Amables lectors

No sé si coneixeu algú que es dediqui a comentar notícies dels mitjans digitals. Confesso que jo no, i no sé si s’ha de ser d’un perfil concret –especialment ociós o polititzat–, però m’encantaria saber qui hi ha al darrere. És un nou subgènere que em té enganxada. De seguida veus que segueix una dinàmica pròpia de noms en clau (tipus Jo vull ser torero o Trabucaire), autors assidus, dèries particulars, felicitacions benintencionades (que sempre són d’agrair) i, sobretot, molta emprenyamenta. Ja sé que les cartes al director d’EL 9 NOU també tenen els seus autors de capçalera, amants de l’escriptura, les cartes d’agraïment de familiars de difunts (que a mi em fan plorar) i alguna queixa. Jo mateixa em vaig estrenar com a periodista en aquesta casa amb una carta furibunda dels organitzadors del Concurs de Ratafia de Centelles cap al 1999 –no entenc per què no els va fer gràcia el meu sentit de l’humor; encara guardo el retall de diari. Però allò era literatura romàntica comparat amb la mala llet de les webs. Internet és un abocador de ràbia. És un magatzem industrial de bilis bullint com el volcà de La Palma. És clar que hi ha gent raonada, que aporta un testimoni o una opinió que són enriquidors per al debat; llàstima que quedin colgats pel hater amb barretina o tricorni, el típic animal racista o l’exemplar que a mi em té el cor robat: el saberut que té el diagnòstic i la solució d’un problema social més ràpid i millor que tots els experts. Repartidors de solucions senzilles per a problemes complexos, servei 24/7. La paradoxa és que aquesta gent perdi el temps llegint notícies quan ja tenen un veredicte irrevocable. He quedat estupefacta llegint-los comentant els articles d’aquests dies sobre la violència juvenil als macrobotellons. Normalment la crítica contra la premsa és per ser superficials, però ja pots intentar fer reportatges de fons amb arguments que vagin més enllà, que des del sofà ja t’han ventat prejudicis i estirabots. Suposo que es queden tan amples i passen a comentar un altre mitjà. A aquesta nova modalitat de català emprenyat els volia recomanar La humanitat, de l’historiador Rutger Bregman, un llibre que documenta i defensa que l’home pot ser amable, decent i altruista per naturalesa. L’únic problema és que ens ho hem de creure. I ho hauríem d’aplicar tots alhora. El comentari d’un amable lector del diari Ara sobre el llibre no té pèrdua: “Jo vaig viure anys a Veneçuela i ves-hi tu amb un lliri a cada mà. Tant de bo si en surts amb les dues mans”. Ara com ara no els veig gaire motivats per fer la revolució dels somriures.

Amables lectors

Un cotxe topa amb un mur a la plaça de Can Comas de Granollers en sortir d’un pàrquing

Parets reforça la seguretat al barri de l’Estació per robatoris en cases

La Generalitat treu a concurs dos solars a Mollet i Sant Celoni per fer-hi pisos públics

I tanmateix, publiquem

LA PREGUNTA

Veu bé el nou model de finançament per a Catalunya?

Troben en una casa de Cànoves un gat perdut a Albacete

La botiga de fotografia Digital Print, de Granollers, tanca després de 43 anys

Un cotxe topa amb un mur a la plaça de Can Comas de Granollers en sortir d’un pàrquing

Una trentena de comerços de Granollers ofereixen fer trucades a menors de 16 anys sense mòbil

Salvador Illa, a l'hospital després de patir una indisposició mentre practicava esport

Esau Kemboi i Beyhelem Nega guanyen la Mitja en la 40a edició

Indemnitzat amb 120.000 euros un empresari de Lliçà de Vall que va ser extorsionat per un grup ultra vinculat al Barça

Salvador Illa pateix dolor i pèrdua de força a les cames i estarà ingressat dues setmanes mentre li fan proves i rehabilitació

Granollers començarà les obres de la quarta bressol al segon trimestre

Els metges de la Vall d'Hebron diagnostiquen a Illa una osteomielitis púbica provocada per un bacteri