EL 9 NOU · 16 de gener de 2006
Quan Nani Roma va fixar-se com a objectiu pujar al podi en el seu segon Dakar amb cotxes semblava que posava el llistó molt alt en un equip, Mitsubishi, que tenia tres pilots destinats a guanyar i dos rivals que s’havien reforçat per intentar trencar amb la seva hegemonia dels darrers anys: Volkswagen i Schlesser, amb un reglament que tornava a beneficiar els seus buggys.
Al final, el pilot de Folgueroles s’ha tornat a sortir amb la seva aconseguint una tercera posició que el referma com al millor pilot català a la cursa després de la seva victòria en motos de 2005 i del dissetè lloc del 2000, edició que va dominar durant 13 etapes fins que se li va trencar la moto a tres dies pel final.
De les ensopegades també se n’aprèn i Roma ha demostrat aquest any ser un autèntic expert al desert, atacant quan es podia i conservant quan era necessari més enllà de buscar l’espectacularitat dels resultats de quan corria amb moto. La gran majoria de dies ha estat sempre entre els deu primers, destacant la tercera posició de la cinquena etapa i la segona de la desena, tot i perdre temps per ajudar Luc Alphand.
Però allò més destacat va ser el lideratge que va ostentar a la primera etapa. Efímer, certament, com era propi d’un avantatge de només sis segons. A la jornada prèvia a l’etapa de descans, el folguerolenc ja es va situar a la quarta posició, que va mantenir fins que dijous Stéphane Peterhansel va perdre tres hores i quart i el liderat en topar contra un arbre.
La mateixa incidència havia obligat a abandonar el dia anterior Jutta Kleinschmidt (Volkswagen), de manera que Roma es quedava sense ningú que el pressionés per darrere més enllà del mateix Peterhansel, a una hora i mitja. Però ni així es pot estar tranquil i dissabte el nerviosisme s’apoderava més del seu copilot, Henri Magne, que del mateix Roma quan es van perdre.
Va ser una jornada plena d’ensurts per a gairebé tothom entre el primer control de pas —on el folguerolenc marcava el millor temps— i el segon. Com que l’etapa de diumenge es va reduir a un enllaç en senyal de dol per la mort de dos nens atropellats per la caravana els dos dies anteriors, la cursa es va resoldre tal com va quedar decidida dijous amb l’exesquiador Luc Alphand al capdavant.
