’hi quan les tenen a prop, i els que quan això passa també en gaudeixen seguint-les per televisió, a veure com queda.
Aquest dijous van estar més de sort els primers que els segons, perquè quan el senyal televisiu en obert va connectar en directe amb la sisena etapa de la Vuelta, que anava d’Olot a l’estació andorrana de Pal, els corredors ja estaven baixant la collada de Toses en direcció a Alp.
Per tant, no es va poder veure res del pas pel Ripollès de la prova, gairebé només començar l’etapa. Va incloure el coll de Santigosa, Sant Joan de les Abadesses, Ripoll, Campdevànol i Ribes de Freser abans d’enfilar la collada cap a Planoles i Toses.
Centenars de persones es van aplegar sobretot en els nuclis urbans i en diversos trams al llarg del recorregut per veure passar el pilot.
Un pilot que des de ben aviat ja no ho va ser. Molt al començament hi va haver un grup d’escapats d’entre els quals ja en formava part el que acabaria sent vencedor de l’etapa, l’australià Jay Vine (UAE Team Emirates), que ja va passar en primer lloc el port de tercera categoria del coll de Santigosa, tan sols 11 quilòmetres després de la sortida.
Amb ell i just al darrere anava el belga Louis Vervaeke (Soudal Quixk-Step), amb qui s’intercanviarien posicions en el moment de coronar la collada de Toses, sempre dins del mateix grup d’escapats.
L’estocada final de Vine arribaria en l’últim tram de l’etapa, quan va afrontar en solitari els últims 20 quilòmetres un cop superat el port de la Comella (Andorra la Vella).
La d’aquest dijous no era una etapa especialment dura, per als professionals. En tot cas, podia ser una etapa trampa, venint de l’exigència de la contrarellotge per equips del dia abans a Figueres i per haver d’afrontar els primers ports del Pirineu, amb més risc de patir-hi un contratemps que no pas de refermar-hi posicions.
Segurament per això una escapada com que la que es va concretar des dels primers minuts, sense cap dels considerats favorits, no va ser vista en cap moment com una amenaça.
Començant per qui està cridat a ser el principal candidat a la victòria final, el danès Jonas Vingegaard (Team Visma), que començava l’etapa com a líder provisional de la general i després d’acabar-la va caure fins a la cinquena posició, a 2min 33seg del nou líder provisional de la classificació i segon a l’etapa ripollesa, el noruec Torstein Traen (Bahrain Victorious), que segurament exercirà un liderat efímer. Es tracta, en qualsevol cas, d’un èxit immens per a un corredor que fa tres anys va superar un càncer testicular i que ara viu el millor moment de la seva trajectòria.
D’Olot n’havien sortit 176 corredors. Amb el permís i vigilància del gran grup, controlat pel Visma del líder Vingegaard, la diferència inicial dels escapats va anar creixent fins a més de sis minuts en entrar a Andorra.
A Louis Vervaeke, travessar primer la collada de Toses el va convertir en nou líder provisional de muntanya. Un altre factor que va intervenir a estones, sobretot en el descens de Toses, va ser la pluja, que en diferents trams de l’etapa va acompanyar els corredors.
Pel que fa als ciclistes espanyols, després de l’etapa d’aquest dijous el més ben situat és Marc Soler (UAE Team Emirates), a 3min 9seg del líder. Una de les grans decepcions de la jornada va ser Juan Ayuso, del mateix equip, un dels favorits que ja va quedar descavalcat.
La caravana publicitària va fer parada al centre de Sant Joan
Estava previst que la caravana publicitària de la Vuelta s’aturés a la plaça Clavé de Sant Joan de les Abadesses com a molt d’hora a les 12 del migdia. Per això, quan va arribar gairebé una hora abans, va trobar tothom desprevingut i poc ambient al carrer.
Però, al cap de pocs minuts, la plaça es va omplir d’unes 300 persones que van recollir les gorres vermelles i verdes i les piruletes que donava l’organització.
La caravana, que en principi havien de formar una quarantena de vehicles amb marques de patrocinadors, es va reduir a la meitat per la previsió de mal temps, però s’hi va estar mitja hora posant música i animant el personal sense que caigués ni una gota.
El regidor d’Esports de Sant Joan, Albert Ramoneda, estava content que el poble “tornés a estar situat al mapa del ciclisme internacional”. No s’ha d’oblidar que el març del 2024 el municipi santjoaní va acollir la sortida de la tercera etapa de la Volta a Catalunya amb el ciclista eslovè, Tadej Pogacar, com a gran atractiu.
