2019, any de reptes

ELECCIONS MUNICIPALS, PACTES I ULTRADRETA El 2019 serà l’any de la política municipal amb les eleccions del 26 de maig. Uns comicis que, tot i ser locals –el mateix dia es faran les eleccions al Parlament Europeu–, difícilment es podran aïllar del moment que viu la política catalana. De fet, la prèvia de la cita electoral coincidirà amb un moment de tensió per la celebració aquest principi d’any del judici de l’1-O al Tribunal Suprem, on hi haurà el gurbetà Carles Mundó. La influència que el procés d’independència tindrà en la correlació de forces que sortirà del 26-M és una incògnita, però el que tothom té clar és que caldran pactes per formar majories a la majoria d’ajuntaments, sobretot als dels municipis més grans d’Osona i el Ripollès. A Vic, on CiU, ara PDeCAT, governa ininterrompudament des de 1979, fa 23 anys que ho fa en minoria –des de l’alcaldia de Jacint Codina–, bé en solitari o bé amb pactes amb altres partits, situació que també es dona a Manlleu, on ERC, que té l’alcaldia des de 2003, ja encadena dos mandats sense majoria absoluta. L’excepció és Ripoll, ja que el PDeCAT de Jordi Munell sí que té majoria. Que en molts ajuntaments faran falta pactes per construir majories sembla una obvietat, i el que caldrà veure és si el factor sobiranista serà suficient per soldar-los. Una de les incògnites és què passarà amb el PP, força que ara no té cap regidor a Osona i el Ripollès, o amb Ciutadans, formació que ja ha anunciat que per primera vegada farà llistes com a mínim a Vic, Manlleu i Torelló. A les eleccions del 21-D, va ser la tercera força tant a Osona (11,5% dels vots) com al Ripollès (11,9%). En cas que sostinguin aquests percentatges de vot, caldrà veure quin encaix té a la vida política municipal el seu discurs contra la immersió lingüística a les escoles, els símbols independentistes a les institucions i als carrers o els presos independentistes, temes que a la majoria d’ajuntaments fins ara s’han abordat des d’una posició d’ampli consens. Es demostra a Vic, on les fortes tensions, gairebé crispació en alguns moments, entre govern (PDeCAT) i els dos principals grups de l’oposició (ERC i Capgirem) s’han deixat de banda per defensar el procés i aprovar mocions de suport a totes les decisions del govern Puigdemont en el seu dia. De fet, en unes comarques on PDeCAT i ERC, o viceversa, són govern i oposició en molts ajuntaments el del procés ha estat precisament un punt d’intersecció. La lluita entre JxCat, que recollirà l’herència del PDeCAT, i ERC per ser primera força serà un altre dels al·licients d’unes eleccions en què qui surti guanyador tindrà també molts números per assolir la presidència del Consell Comarcal d’Osona, en mans del PDeCAT des de 2011 amb Joan Roca al timó. Situació similar pot donar-se al Ripollès, on el PDeCAT té la presidència ara amb Eudald Picas, que ha rellevat Joan Manso fins al final del mandat. ERC, aquesta vegada, aspirarà a la presidència. El que pràcticament es pot descartar és l’efecte de la ultra dretització de la política, que es tem que es pot estendre com una taca d’oli a Espanya després de la irrupció de Vox al Parlament andalús. El discurs populista, xenòfob i masclista de Vox ja s’ha utilitzat en la política municipal a Osona i el Ripollès. I sembla que va tocar sostre el 2011, quan PxC va aconseguir representació a diversos municipis de totes dues comarques. El 2015 la formació creada per Josep Anglada, que va presentar-se amb les sigles pròpies de Plataforma Vigatana, va passar a ser residual. A Vic va perdre el 72% dels vots i només va obtenir un regidor. PxC n’havia tingut cinc. MUNICIPALITZACIÓ DELS SERVEIS El debat sobre la municipalització dels serveis viurà la seva eclosió aquest 2019. Els programes electorals de gairebé totes les formacions d’esquerres l’inclouran. El Consell Comarcal d’Osona lidera un projecte pioner per crear una empresa 100% pública per oferir el servei de subministrament d’aigua en baixa als ajuntaments. La creació de l’empresa es materialitzarà en un ple extraordinari aquest gener. Ja hi ha set ajuntaments que han mostrat la seva voluntat