Des de fa uns mesos, Marina Bosch viu de manera independent en una habitació de l’Alberg Canonge Collell de Vic. S’està temporalment en una de les dues estances adaptades a la planta baixa de l’alberg en el marc del projecte de Servei de Vida Independent de l’Associació de Diversitat Funcional d’Osona (ADFO). De tant en tant, rep la visita de Cristina Barceló, una de les treballadores socials de l’entitat, que supervisa com va el seu procés d’adaptació en el marc d’un programa pioner pensat perquè les persones amb diversitat funcional facin la transició cap a una vida totalment independent. Al principi, Bosch disposava d’un servei diari d’atenció a domicili que, durant dues hores, l’ajudava en el seu dia a dia. Ara, ella es dutxa sola, es vesteix i va cap a treballar o a fer algun curset de formació, segons el dia de la setmana. “La paraula que defineix la meva situació actual és llibertat. Em sento realment lliure”, explica Bosch. Amb 25 anys, i com tots els joves de la seva edat, buscava una independència dels seus pares. La seva estada a aquesta habitació de l’alberg és provisional, “és un pas previ a marxar i fer la meva vida totalment independent”.
La gerent de l’ADFO, Maria Balasch, explica que a diferència de les residències o els pisos compartits, aquesta experiència permet a les persones amb diversitat funcional viure en un lloc normalitzat, convivint amb alberguistes i estudiants. A l’alberg, a més del suport que reben de l’ADFO, poden portar una vida totalment autònoma i sabent que hi ha gent 24 hores al dia. De moment, es disposa de dues habitacions adaptades –el Departament d’Afers Socials i Famílies de la Generalitat va ajudar a eliminar les barreres arquitectòniques–, però no es descarta que s’ampliï després de veure’n el bon funcionament. No només això, sinó que després de l’experiència a Vic la Generalitat estudia estendre la iniciativa a tota la xarxa d’albergs de Catalunya, segons Francesc Iglesies, secretari d’Afers Socials i Famílies.
Els pisos es destinen tant a persones que volen fer el salt a portar una vida independent com al projecte Respir, perquè usuari i cuidador puguin tenir un descans, o per a persones que han tingut una incapacitat sobrevinguda, per exemple un accident, i necessiten un espai temporal mentre s’adapta casa seva.
