“Queridísimos madre y hermanos: Con un gran dolor en el alma, debo decirles que ha sonado mi hora. Una injusticia humana siega mi vida en plena juventud, después de tantos sufrimientos y desengaños en el curso del trabajo cotidiano, como obrero honrado que he sido siempre.” Així comença la darrera carta que va escriure el pradenc Salvador Tornafoch Nolla a la seva mare i germans el mateix dia del seu afusellament i amb la qual els familiars van tenir coneixement de la seva dissort, perquè quan els va arribar ja s’havia aplicat la sentència. Tornafoch, que va ser víctima del règim franquista, va ser executat amb 22 anys la matinada del 30 de juliol del 1939 al Camp de la Bota de Barcelona i enterrat a la fossa comuna del cementiri de Montjuïc. Aquest juliol es compleix el 80è aniversari d’una sentència que no va aportar proves i que exemplifica la repressió dels vencedors de la Guerra Civil espanyola.
Tornafoch, que era el gran de cinc germans, havia nascut a Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat). Junt amb la seva família, que era originària de Barcelona, va traslladar-se a Berga i més endavant a Oristà, Santa Creu de Jutglar i finalment a Prats de Lluçanès. El pare, Salvador Tornafoch Espina, va ser un dels fundadors de la Cooperativa Obrera de Prats de Lluçanès, constituïda ja abans de la guerra per facilitar l’adquisició de productes de primera necessitat a preus econòmics, en la qual també el seu fill Salvador col·laborava. Una mostra de la gran preocupació que compartien per millorar les condicions socials i econòmiques dels assalariats. Quan va tenir l’edat reglamentària, el jove pradenc, que era també un ferm defensor de la formació de les persones, es va llogar a la fàbrica d’espardenyes la Mariposa. Estava afiliat a la CNT i a la UGT i a l’inici de la guerra va formar part del comitè local. Un temps després es va inscriure a l’Escola Popular de Guerra de Barcelona i posteriorment va ser destinat al front de Terol, des d’on va rebre la notícia de la mort del seu pare el desembre del 1937. El 29 d’abril de 1939 dos veïns de Prats de Lluçanès es van presentar a la Guàrdia Civil de Sant Quirze de Besora per comunicar que Tornafoch havia tornat al poble i el mateix dia es va procedir a la seva detenció i empresonament. Segons familiars que van presenciar aquest moment, el jove hauria pogut escapar però no ho va fer al considerar que no havia comès cap delicte i que per tant no havia de témer pel seu futur.
El 9 de maig set testimonis veïns de la vila, entre els quals els dos que l’havien denunciat, tots homes de tendència conservadora i alguns represaliats durant la guerra, van declarar sobre les actuacions que se li atribuïen. Cinc d’ells el van assenyalar com a implicat en la mort de mossèn Isidre Castells, encara que, segons les seves manifestacions, cap ho havia pogut presenciar. Els informes que van enviar tant l’Ajuntament com la Falange de les JONS no feien esment de la seva participació en aquest succés. De fet, no s’ha trobat documentació que aporti ni proves ni cap conclusió sobre l’autoria del crim. El setembre del 1939, quan Tornafoch ja havia estat executat, l’Ajuntament i la Falange de Sant Feliu Sasserra afirmava sobre aquest fet: “Ignoramos quiénes fueron los que perpetraron el hecho.”
La sentència no va tardar, li va arribar el 23 de maig del mateix any, després d’un consell de guerra col·lectiu celebrat a Barcelona en què va ser acusat de rebel·lió militar amb aquest informe: “Individuo de pésima conducta, extrema ideología extremista y sindicado en la CNT en cuya organización era secretario de la delegación local. Durante el período de dominación marxista tiene una actuación muy destacada siendo miembro del comité revolucionario local durante su gestión en el citado organismo era asesinado el sacerdote Sr. Castells, y se persiguió constantemente a las personas de orden. Intervino en el incendio y destrucción de las imágenes y ornamentos sagrados de la iglesia parroquial.” El comunicat que ratificava la pena de mort va ser enviat al general Franco i aquest hi va fer constar el seu habitual “enterado” a Burgos uns dies abans. Segons la documentació consultada, el jove pradenc es va negar a firmar la notificació de l’execució, segurament per fer palesa la seva disconformitat.
La mort de Salvador Tornafoch va suposar un cop molt dur per a la família, en la qual hi havia quatre germans més, tres d’ells menors, que feia poc temps que s’havien quedat orfes de pare. La família se’n va sortir com va poder i es va haver de refiar dels veïns i coneguts.
Un cop ja executat, va ser encausat pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques. Era una estratègia del nou govern franquista per apropiar-se dels béns particulars de les persones que s’havien significat a favor de la República en uns moments que la població patia greus dificultats econòmiques i de subsistència. El procés es va iniciar el desembre del 1939. En la informació examinada no hi ha cap referència sobre la mort de l’acusat. El 9 de desembre de 1941 hi va haver la sentència condemnatòria, segons la qual se li imposava “la multa de pérdida total de bienes”. Com que la família no disposava de cap tipus de propietat i passava per una delicada situació econòmica, no es va poder executar la sentència. Sí que es té constància que, després de la mort del primogènit, la família va ser objecte de registres domiciliaris per part de persones de tendència conservadora.