d’apuntar-s’hi. S’haurà de veure com es formalitza aquesta empresa pública i si no ha d’acabar contractant els serveis de les empreses privades que actualment tenen les concessions per dur a terme algunes de les competències. Si fos així, el titular de 100% pública no deixaria de ser cert, però s’hauria de matisar. A l’espera de com es desenvolupen els esdeveniments el que és evident és que s’estan produint moviments. Torelló, tercer ajuntament d’Osona quant a habitants, ja ha expressat el seu desig de prestar el servei a través del Consell Comarcal, decisió rellevant per fer viable el projecte donat que hi suma massa crítica. Vic és un cas singular. La concessió la té l’empresa Aigües Vic per 99 anys. Es va fer l’any 1949. Fins i tot a dins el PDeCAT s’ha obert el debat sobre si no cal posar fi a una concessió atorgada durant el franquisme i que avui dia seria totalment impensable. PLANEJAMENT URBANÍSTIC COMARCAL Vic i Manlleu hauran d’aprovar els seus planejaments d’ordenació urbanística aquest 2019 després que els tribunals anul·lessin els anteriors. Hi ha consens que són els últims POUM que s’haurien de fer amb un debat local i que cal anar cap a una planificació comarcal. L’exemple més clar és el de la pota sud, el vial que ha de connectar la C-17 amb l’Eix Transversal pel sud de Vic. Aquesta nova carretera solucionaria els problemes que té Santa Eugènia perquè els camions arribin al seu polígon industrial. Vic i Malla no la volen pel seu terme municipal, mentre que Taradell i Santa Eugènia la reclamen. Calldetenes, que ja té la seva variant, considera que serà necessària. La solució s’haurà de trobar també aquest any amb reunions entre alcaldes, però caldria abordar-ho amb una planificació que tingués una òptica més comarcal, amb pes de criteris tècnics –Territori n’està fent un estudi– però amb una decisió política, perquè l’urbanisme condiciona el model de comarca. FINANÇAMENT DE LA UVIC I EL CHV El 2019 ha de ser també un any en què s’ha de negociar una millora del finançament públic de la Universitat de Vic i del Consorci Hospitalari de Vic (CHV). El contracte programa de la UVic, vigent des de 2015, ha expirat i aquest serà el repte més immediat del nou rector, Josep-Eladi Baños, i el seu equip. Els problemes del govern de la Generalitat –l’aplicació de l’article 155 i els cinc mesos que van passar sense la possibilitat d’investir president– però també la renúncia d’Oriol Amat, al mes de juny, a ser nomenat rector han ajornat un tema vital per garantir l’estabilitat pressupostària de la UVic. Actualment, els fons públics representen el 17% del pressupost del centre. És una dotació injusta i insuficient per una universitat que els últims anys ha crescut gràcies a la federació amb Manresa. En una situació semblant es troba el Consorci Hospitalari de Vic. El malestar dels metges de l’Hospital Universitari, que es va evidenciar en la vaga del passat novembre, va posar sobre la taula un problema de fons: l’infrafinançament del CHV. Només cal fer la prova de comparar els diners públics que rep l’hospital Althaia de Manresa i el CHV i dividir-los per la població a la qual han de donar resposta cadascun. El passat 18 de desembre hi va haver una reunió dels representants del Consorci Hospitalari de Vic amb responsables del Departament de Salut. Està previst que a principis d’aquest 2019 es pugui anunciar una millora en el finançament del centre hospitalari osonenc. HABITATGE, LLOGUER I OCUPACIONS El problema de l’habitatge ocuparà les primeres pàgines de l’agenda dels polítics locals aquest 2019. En els últims anys, des que va esclatar la crisi, la construcció d’habitatges socials s’ha frenat en sec. Els preus dels lloguers no paren de pujar –els d’Osona són els més cars de la Catalunya Central– i les condicions dels bancs per concedir hipoteques des de l’esclat de la bombolla immobiliària s’han endurit. Tot i això, els barris antics dels principals municipis d’Osona i el Ripollès tenen pisos buits. A Vic n’hi ha un total de 2.000, sobretot al centre, i a Ripoll a tres de cada deu no hi viu ningú. El fenomen de les màfies que ocupen pisos, sobretot d’entitat