El servei d’atenció a la salut mental a Osona va celebrar el 40è aniversari amb la presència dels consellers Alba Vergés i Chakir El Homrani. La centralització dels serveis en un únic edifici el 2016 ha permès millorar l’atenció.
L’estat de salut del servei d’atenció als pacients amb patologies mentals, addiccions o que necessiten d’algun tractament psicopedagògic és immillorable a Osona. La unificació de tota l’atenció integral en aquest àmbit en un mateix edifici, una circumstància que no es dona en tot el país, ha permès millorar l’eficiència del servei i la comoditat dels usuaris.
Quan ja han passat més de dos anys i mig de la inauguració per part de Carles Puigdemont de la nova seu, la valoració d’aquest salt de qualitat és altament positiva en tots els sentits. Un canvi d’organització que va suposar també un canvi de denominació del servei, agrupat ara sota la marca d’Osonament, però que continua tenint al darrere la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d’Osona, fundada el 1978, tot i que va començar les activitats el 1979 i que, per tant, ara celebra el 40è aniversari.
En aquell primer moment, psicòlegs i logopedes atenien infants i adolescents amb trastorns de conducta o dificultats d’aprenentatge. És a la dècada dels 90 quan els serveis de salut mental s’amplien a persones adultes, que són les que s’atenen ara, juntament amb les drogodependents, i es van implementant diferents serveis d’àmbit comunitari.
Actualment, Osonament ofereix també serveis d’atenció a la llar, de suport laboral, d’inserció i disposa d’un espai d’acolliment a Torelló i tres pisos assistits a Vic. Alhora gestiona la Llar Residència de Manlleu i té un Centre Especial de Treball per oferir sortides laborals als seus usuaris. Es tracta de la Fundació Areté, integrada també pel Consell Comarcal d’Osona i la Mancomunitat La Plana, que té llogada una nau a Tona on es fabriquen productes de fusta i es restauren mobles i articles procedents de les deixalleries de la mateixa Mancomunitat, Taradell i Manlleu. Aquests productes es poden adquirir allà mateix i a la botiga de segona mà que està a punt de ser inaugurada al barri del Remei de Vic.
Aquestes vendes i altres serveis que es presten, com el repartiment de propaganda, permeten a Osonament complementar els seus pressupostos, que l’any passat van arribar als 3,2 milions d’euros i va donar feina a 94 persones. En aquestes xifres s’hi compten els corresponents a Fundació Areté, que representa un 16% del total del pressupost, però que alhora és la que genera més ingressos de tipus privat.
L’any passat, Osonament va atendre 724 persones als serveis de salut mental i addiccions, un 60% dels quals eren dones, i 588 als serveis de logopèdia i psicologia, on les proporcions de gènere s’inverteixen. Les xifres es mantenen força estables –algun any han pujat més que altre– però “el nostre objectiu seria que disminuïssin, no pas que augmentin”, segons Mercè Generó, gerent d’Osonament, que treballa en el servei pràcticament des de la seva creació.
Per tal d’aconseguir-ho es proposen “fer més prevenció i més promoció” i intervenir en les franges d’edat de joves i adolescents per evitar que amb la majoria d’edat “no ens arribin amb la malaltia cronificada”. En aquest sentit es vol desenvolupar un programa pioner conjuntament amb la UVic-UCC per introduir les noves tecnologies en el tractament dels joves d’Osona amb problemes de salut mental i addiccions. Aquest programa ja compta amb els 82.000 euros que es van recaptar en el sopar solidari del Rotary Club.
El programa parteix del fet que, segons Generó, “els joves han crescut molt” en necessitats d’atenció, de l’ordre d’un 28% en un any. Davant d’aquesta realitat “hem de fer alguna cosa” i cal “avançar-nos a intervenir el que sabem que anirà venint”. Una altra de les casuístiques que augmenten són les patologies duals, tant provocades per les addiccions com per la combinació de malalties mentals amb discapacitats.
“Ho trobaré a faltar”. En Patriç rebia dimecres l’alta després de dos anys de teràpia a Osonament
En Patriç sortia dimecres d’Osonament “molt diferent de quan vaig entrar”, derivat pel servei de psiquiatria del Consorci Hospitalari. Després de dos anys de tractament, aquell dia rebia l’alta amb recança, perquè “el que em va bé és venir aquí i ho trobaré a faltar”.
Com molts dels usuaris del servei, no se’n desvincula totalment, deixarà la teràpia “perquè m’obliguen” i la rutina de venir tres dies per setmana, però continuarà vinculat amb activitats de participació comunitària cada dijous. Aquesta és una de les iniciatives de socialització i reinserció que es duen a terme, complementades amb sortides col·lectives alguns caps de setmana o les que es fan un parell de cops l’any d’uns quants dies fora de casa, com la que ara tenen programada a Andorra.
