40 anys de municipalisme

Quan havien passat dos anys de les primeres eleccions democràtiques als ajuntaments després del llarg període de la dictadura franquista i només feia vuit mesos de l’intent de cop d’estat del tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero, la Sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic acollia la constitució de l’Associació Catalana de Municipis (ACM). Era el 2 d’octubre de 1981. Un dels seus impulsors n’havia estat el que era alcalde de Vic, Ramon Montanyà (CiU), i en l’assemblea celebrada a l’Ajuntament de Vic, que va reunir un centenar d’alcaldes de tot Catalunya, en va ser escollit president. La creació d’una entitat que agrupés els ajuntaments catalans va ser impulsada des de la Conselleria de Governació de la Generalitat –el govern català va ser escollit en les eleccions de 20 de març de 1980–, però el que ningú esperava és que se n’acabessin creant dues: l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FCM), que naixeria un mes després en una assemblea que es va fer a Manresa. La primera, sota l’òrbita de CiU i ERC; i la segona, del PSC, el PSUC i Centristes de Catalunya. Les principals diferències entre uns i altres era la representació atorgada als municipis –l’ACM sempre ha tingut la filosofia de “cada municipi un vot”, per tant tots tenen el mateix pes, mentre que en l’FMC la representació va en funció del nombre d’habitants– i també la vinculació que havien de tenir amb la Federación Española de Municipios y Provincias. La unió dels municipis catalans era vista com un pas més a la consolidació de la democràcia i l’Estatut de Catalunya, vigent des de feia dos anys. El conseller de Governació, Joan Vidal Gayolà, que va presidir la constitució a Vic de l’ACM, va assegurar en el seu parlament que “l’autonomia es consolidarà si tots treballem conjuntament, ajuntaments i Generalitat, per aplicar l’Estatut que un dia vam aprovar els ciutadans”. L’alcalde de Vic i primer president de l’ACM destacava en el seu discurs de cloenda “la importància” de l’acte, perquè “aquest tipus d’associacions de municipis funcionen des de fa temps en la majoria dels països europeus i ara es posa en marxa per primera vegada a Catalunya”. En les quatre dècades de vida de les dues associacions municipalistes, les crides a la unificació han estat tan constants com infructuoses. Molts municipis estan a les dues entitats. L’ACM compta actualment amb 940 ajuntaments, 29 entitats municipals descentralitzades, 41 consells comarcals, 4 diputacions, 3 consorcis i 4 mancomunitats. L’FMC posa en valor que els governs locals que hi estan adherits sumen el 91 per cent de la població de Catalunya, entre ajuntaments, diputacions, consells comarcals i entitats municipals descentralitzades. Entre els objectius que es marca l’ACM hi ha els de defensar i representar els interessos del món local davant altres administracions, assessorar i donar suport als ens locals, la compra agrada de productes o serveis o la formació d’electes i treballadors públics.

40 anys de municipalisme

El cop policial contra una xarxa criminal que es lucrava de la immigració il·legal esquitxa Vic

Centelles no toca els impostos ni les taxes

Què hem explicat a El 9 Informatiu d’aquest divendres, 6 de novembre?

Test d’actualitat – 9

LA PREGUNTA

El resultat de les eleccions als EUA provocarà algun canvi en les polítiques de Trump?

Restablert el trànsit al passeig de la Generalitat de Vic després de més de dues hores de tall

“No entenc que a la gent li vingui de nou que s’ha d’anar a 30 km/h”

Quatre ferits lleus en un accident a l'entrada de Vic per la carretera de Manlleu

L’empresa que va comprar Embotits Espina presenta concurs de creditors al cap de dos anys

Detingut per calar foc al seu company de pis a Vic

Joan Font repeteix a la llista Forbes

Tallada la C-17 a Vic en sentit Barcelona per un accident

Un gegant de 645 cavalls

CCOO i UGT preparen una manifestació unitària a Vic per l'11-N i donen suport a l'aturada de les càrnies

Denuncien un motorista per conduir a 200 km/h a la C-17 a Gurb