Més d’un miler de persones es van situar al voltant de l’N-260 per veure passar uns segons els ciclistes, que venien del Coll de Santigosa a tota pastilla. Un dia més, va haver-hi protestes contra l’equip Israel amb el desplegament de pancartes favorables a Palestina al voltant del bar Clavé.
“Des de dos dies abans ja ha passat molta gent, per Ribes”
Situat a l’entrada de Ribes de Freser, el Bar Gusi va obrir portes als anys 60. David Torrecillas n’és propietari des de fa 29 anys, i en fa tres que és amic del mànager general de l’equip professional Burgos BH, Julio Andrés Izquierdo.
Torrecillas està acompanyant l’equip en algunes de les etapes i, de fet, el març passat va acollir dos corredors de l’equip burgalès, entre ells el campió de Mongòlia de contrarellotge, Jambaljamts Sainbayar. “Van entrenar una setmana al Pirineu i una altra a la platja”, explicava.
Per això, el pas de La Vuelta aquest dijous literalment per davant de casa va ser molt especial. L’agost és un mes molt bo per al bar, per “les bones temperatures, les festes majors i les vacances. I dos dies abans i el mateix dia de l’etapa, hi ha vingut molta gent”, destacava.
Alguns aficionats van pujar-hi en bicicleta per anar a veure passar el pilot per la collada de Toses, però també van passar-hi molts cotxes. “És una zona on el ciclisme està agafant projecció”, apuntava. Per un dia, el Gusi va canviar l’habitual ambient d’un local de pelegrinatge pels amats del trail de muntanya –Torrecillas és amic personal del corredor de llarga distància Kilian Jornet– per un espai per als ciclistes.
“Ser a prop del ciclistes fa que t’hi identifiquis molt més”
Isaac Guillén és un enamorat de la bicicleta, però aquest dijous va canviar les dues rodes per les quatre i va pujar la collada de Toses en cotxe per veure el pas de la Vuelta a Espanya pel segon port del dia. “Hi havia previsió de mal temps i ha estat un encert no venir en bicicleta, perquè allà s’ha posat a ploure”, explicava. Guillén viu a Campdevànol i va pujar pels volts de les 12 del migdia a la zona del trencant de Dòrria (Toses), cap a la meitat del port.
Dimecres ja havia vist in situ la contrarellotge per equips a Figueres després de guanyar, en un sorteig de la Unió Ciclista Campdevànol i la Farmàcia Teresa Cuy, una entrada per a la zona VIP. “És una cursa maca de veure. El fet de ser a prop dels professionals en un port on pujo sovint fa que t’identifiquis molt més amb ells”, assegurava Guillén.
Des de petit ha seguit el ciclisme professional i curses tan importants i internacionals com la Volta Ciclista a Catalunya o el Tour de França. Per tant, era impossible que aquest dijous no anés a veure la Vuelta a pocs quilòmetres de casa seva i en el seu terreny preferit, com és la muntanya.
“Faltaven tres o quatre efectius per poder cobrir Campdevànol”
Els integrants de Protecció Civil de Campdevànol estaven citats a les 12 del migdia davant de l’Ajuntament, perquè el guàrdia municipal els distribuís pel municipi. Se n’hi van presentar cinc: Josep Picas, Antonio Ibáñez, Jordi Sánchez, Joan Carbonell i Felipe Segura. La feina de tallar la carretera perquè el pilot passi amb seguretat sembla senzilla, però té els seus riscos. A Campdevànol s’havien de tallar tots els ponts que desemboquen a l’N-260.
L’ensurt del dia se’l va endur Picas quan un cotxe va voler avançar tres vehicles aturats per ell i gairebé l’atropella: “Si no arriba a cridar un home, no l’hauria vist.” Per sort, es va quedar en una anècdota. Tant Picas com Ibáñez han estat vinculats a la Unió Ciclista Campdevànol (UCC), com a primer president de l’entitat i com a secretari respectivament.
Per això els feia especial il·lusió el pas de la Vuelta. La pluja els va respectar, ja que no va aparèixer fins que es va reobrir el trànsit. Per una altra ocasió, sí que voldrien ser més, perquè “ens en faltaven 3 o 4 més per cobrir Molinou, Pernau o l’Herand. A més, només hi havia un municipal i no dos com és habitual”.
