“Augmentar l’eficiència servirà per fer parcs solars més petits”

Mariona Coll és doctora en Química i científica titular a l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona. Ha aconseguit una de les 59 beques Leonardo que atorga el BBVA. Actualment estudia nous materials per convertir la llum del sol en electricitat de manera més eficient que els que hi ha ara. Hi havia 1.500 peticions per accedir a aquestes beques. No deu ser fàcil aconseguir-la?No, almenys en l’àrea de ciències bàsiques on jo vaig competir. Hi ha molta gent que ho demana perquè no és fàcil tenir finançament. Les beques estan dotades amb 40.000 euros. Què representa per vostè tenir-la?D’una banda, el reconeixement, sempre és un gust que et premiïn un projecte. Però sobretot en el meu cas, tenir la tranquil·litat per investigar durant 15 mesos. Habitualment depenem del Ministeri amb convocatòries que duren tres anys però són difícils d’enllaçar. A mi se m’acabava aquest finançament el desembre del 2020 i encara no tenia la certesa que hi hagués una nova convocatòria. La pandèmia ha condicionat el desenvolupament del projecte?Sí, perquè hem de prioritzar fer teletreball i no podem accedir tant als laboratoris i no podem seguir el ritme que portàvem. Nosaltres ja estàvem construint equips i ens vam quedar parats perquè no rebíem les peces que necessitàvem. La seva recerca és en l’àmbit solar i fotovoltaic. Quins són aquests materials que investiga?Són uns materials que, per la seva estructura, es classifiquen com a perovskita. El nom ve de Lev Perovski, un científic rus que va descobrir aquest material als Urals. És versàtil ja que li podem canviar la composició de manera fàcil i tenir propietats diferents. A diferència dels materials que hi ha ara al 90% dels panells, aquests nous materials el mecanisme pel qual converteixen la llum amb electricitat és molt diferent i només per això ja pronostiquem que poden tenir eficiències molt superiors. Quines són les eficiències que hi ha actualment i on es podria arribar?Actualment tenen un límit que és el 30%. Per exemple, el silici assoleix aquest domini. I altres materials amb eficiències lleugerament més baixes. El que es fa ara és combinar-los per superar aquest 30%. Amb els materials que investiguem, no es coneix encara el límit que poden tenir però és molt superior. Quines aplicacions pot tenir?En el nostre projecte a més del canvi de material treballem per fer-lo flexible i arribar així a aprofitar més la llum solar. I que això permeti per exemple integrar-los al sostre d’un cotxe o als teixits de la roba que portem per exemple quan anem a la muntanya i poder carregar la bateria del mòbil. Volem obrir el camp d’aplicacions. “Investiguem en nanomaterials. Són més prims que un cabell i més versàtils” Què ha de passar perquè això pugui ser una realitat?S’ha de dir que la nostra investigació és molt fonamental. Utilitzem tècniques pioneres per poder controlar a nivell atòmic com preparem aquests materials i com els caracteritzem. D’aquí que el puguem tenir a casa encara falta. No vol dir que el setzè mes, un cop s’acabi la beca Leonardo, ja estigui a casa. Quan acaba aquesta beca, es tanca el projecte?La idea és que no es tanqui. En els darrers mesos hem tingut resultats que permetran poder demanar més finançament. Perquè és necessari comprar reactius, caracteritzar les mostres, ampliar el nombre d’investigadors… Com ens hem d’imaginar la feina que fan?Nosaltres fem nanomaterials i utilitzem equips que ens permeten preparar-los capa atòmica a capa atòmica. Han de ser equips precisos i tenir la caracterització que ens permeten saber com estan col·locats els àtoms i com funciona el sistema. En les darreres setmanes hi ha hagut controvèrsia arran de la intenció de fer grans parcs solars a Osona. Com a investigadora entén el rebuig a aquestes macroinstal·lacions?És complicat respondre. Ningú vol un gran impacte a la natura. El model energètic ha de canviar cap a les renovables perquè cada vegada som més gent al planeta. Ara bé, això no vol dir folrar-ho tot de panells. Hi ha alternatives com, per exemple, països com la Xina i Holanda que aprofiten l’aigua per posar-n’hi a sobre. Posar-ne a sobre l’aigua ajuda a llocs com l’Índia que no s’evapori i no s’embruti. També hi ha l’opció de panells verticals en forma d’arbres que poden estar més integrats al medi. Augmentar l’eficiència hauria de contribuir a posar parcs solars més petits. Com més eficient, menys material. Nosaltres treballem amb materials que són més prims que un cabell. La tecnologia aconseguirà que l’any 2050 es produeixi amb el sol la quart part de l’energia que cal?S’intentarà. S’ha de combinar l’energia solar, l’eòlica i una bona tecnologia per emmagatzemar l’energia que s’aconsegueix.

“Augmentar l’eficiència servirà per fer parcs solars més petits”

El CAMAC de Calldetenes, un aparador audiovisual d’èxit

Detenen el lladre d’una bicicleta a Vic gràcies al GPS

Apaguen un foc al jardí d’una casa de Tona

“Quan passen míssils t’espantes, però la vida segueix i no tenim sensació de pànic”

LA PREGUNTA

Creu que l’absentisme és un dels principals problemes del mercat laboral?

Atropellament mortal a la plaça Divina Pastora de Vic

Doble accident de camions a la C-17 i la C-25 a Gurb

El proper dissabte tanca el Mercadona de Torelló

Una parella de Tona queda atrapada a Tailàndia després que la connexió via Qatar es cancel·lés pel conflicte al Golf

Bolca un remolc carregat amb quatre vaques a la C-17

Demanen més de trenta anys de presó per a cadascun dels acusats de l'atac a la comissaria de Vic

Condemnen a tres anys i vuit mesos de presó el conductor que va causar la mort d’una jove de la Guixa

Es fa passar per un treballador del banc i roba 25.000 euros a dues persones grans de Barcelona

Detenen un conductor begut després de fugir d'un control pel Carnaval de Taradell

Detenen dos treballadors de la Vall de Núria pel robatori de la caixa forta