En Patriç, a la dreta, amb dos altres usuaris i la seva educadora d’habilitats psicosocials, Memi Martínez | Albert Llimós
Aquestes activitats complementàries reforcen la relació entre els usuaris com posa de manifest en Patriç, que “d’aquí m’emporto amics” amb els quals “ens hem fet molts favors”. Reconeix que per poder sortir de la seva situació “has d’estar receptiu”, perquè quan hi va arribar “era menys sociable, més callat” i al centre l’han ensenyat a “aprendre a resoldre problemes, gestionar les emocions, millorar l’autoestima” i també “veure les coses bones que tinc, perquè a vegades només veiem les negatives”.
A Osonament “fem un pla de treball personalitzat”, revela la terapeuta Memi Martínez, que sosté que “t’has d’adaptar a les necessitats de les persones” per aconseguir “poder generar nous projectes de vida”. La unificació de tots els serveis de salut mental en un sol edifici ha facilitat l’eficiència en el treball. El mateix Patriç, que ja va passar pel servei en la seva anterior etapa en les precàries condicions del carrer Sant Pere, reconeix que ara “és molt més pràctic, ho fas tot sense moure’t”.
L’aniversari es converteix en un homenatge a Joaquim Vivas
El record de Joaquim Vivas va estar molt present en l’acte de celebració del 40è aniversari d’Osonament, un dels primers patrons de la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic i actual vicepresident, mort vuit dies abans. Mercè Generó no va poder contenir l’emoció recordant la seva abnegada contribució en aquesta i altres causes socials, fins al punt de demanar crèdits personals perquè els treballadors poguessin cobrar al dia i que es va mantenir “participatiu i actiu” fins poc abans de morir.
“Avui és un bon moment per retre-li un primer homenatge”, va dir l’exconseller Boi Ruiz en un missatge gravat. I no va fallar, Generó va fer pujar a l’escenari d’un auditori del Sucre ple a rebentar Montserrat Vivas i Èlia Casarramona, filla i neta de l’exalcalde de Manlleu. Aquesta última va prendre la paraula per assenyalar del seu avi “la humilitat i el respecte que tant el caracteritzava” i que “el seu estil de vida sempre l’ha enriquit com a persona” fins al punt que reconeixia haver fet molts amics en la seva tasca social. Ruiz, que va posar la primera pedra del nou edifici, va destacar que Osonament “posa en evidència que la prescripció social també forma part del tractament en salut mental”. També van enviar la seva gravació altres exmembres de l’executiu català que no van poder assistir a l’acte, com Anna Simó, Josep Lluís Cleries o Neus Munté. Més interactiu amb l’auditori i la presentadora de l’acte, la periodista Sílvia Cóppulo, va ser Antoni Comín, que va intervenir en directe des de Bèlgica. El futur eurodiputat va apuntar que “Osona i Girona han liderat el canvi de model, punter a escala mundial”. Un model que consisteix a “posar a la pràctica el pla director de salut mental”, que estableix “una integració social i sanitària”, va dir Marina Geli en una taula rodona que va compartir amb dos dels psiquiatres que han format part de la història d’aquest servei a la comarca, Jordi Folch i Carles Martínez. En aquells inicis, Folch assenyalava que calia “ensenyar a la gent que un psiquiatre no fa por” i Martínez destacava que “totes les administracions es van involucrar” a tirar endavant serveis de salut mental. Geli va acabar advertint que “hem de tornar a la psicopedagogia, a l’àmbit escolar, tant en la prevenció com en el tractament”. Va agafar el guant la consellera de Salut, Alba Vergés, que va tancar l’acte assenyalant que “és necessari posar-hi també el Departament d’Educació”, perquè “no podem separar la persona en diferents departaments”. El conseller d’Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, es va congratular que “sou un referent no només en l’atenció sinó en la inclusió, que és clau” i va garantir el suport del govern.
Homenatge als presidents
L’acte es va aprofitar per fer un reconeixement als presidents que ha tingut la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic en tot aquest temps en virtut de la seva responsabilitat política: Josep Aguilar (1984-1994), Jacint Codina (1994-1995) –que no hi va poder assistir–, Ramon Vall (1995-2001), Enric Castellnou (2001-2003), Jaume Mas (2003-2007), Miquel Arisa (2007-2011) i Joan Roca (2011). Els consellers Vergés i El Homrani els van lliurar un obsequi elaborat per Areté. També es va presentar el llibre Els colors de la vida, que recull la història de la salut mental a Osona.
A l’acte es va fer un reconeixement als presidents que ha tingut la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic en tot aquest temps | Marc Sanyé
Espectacle a L’Atlàntida
Un altre dels actes que s’està preparant apel 40è aniversari és un espectacle que es presentarà a L’Atlàntida el dissabte 23 de novembre. L’acte, que ja s’està assajant un dia a la setmana, està dirigit pel músic Arnau Tordera i permetrà compartir escenari a usuaris d’Osonament amb altres actors.