bancàries, i els lloguen o venen a famílies sense recursos preocupa i ja està generant problemes de convivència a Vic i Manlleu. De fet, està gairebé tancat que els ajuntaments d’aquests municipis, juntament amb el Consell Comarcal i la Mancomunitat La Plana, encarregaran un estudi a la Universitat de Vic per conèixer l’abast del problema i, a partir d’aquí, buscar-hi solucions. R3, UNA ASSIGNATURA PENDENT Seria ingenu pensar que en breu se solucionaran els problemes de la línia R3. L’accident de tren a Vacarisses en què hi va haver un mort i una cinquantena de ferits el 20 de novembre passat ha fet que la Generalitat elevés el to contra el Ministeri de Foment pels incompliments en la inversió a Rodalies. El cert és que l’última promesa respecte a la R3, que correspon a un desdoblament per trams per millorar parcialment el servei, avança a pas de tortuga. Aquest 2019 podria començar alguna actuació al tram vallesà, entre Parets i la Garriga. Del que continua sense saber-se’n res és de l’altre tram previst del desdoblament, el de 10,8km que va de Vic a Balenyà-Tona-Seva. L’estat de l’estació de Vic, amb problemes continus a les escales mecàniques, locals comercials tancats i la façana amb risc de despreniment, simbolitzen la deixadesa de la línia. SEGURETAT VERSUS PRIVACITAT A diferència del Ripollès, els robatoris en cases d’Osona han pujat un 30% durant l’any 2018 i són diversos els municipis que han optat per instal·lar càmeres de videovigilància. Ja funcionen les de Calldetenes, Folgueroles o Sant Julià de Vilatorta i altres pobles, com Tona, tenen previst col·locar-ne al llarg de 2019. Els tràmits que cal superar per posar-les en funcionament evidencien que aquest no és un tema que es pugui prendre a la lleugera: el permís l’atorga una comissió que penja del Departament d’Interior i que encapçala el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Hi ha veïns que aproven les càmeres per controlar i evitar els robatoris, però cal defugir dels perills d’avançar cap a una societat hipervigilada. Més seguretat no pot implicar vulnerar el dret a la intimitat. CONTAMINACIÓ DE L'AIRE La de la contaminació de l’aire no pot ser una guerra perduda. La Plana de Vic és l’únic territori de tot Catalunya on els nivells d’ozó troposfèric continuen sent igual d’alts que fa trenta anys i Osona és també líder en contaminació per partícules en suspensió. Estar-hi exposat constantment pot ser molt perjudicial per a la salut: augmenta el risc de patir càncer i malalties cardiovasculars i respiratòries. La Generalitat confia que els plans per restringir els vehicles més contaminants a les rondes de Barcelona es traduiran en una disminució de la contaminació per ozó, però aquest 2018 el veto no s’ha aplicat ni una vegada. El 2019 corre el risc de convertir-se en un any d’impàs, ja que no serà fins al 2020 que es prohibirà definitivament la circulació dels vehicles de benzina anteriors a l’any 2000 i dels dièsel que es van posar en circulació abans de 2006. L'ECONOMIA I ELS SALARIS La comarca d’Osona porta anys al podi del creixement econòmic, però aquest impuls s’explica parcialment per sectors amb poc valor afegit, com el carni, que generen ocupació però sovint en condicions millorables. La polèmica a l’escorxador Le Porc Gourmet de Santa Eugènia és el paradigma de l’abús de les falses cooperatives que ha acabat amb la decisió de l’empresa de passar els treballadors al règim general per corregir una situació que la llei mai hauria d’haver permès. Sostenir el creixement econòmic, però també millorar els salaris, serà un dels temes de la negociació entre patronal i sindicat en un moment en què és evident que Osona i el Ripollès no són immunes a la globalització. La compra de Colomer per part de Chanel o d’Iqap per Polyone Color and Additives en són exemples, però també al revés, perquè Tesem ha entrat a l’accionariat de la francesa Novassu. Mentrestant, l’aliança entre Seidor i Girbau per impulsar la innovació marca un dels camins de futur. Seidor i Girbau, precisament, són dues de les puntes de llança d’una comarca en què el lideratge de facturació l’ostenten Bon