40 anys afavorint estils

Quan tenia 10 anys, passant per davant d’una perruqueria del seu barri, a Manlleu, va llegir un rètol on s’anunciava “falta aprenenta”. I va entrar-hi tota decidida. La gosadia li va merèixer una bona esbroncada quan va arribar a casa, però l’estiu següent ja li van deixar anar a estones. Aquell interès incipient per l’ofici no va dissipar en arribar a l’adolescència, i Maria Carme Molas va aconseguir que la seva mare li acceptés, a contracor, de compaginar els estudis de perruqueria a l’Acadèmia Llongueras, a Barcelona, amb el batxillerat nocturn, al Callís de Vic. Quan ja portava un any a Barcelona –on li havien ofert d’incorporar-se a un dels locals del grup–, va saber que es traspassava una petita perruqueria del barri de l’Estadi, al carrer de l’Estudiant de Vic, i hi va veure l’oportunitat de muntar el seu propi negoci –i, de passada, de fer contents els de casa, que la tindrien més a prop–. Tenia 17 anys. D’això han passat 40 anys. Aquella minúscula Perruqueria Maria Carme és, avui, MK Estilistes, un modern centre de perruqueria i estètica, des de fa 30 anys ubicat al número 33 del passeig de la Generalitat. Aquest diumenge ho celebrarà, envoltada d’amics i clients, amb una festa a la Vila dels Masramon. “Si fa 40 anys m’haguessin dit que treballaríem amb tisores elèctriques, que faríem extensions de cabells amb un aparell d’ultrasons o que els clients reservarien hora via WhatsApp no m’ho hauria cregut”, reflexiona Molas, a qui, més que de passat, li agrada parlar de futur: “Si fins ara hem viscut aquesta evolució, em costa d’imaginar què estarem fent d’aquí a 10 anys”, deixa anar. I si tecnològicament el sector ha canviat com un mitjó, el món de la perruqueria i l’estilisme també s’ha hagut d’anar adaptant als gustos, les tendències i la manera de fer de la clientela. “L’evolució de la perruqueria ha estat paral·lela a la de la mateixa societat; l’home i la dona d’ara no són els mateixos dels de fa 40 anys.” El que ha procurat no canviar, en tots aquests anys, ha estat la voluntat de posar el client al centre de la diana; en aquest cas, del mirall. Res d’imposar modes o estils. “Tothom té el seu, d’estil; es tracta, simplement, d’ajudar-los a endreçar-ho tot”, apunta, conscient que amb els anys ha anat desplegant, sense proposar-ho, un paper d’assessora d’imatge. L’objectiu, senzill: “Respectar el client i trobar amb quina imatge se sentirà més còmode per mirar de treure el màxim de cada personalitat”. D’aquí l’heterogeneïtat de la seva clientela. Ara fa vint anys van duplicar l’espai per abordar nous i cada vegada més novedosos serveis d’estètica. En això ha estat clau saber-se acompanyar d’un equip cada vegada més “especialitzat”. Precisament, per reforçar aquest caràcter d’equip va decidir, fa un parell d’anys, renovar el logotip de la perruqueria: de Maria Carme Estilistes a MK Estilistes. Inconformista de mena, té molt clar que el futur de l’establiment passa per “estar oberts a tot, provar-ho tot i escollir amb cura què és el millor per a cada client”. L’altre pal de paller serà anar avançant cap a un món cada vegada més natural: “La perruqueria ha de ser ecològica, neta i agradable”, sentencia. No hi ha marxa enrere.

40 anys afavorint estils

Irene Solà i Maria Àngels Anglada entre les autores catalanes més traduïdes des de l’any 2000

Paulo Freire i la pedagogia de l’oprimit

Perilla el format fisic dels videojocs?

Cap de setmana musical al Moianès

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Bon viatge, Sergi

Un llamp fa caure un excursionista per un precipici a Setcases

Aquests són els beneficis de beure cafè

De Vilanova de Sau a la NASA

La detinguda per apallissar un home a Torelló és la llogatera que temia perdre el pis on vivia

Detecten un augment de les consultes pel control obsessiu del son amb rellotges intel·ligents, sobretot entre els joves

Els rellotges de la catedral i l’ajuntament de Vic, sense toc

Carles Viñeta, de Vic, completa amb èxit la travessa de l’Estret de Gibraltar

Accident entre un cotxe i una furgoneta a la C-17 a Balenyà

“Fa quatre dies vam dinar en un restaurant que avui ja no existeix”