L’home que era a tot arreu

El record més antic que tinc de Joan Vilalta és de quan jo era estudiant i, els estius, treballava a les oficines de La Farga Casanova del meu poble, Campdevànol, per 200 pessetes a la setmana, per cert. De tant en tant, allà a fora, hi havia un camió d’El Rápido de Ripoll (en castellà), amb el seu propietari, el mateix Vilalta, enfilat a la caixa del vehicle carregant i descarregant ferros