Jordi Aumatell és conegut per la seva trajectòria futbolística, però també és una de les veus que hi ha darrere el telèfon d’emergències 112. Fa gairebé dos anys que el manlleuenc treballa al centre de Reus. “Quan l’alertant truca, tenim un programa amb les dades de localització de la trucada i també anem escrivint què ens explica a la nota comuna”, diu. A partir de les explicacions, el gestor relaciona l’emergència amb les tipificacions que tenen al programa, que van des d’incidències de trànsit fins a incendis, molèsties veïnals o agressions. N’hi ha unes 150 i, tal com detalla, “permeten ordenar les idees de l’alertant i generar els avisos corresponents”. D’aquesta manera, el gestor selecciona una d’aquestes opcions amb un seguit de preguntes i després envia la informació als cossos d’emergència. Per exemple, si hi ha un foc a un contenidor, els Bombers reben la nota redactada pel gestor. En casos d’emergència més greus, com violències de gènere, el gestor, a més d’enviar-ho als Mossos d’Esquadra, també truca a la policia i la posa en contacte directe amb la víctima.
Tot i això, també rep trucades “no procedents”, és a dir, aquelles que no són emergències. Per exemple, de persones que demanen quins papers s’han de presentar per fer la declaració de la renda. També bromes d’infants que alerten d’una bomba al seu col·legi perquè tenen examen aquell dia. I d’altres que simplement són errors. “Hi ha gent que truca sense voler i no se n’adona”, i detalla que si al cap d’uns segons no contesta se’l penja. S’ha trobat amb algunes d’aquestes que provenen de Port Aventura. “Sents com estan cridant i has d’estar escoltant una estona a veure què passa. Si el mòbil té geolocalització, veiem que està al parc i deduïm que està en una atracció”, relata.
Les coordenades són, doncs, molt importants per al 112. En els casos de violència de gènere, en què només poden sentir crits o cops, els és molt útil disposar d’aquesta informació per enviar l’avís als Mossos. Un altre factor que té pes en la gestió de l’emergència és el temps. “Hi ha un temps màxim per a cada tipificació”, explica Aumatell, exemplificant que en el cas d’un obstacle a la carretera es disposa d’uns 90 segons per alertar. “A vegades l’alertant ens explica molta cosa. Hem de saber tallar-lo i discernir què ens interessa i alhora ser al màxim concisos amb les preguntes de cada tipificació”, afegeix.
I entre les trucades complicades, de broma o per error, també n’hi ha de curioses. “Un dia va trucar un amic del meu pare que havia xocat amb el cotxe de davant per boira”, relata. Òbviament, tot i conèixer la zona, no va identificar-se. La sorpresa va trobar-se-la el cap de setmana següent quan va anar a Manlleu i va esbrinar que el seu pare també anava en aquell vehicle: “Va explicar-me la situació, el lloc on havia passat i efectivament era el mateix accident. ‘Jo vaig agafar aquesta trucada’, vaig dir-li”.
Treballa en horari de matí i, tal com apunta, “cada torn té la seva trucada tipus”. Al seu, acostumen a ser per motius de salut, de persones que cauen o es troben malament, o per incidències a la carretera. A mesura que avança el dia, hi ha emergències “més complicades de gestionar”. A la nit, per exemple, és quan s’acostumen a donar les violències de gènere o les agressions sexuals. “El pitjor del pitjor sempre passa de nit”, afegeix. Durant el seu torn, el pic de trucades és d’1 del migdia a 3 de la tarda, mentre que “hi ha moments més tranquils”, entre les 8 i les 11 del matí. Al dia pot arribar a atendre unes 120 trucades, de les quals entre 50 i 70 són procedents, és a dir, emergències de veritat. Aquestes es disparen quan hi ha dies meteorològics adversos, com temporals de pluja i vent. “A partir de les 65-70 trucades procedents ja hi ha una càrrega de treball forta”, explica el gestor, remarcant que “marxes a casa tan saturat que no vols ni escoltar la ràdio”.
Alguns dels avisos que atenen van estretament lligats amb la mort. Com es gestionen emocionalment i psicològicament aquestes emergències colpidores? “Tenim un servei de psicologia extern que no ens és del tot útil”, diu Aumatell, remarcant que “quan vius una trucada xunga no et surt trucar a aquest servei”. Aquesta és, precisament, una de les peticions de millora dels treballadors del 112, actualment en vaga. També que la jornada laboral passi de 39 a 36 hores. “Milloraríem pel que fa a gestió psicològica i càrrega mental”, detalla. En definitiva, que s’internalitzi el servei, és a dir, que s’integri a l’estructura de la Generalitat com els Mossos d’Esquadra, els Bombers o els Agents Rurals. “Volem millorar el servei amb un increment de personal perquè no es perdi cap trucada”, remarca Aumatell. En aquest sentit, reivindica la importància del servei on treballa: “El 112 és qui s’emporta el primer cop, el moment més crític”.
