El passeig va ser un fracàs. Tota la gent amb qui em vaig creuar mirava al terra, desolada. I a sobre, tot ho veia borrós, perquè el baf que sortia per la mascareta m’entelava completament les ulleres

Aquest dilluns, 4 de maig, vaig sortir al carrer a donar un tomb per Vic. Feia 52 dies que no havia ni posat els peus al replà del pis. Em vaig equipar amb una ampolleta de desinfectant i la mascareta. Era la segona vegada que me’n posava una, de mascareta (la primera va ser quan vaig atracar l’oficina del Banc Popular del carrer Verdaguer). Abans em vaig estudiar les normes de la fase 0, cal ser obedient. No sé on vaig llegir que als que…