Àlex Garrido, l’alcalde de Manlleu, té com a gran afició l’escriptura. Aquest Sant Jordi ha publicat la seva tercera novel·la, L’assistent del tramoista, ambientada en una ciutat molt similar a la seva, i que aborda el drama dels nens robats. Amb poc temps per dedicar-hi, Garrido dedica especialment les vacances a escriure, quan es reclou en monestirs.
L’Espai Rusiñol de Manlleu va acollir, divendres al vespre, la presentació de la novel·la L’assistent del tramoista (Témenos Edicions). L’acte el presidia l’alcalde, Àlex Garrido, però no per protocol, sinó per una lògica imperativa: n’és l’autor. Garrido, meitat polític meitat escriptor, és un confés aficionat al bàsquet, però llegir i escriure són les seves dues grans passions. L’assistent del tramoista ja és la seva tercera novel·la.
I, segurament, també, la més madurada. La va començar a escriure l’any 2014 en les tancades periòdiques que fa en monestirs com els de Montserrat o Solius, i la va culminar el darrer Nadal. Són alguns dels detalls que va explicar divendres secundat per Montserrat Llorens i Anna Piella, que en van fer la presentació, i Dolors Collell, que en va fer la lectura teatralitzada d’alguns fragments. De fet, el teatre té un pes important en l’obra: el protagonista és tramoista del de Minera (Manlleu) i la trama, que incorpora com a eix central la malaltia i el drama dels nens robats, es desenvolupa en escenaris fàcilment identificables com el Museu del Ter, Dalt Vila, Alcaudete, el barri de Gràcia o el mateix Teatre Centre.
Són ambients de la novel·la, un gènere que per definició és una invenció tot i que s’hi puguin endevinar referents d’una realitat garbellada amb el sedàs d’una imaginació que vola desfermada. Per això a les pàgines d’una novel·la tot és possible. I, com la vida, conté tragèdia, però també esperança i humor. Veritats i mentides.
{{ comment.text }}