L’Audiència de Girona ha rebutjat la petició de la defensa i manté en presó provisional el detingut a les Llosses per disparar al seu veí, atrinxerar-se en un mas i rebre els mossos a trets. A l’investigat se l’acusa inicialment de tres delictes de temptativa d’homicidi.
A diferència del què sostenia el seu advocat, la interlocutòria a la qual ha tingut accés l’ACN conclou que la imputació està fonamentada. Entre d’altres, perquè el detingut va engegar “fins a 67 perdigonades” al veí amb l’escopeta de cacera i va proferir amenaces contra els mossos quan va tancar-se al mas. A més, “després de frustrar tots els intents de negociació” i abans no el detinguessin, va disparar contra dos agents del Grup Especial d’Intervenció (GEI).
El detingut a les Llosses va ingressar a presó provisional sense fiança el 17 de juny. La setmana passada, l’Audiència de Girona va celebrar una vista d’apel·lació on el seu advocat, Benet Salellas, va demanar que se’l deixés en llibertat. Una petició a la qual tant la fiscalia com l’advocat dels dos mossos van oposar-s’hi.
Benet Salellas veia “desproporcionat” que se l’acusi de tres temptatives d’homicidi i també va criticar que la policia hagués difós una imatge “descontextualitzada” del seu client. Entre d’altres, el lletrat va subratllar que el detingut feia 20 anys que s’estava a la masia -gràcies a un acord amb el propietari- i que no tenia antecedents. A més, va explicar que dues de les seves germanes viuen a Ripoll i que, si se’l deixava en llibertat provisional, aniria a casa d’una d’elles.
La interlocutòria de la Secció Quarta, que signen els magistrats Victor Correas, Gonzalo Escobar i Daniel Varona desestima la pretensió de la defensa. I en conseqüència, manté l’investigat en presó preventiva. L’escrit recull que, en aquest cas, es donen tots els requisits que permeten fonamentar la mesura.
La sala admet que la investigació està encara “en una fase embrionària”, però que tot i això hi ha prou indicis perquè al detingut se li imputin tres temptatives d’homicidi. D’entrada, perquè va fer servir una escopeta de cacera que, tot i que disparés cartutxos de perdigons, “sens dubte són aptes per causar lesions greus o, fins i tot, la mort d’una persona“.
A més, l’Audiència recull que, a l’hora de disparar contra el seu veí, l’arrestat ho va fer “per sorpresa”, dirigint l’arma contra el “tòrax, la cara i el cap” de la víctima, i deixant-li “fins a 67 impactes de perdigons”. La interlocutòria a la qual ha tingut accés l’ACN també subratlla que el detingut sabia que podia matar algú amb l’arma -el que en argot judicial es coneix amb el llatinisme ‘animus necandi’- perquè va amenaçar els policies després d’atrinxerar-se al mas i va proferir expressions com “Us mataré” o bé “Sé del cert que d’aquí en sortiré dins un taüt”.
Per últim, la Secció Quarta també es fa ressò que, “després de frustrar tots els intents de mediació i negociació” amb la policia, quan el grup especialitzat dels mossos (els GEI) va entrar dins la masia “en comptes de desistir en la seva acció lesiva”, el detingut “es va parapetar amb l’arma i va disparar com a mínim a dos agents diferents”.
Amb “potencialitat lesiva”
A diferència del què sostenia la defensa, al·legant que l’escopeta no havia causat lesions de consideració ni al veí ni als mossos, l’Audiència de Girona diu que, de moment, la investigació “no permet concloure que els actes duts a terme per l’investigat tinguessin una potencialitat lesiva nul·la”.
Aquí, la sala recorda novament les 67 perdigonades que va rebre el veí. Pel que fa als GEI, tot i que en el cas del primer l’escut protector va aturar l’impacte del dispar, el tribunal recull que, pel que fa a l’altre mosso, “es dedueix que el tret es va produir a molt poca distància, i que només l’impacte contra una cama i les proteccions que duia el policia van evitar lesions majors”.
Per últim, tot i que l’Audiència de Girona admet que el detingut no té arrelament “inexistent”, això no treu que hi pugui haver risc de fugida o de reiteració delictiva si se’l deixa en llibertat provisional. I de fet, més que de fugida, la interlocutòria entén que el risc que hi podria haver és que l’investigat prengués represàlies contra el veí, “perquè allò que evidencia aquesta causa és una relació conflictiva que s’ha saldat de manera desorbitada”.
En aquest punt, el tribunal entén que no n’hi hauria prou dictant una mesura d’allunyament, perquè quan va passar a disposició judicial, “l’investigat només va penedir-se de la seva conducta amb els policies”. Apart, la Secció Quarta tampoc creu que, si se’l deixa en llibertat condicional, el detingut tingui “una alternativa habitacional realista” (perquè segons sembla, es portaria malament amb una de les germanes “i no sembla viable que l’acollís”).
Per aquests motius, la Secció Quarta desestima el recurs d’apel·lació contra la interlocutòria de presó. El detingut es troba ingressat al Puig de les Basses.
{{ comment.text }}