Alegria interior | Pedra va, significat arriba

Tiro enlaire la pedra, amb el temps suficient per agafar el mànec de l’aixada amb les dues mans i quan baixa colpejar-la amb totes les forces per enviar-la lluny. Simplement, ho faig perquè em fa feliç, m’indica que estic connectat a la terra. I alhora funciona perquè agafo un petit obstacle, d’on vull sembrar una planta, per desplaçar-la en un altre indret on no farà nosa. Tot objectiu s’aconsegueix a través de certs mitjans. Si desitges arribar a un objectiu has d’estar disposat a desitjar els mitjans. Ser un amb els mitjans per assolir l’objectiu, i així la dedicació, l’entusiasme i la capacitat de sorprendre depenguin de tu. Depèn d’un mateix que tinguin significat les coses, perquè allò a què li manca significat no pot ser percebut. Per molt que t’expliqui que al mig de l’hort, durant llargues jornades de treball feixuc per preparar la terra, per la nova collita, jugui a batre les pedres; hi trobi un significat per percebre les virtuts de qualsevol esdeveniment. Serà difícil que ho comprenguis, però hi ha fets personals d’altres que ens poden ajudar a contagiar l’alegria interior per expandir l’harmonia exterior. El pitxi és un esport tradicional de Catalunya. No existeix cap institució que en reguli les normatives, ni equips que participin en cap lliga. Sovint va relacionat a un record d’infantesa, en el meu cas als campaments d’estiu. Sempre s’ha establert com un joc guiat, amb unes normes molt laxes, on es premia la participació col·lectiva. La gràcia d’aquest joc és que la competència queda en segon pla i el resultat final no té importància, encara que hi ha els que destaquen en alguna faceta del joc, sempre necessiten l’equip per assolir la fita. I és això el que feia que un grup d’infants ens passéssim moltes tardes en un camp, per cert, mai pla, sempre amb obstacles que fessin encara més divertit la persecució de la pilota. Eren grans moments de joia. Quan llenço la pedra enlaire recordo aquell nen feliç que es posava davant el monitor convençut de picar la pilota i enviar-la tan lluny com fos possible. I penso amb la resta de companys cridant, uns a punt per córrer i completar una volta, els altres, de l’equip contrari esperant caçar la pilota al vol. Ara quan agafo el pal de l’aixada amb les dues mans tanco els ulls, per connectar-me i sobretot per fer-ho més interessant, i espero que la veueta em digui: “Ara!” I tocar la pedra. La gràcia és que no sempre funciona, només quan un és present, quan té els peus arrelats a terra, quan se sent part de l’aire, quan mou els braços sense pensar que mou el pal. Recomanació important, si feu aquest exercici, primer de tot mireu que l’espai sigui net de possibles dianes no volgudes, perquè la pedra té tendència anar allà on no ha d’anar. I segona, i importantíssima, el principi no tanquis els ulls perquè hi ha possibilitats de fotre’t la pedra el cap.

Alegria interior | Pedra va, significat arriba

Crítica de cinema | ‘Emilia Pérez’, de Jacques Audiard

“Gamper va ser cinc vegades president, sense ell el Barça hauria deixat d’existir l’any 1908”

Lax’n’Busto torna i recupera Pemi Fortuny de cantant

El 9 ets i uts | Neules, torrons i… panettones

LA PREGUNTA

Creu que tirarà endavant la jornada laboral de 37,5 hores?

Torelló decreta dia de dol aquest dimarts per la víctima de l'atropellament

Obre a Vic el segon parc lúdic infantil més gran de Catalunya

Cinc detinguts més del grup criminal de Manlleu especialitzat en estafes per internet

Detenen un home a Torelló que ratllava cotxes

Tancament de tres partits a La Pista i sanció de 4.200 euros al Voltregà

Un cotxe cau per un marge de 4 metres a Sant Agustí de Lluçanès

L’enxampen robant palets de l’empresa on treballava, a Olost

Detingut un home per tres robatoris amb violència a gent gran de Manlleu

Cau una bastida d'obra mentre l'estaven muntant, al centre de Vic

Expulsen un regidor i dos més marxen molestos del ple a Manlleu