40 anys de municipalisme

Quan havien passat dos anys de les primeres eleccions democràtiques als ajuntaments després del llarg període de la dictadura franquista i només feia vuit mesos de l’intent de cop d’estat del tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero, la Sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic acollia la constitució de l’Associació Catalana de Municipis (ACM). Era el 2 d’octubre de 1981. Un dels seus impulsors n’havia estat el que era alcalde de Vic, Ramon Montanyà (CiU), i en l’assemblea celebrada a l’Ajuntament de Vic, que va reunir un centenar d’alcaldes de tot Catalunya, en va ser escollit president. La creació d’una entitat que agrupés els ajuntaments catalans va ser impulsada des de la Conselleria de Governació de la Generalitat –el govern català va ser escollit en les eleccions de 20 de març de 1980–, però el que ningú esperava és que se n’acabessin creant dues: l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FCM), que naixeria un mes després en una assemblea que es va fer a Manresa. La primera, sota l’òrbita de CiU i ERC; i la segona, del PSC, el PSUC i Centristes de Catalunya. Les principals diferències entre uns i altres era la representació atorgada als municipis –l’ACM sempre ha tingut la filosofia de “cada municipi un vot”, per tant tots tenen el mateix pes, mentre que en l’FMC la representació va en funció del nombre d’habitants– i també la vinculació que havien de tenir amb la Federación Española de Municipios y Provincias. La unió dels municipis catalans era vista com un pas més a la consolidació de la democràcia i l’Estatut de Catalunya, vigent des de feia dos anys. El conseller de Governació, Joan Vidal Gayolà, que va presidir la constitució a Vic de l’ACM, va assegurar en el seu parlament que “l’autonomia es consolidarà si tots treballem conjuntament, ajuntaments i Generalitat, per aplicar l’Estatut que un dia vam aprovar els ciutadans”. L’alcalde de Vic i primer president de l’ACM destacava en el seu discurs de cloenda “la importància” de l’acte, perquè “aquest tipus d’associacions de municipis funcionen des de fa temps en la majoria dels països europeus i ara es posa en marxa per primera vegada a Catalunya”. En les quatre dècades de vida de les dues associacions municipalistes, les crides a la unificació han estat tan constants com infructuoses. Molts municipis estan a les dues entitats. L’ACM compta actualment amb 940 ajuntaments, 29 entitats municipals descentralitzades, 41 consells comarcals, 4 diputacions, 3 consorcis i 4 mancomunitats. L’FMC posa en valor que els governs locals que hi estan adherits sumen el 91 per cent de la població de Catalunya, entre ajuntaments, diputacions, consells comarcals i entitats municipals descentralitzades. Entre els objectius que es marca l’ACM hi ha els de defensar i representar els interessos del món local davant altres administracions, assessorar i donar suport als ens locals, la compra agrada de productes o serveis o la formació d’electes i treballadors públics.

40 anys de municipalisme

Radiografia a l’ocupació del Ripollès: falta personal qualificat i de talent

Administratius que fan atenció al públic, el perfil laboral més buscat a Osona

El torneig F5 Taradell tanca una altra edició d’èxit

Subseus olímpiques a Osona

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

La plantilla de Leche Pascual a Gurb aprova un acord amb indemnitzacions equivalents a les de l'acomiadament improcedent

“Sobre l’hospital, conec molta gent que es decanta per anar a Olot per proximitat”

Cremen dos cotxes en un aparcament del Costabona, a Molló

“Treballo de cambrera, tot i així, els meus pares m’han d’ajudar”

El temps troba casa a Ogassa

Mor Jaume Freixas, "en Farines", històric de la UD Taradell

Mor un veí d'Ogassa en un xoc frontal a l'Alt Empordà

Dimecres comença una prova que afectarà 10.000 vehicles diaris a Vic

Tancada de nou la piscina del Patí Vic per la presència de material fecal a l'aigua

Manlleu aprova la urbanització de l’entrada per Torelló on faran un McDonald’s