Preu i Casa Tarradellas. Al Ripollès, caldrà veure quina és l’evolució de Comforsa en un moment en què la Generalitat ha obert la porta a sumar socis privats a l’accionariat. Aquesta notícia ja hi ha qui l’ha llegida com un eufemisme per posar sobre la taula la venda de l’empresa. Caldrà veure quins moviments es produeixen durant aquest any. EL LLUÇANÈS, COMARCA? Amb les eleccions municipals és segur que també es reactivarà el debat sobre la comarca del Lluçanès, però sense canvis de colors polítics en alguns consistoris és evident que no tirarà endavant. El consens al territori que reclama el Departament de Presidència no existeix. En declaracions a EL 9 NOU, fonts de l’executiu apuntaven a l’agost que era possible parlar sobre una prova pilot, però amb el requisit que tots els ajuntaments anessin a l’una. El 2019 hauria de ser l’any en què la comarca tirés endavant definitivament, ja que la seva constitució s’ha enrocat després que el 28 d’octubre de 2017, amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució i la dissolució del Parlament, decaigués la proposició de llei per crear-la quan ja havia estat admesa a tràmit per la Mesa i fins i tot havent superat les esmenes a la totalitat presentades per Ciutadans, PSC i PP. ANTIGA LÍNIA ELÈCTRICA Red Eléctrica de España assegura que aquest 2019 es desmantellarà l’antiga línia que passa per Folgueroles i trepitja Vilanova de Sau i Sant Sadurní d’Osormort, però encara no ha marcat cap data al calendari. Tot i els moviments de protesta que hi va haver entre 2007 i 2009, la MAT es va acabar construint, però el pacte era que es desmantellarien les antigues Vic-Pierola i la Vic-Juià, dues línies que hi quedaven integrades. Cal tancar el capítol. NOUS EQUIPAMENTS Vic té previst col·locar aquest 2019 la primera pedra de la nova biblioteca municipal i a Manlleu hi ha d’arrencar la programació regular del Teatre Centre. L’Ajuntament assegura que la segona fase per adequar l’edifici estarà enllestida pel març i l’alcalde, Àlex Garrido, va encarregar divendres una obra de teatre que hi donarà el tret de sortida el tercer mes de l’any. Manlleu tindrà la missió de fer-se un forat a la programació cultural de la comarca. La intenció no ha de ser competir amb L’Atlàntida de Vic, sinó apostar per un altre tipus de produccions i, sobretot, donar espai a les entitats de Manlleu. ENSENYAMENT Estava previst que els alumnes de l’escola Pirineu de Campdevànol comencessin l’any al nou centre de Can Ribalaigua, però les obres s’han retardat i el trasllat no es farà efectiu fins després de Setmana Santa. Durant el 2019 han d’avançar també els projectes del futur Institut de Gurb i el del Ter, a Manlleu, i la renovació de les escoles de Muntanyola i Perafita. BIOSEGURETAT L’amenaça de la pesta porcina africana és una realitat i cal que aquest 2019 les granges compleixin les mesures de bioseguretat que fixa el Departament d’Agricultura i Ramaderia. A hores d’ara un 40% de les explotacions d’Osona no compleixen els quatre requisits bàsics: disposar d’una tanca perimetral, vestidors on canviar-se, teles ocelleres a les finestres i un gual per desinfectar les rodes.

2019, any de reptes

Dol a la Guàrdia Urbana de Vic per la mort sobtada d’un agent de 48 anys

Xavi Rabaseda torna a les pistes i jugarà amb l’Espanyol Bàsquet Cornellà

Els diaris tacats són un bona senyal per la democràcia

“No hi ha cap fenomen tan emocionant al cel com un eclipsi total de sol, literalment serà estar a l’ombra de la Lluna”

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Cinc menors traslladats a l'hospital per un accident a les atraccions de Tona

Aquell 17 d'agost del 2003: el sud d’Osona, arrasat

Cau la branca d'un arbre i xafa un cotxe aparcat a Vic

Roben encastant un cotxe a la joiera de la plaça de Manlleu

Entre boscos i sense presses

Insòlita recollida de firmes a Manlleu, on és l'Ajuntament qui l'impulsa per demanar més seguretat

“Hem tornat a néixer”

Desperfectes per un fort cop de vent a Centelles

Una família de Vic, afectada per l’estafa de viatges de l’Escala

La il·lusió de repartir 35.000 euros a “un barri obrer” de Vic