Arnau Rafús: “Tant de bo poder jugar més partits a Primera Divisió”

El 29 de març de 2025 és una data que, Arnau Rafús, probablement mai oblidarà. Als seus 21 anys (2003), el porter vigatà va debutar amb el primer equip del Reial Valladolid, a Anoeta, davant la Reial Societat. Malgrat complir un dels seus somnis i fer una bona actuació, Rafús no va poder evitar la derrota del seu equip (2 a 1), que avui en dia es troba cuer de La Liga. Després del seu pas a les categories inferiors del Barça, l’osonenc va incorporar-se al club de Pucela la temporada 23/24. Des de llavors forma part del filial, tot i trobar-se en dinàmica del primer equip. Comencem pel més recent. Com va viure el debut? Va ser un dia agredolç. Per una banda, estava molt content per debutar a Primera Divisió amb aquest gran club, però a la vegada també estava frustrat per la derrota. Va ser bonic, però no va acabar de ser rodó. Com i quan va saber que jugava? El porter titular està lesionat. L’entrenador ens va agafar a l’altre i a mi al matí del partit, abans d’anunciar l’alineació, i ens va comunicar que jugava jo. La veritat és que no estava nerviós, només tenia moltes ganes que comences el partit. S’ho esperava? Potser, no t’ho acabes mai de creure. Però, al final, sóc molt treballador en el dia a dia i estic orgullós d’haver collit els fruits. Va notar molta diferència en quant a nivell? Sí, és clar que hi ha molt nivell. Però poder entrenar amb el primer equip cada dia fa que ja t’acostumis a aquest ritme de joc que t'exigeix el partit. Aquest dilluns jugueu contra l’Atlètic de Madrid. Creu que té possibilitats de jugar? Al cap i a la fi el que decideix és l’entrenador. Jo tinc clar que sóc jugador del filial i treballo diàriament per poder ajudar a l’equip i al club en què em necessitin. Va arribar al Valladolid la temporada 23/24. Com va ser el fitxatge? Acabava contracte amb el Barça i va ser l’opció que més em va cridar l’atenció. És un club històric, amb una ciutat magnífica i, des del primer moment, em van acollir molt bé. Com és viure lluny de casa? Bé, abans ja vaig viure uns anys a La Masia i en un pis a Barcelona. Però, ara, la distància és diferent. Així i tot, continuo mantenint el contacte amb la família i els amics. Em venen a veure i jo els vaig a veure. Parlem de la vostra etapa al Barça. Què en recorda? Vaig arribar-hi quan era Infantil de segon any i, des de llavors, vaig anar passant per les diverses categories. Vaig estar-hi set anys meravellós, en els quals vaig viure experiències úniques i amb companys que ara veig per la televisió com Fermín, Casadó o Balde. Encara continuem mantenint el contacte. I del moment que s'assabenta que el volen fitxar? Va ser de sorpresa, la veritat. És cert que el fet de ser de primer any i jugar a la Divisió d’Honor fa que et mirin més, però quan m’ho van dir els meus pares no m’ho creia. Era un somni i va ser una injecció de moral. Com foren els seus inicis amb el futbol? Vaig començar a jugar amb set o vuit anys. Quan era petit feia diversos esports, fins que va arribar un moment que vaig haver-ho de reduir. I, finalment, amb un altre amic meu ens vam decidir pel futbol. Els seus germans també hi juguen. Ve de família aquesta passió? És curiós, perquè abans al nostre pare no li agradava i la nostra mare era de bàsquet. La veritat és que gaudeixo molt veient-los, tenen un gran nivell i estic molt content per ells. Recorda algun entrenador en especial? He tingut la sort de sempre, també al Vic, tenir bons entrenadors. No me’n vull deixar a cap, ja que de tots n’he après molt i els estic agraït. Quin és el millor moment que li ha regalat el futbol? És difícil quedar-me amb un. Tinc molt bon record d’alguns torneigs i lligues que vam poder guanyar amb els meus amics al Vic, com també les experiències úniques que et blinda el Barça i, ara, el debut. I pitjor? Segurament quan en l’últim any de Juvenil vaig lesionar-me dels lligaments creuats, que em va apartar un bon temps del camp. Quins han estat els seus referents? Sempre m’he fixat en diversos porters perquè m’agrada aprendre de tots. De més petit em fixava en Valdés o Casillas i, ara, amb Ter Stegen o Cortouis. Com és fora dels terrenys de joc? Crec que sóc una persona molt tranquil·la, que li agrada passar temps amb la família i els amics. També estic estudiant el grau en Administració i Finances. Quin somni li queda per complir? M’agradaria poder continuar tenint minuts a Primera Divisió i ser professional en el dia de demà. Per acabar. Quin consell donaria? Sona a tòpic, però mai s’ha de llençar la tovallola. Amb sacrifici i disciplina tot acaba arribant.

Arnau Rafús: “Tant de bo poder jugar més partits a Primera Divisió”

Carla Roma es proclama campiona d’Espanya Infantil de bàsquet

Desarticulen un grup criminal a Gurb que emetia empadronaments falsos per facilitar el reagrupament familiar

Grup Protecta compra Boada

El Sabadell d’Urri i el Zamora de Miki Codina s’enfrontaran a la final del ‘play-off’ d’ascens a Segona Divisió

LA PREGUNTA

Comparteix la decisió dels docents de rebutjar el preacord i tornar a les vagues?

“En mitja hora em van donar cita. Va ser com un somni”

Els Mossos investiguen la mort d’un excursionista a les Agudes, dins el parc natural del Montseny

Obre la guingueta de la Pista de Vic, deu anys després de quan es va concebre

Oda a la bardissa, la planta que dona nom al projecte a les Berengueres d'Oló

Malmeten de nit el camí de vianants de l'entrada de l'Esquirol

Ripoll avisa de les restriccions de mobilitat que comportarà el pas del Tour

“Se’m considera més vell del que jo em sento”

Curós posa en marxa a Vic un magatzem de 4.000 metres quadrats per a la indústria farmacèutica

Detingut a Taradell per transportar mig miler de plantes de marihuana

“M’he trobat còmode a l’alcaldia, comptant amb tots els regidors”