Quan consumeixes més quantitat de la que voldries o de forma més freqüent del que t’havies proposat. Són dos paràmetres que han de servir a qualsevol persona per detectar un mateix si ha perdut el control en el consum d’una substància i necessita posar-se en mans d’un professional. És el consell que dona Jordi Verdaguer, psicòleg clínic d’Osona Salut Mental. La falsa sensació que el consum d’una droga com la cocaïna en un marc d’oci i festa no suposa un risc, ha portat que en tres anys s’hagi doblat el nombre de persones amb problemes d’addicció a aquesta substància. L’any 2018, un total de 114 persones van iniciar tractament per consum de cocaïna al centre d’atenció i seguiment a les drogodependències (CAS) de Vic, quan el 2015 n’hi va haver 54. L’augment respecte al 2017 és d’un 17,5%. Al Ripollès, es van atendre 10 persones. “La capacitat addictiva de la cocaïna és tan gran que acaba provocant problemes d’abusos i consums gairebé diaris”, explica Verdaguer. La tendència que s’ha detectat a Osona és la mateixa que s’ha donat al conjunt de Catalunya: el nombre de persones tractades per addicció a la cocaïna s’ha incrementat en els darrers tres anys, després de sis de descens gradual, segons la memòria del 2018 del Sistema d’Informació sobre Drogodependències de l’Agència de Salut Pública de Catalunya.
El consum d’alcohol continua provocant la majoria (45%) de les peticions de tractament de drogodependències al CAS de Vic. L’any 2018 van ser 140 les persones que van iniciar el tractament al centre osonenc, mentre que al Ripollès van ser 32, xifra que representa gairebé el 60% del total. Després de l’alcohol, la cocaïna (36%) és la segona substància amb més demanda de tractament a Osona, seguit pel cànnabis (11,3%) i l’heroïna (2,6%). Tot i això, en molts casos el que hi ha és un policonsum de diverses substàncies. En el cas del cànnabis hi ha el problema que “s’infravaloren” els danys que provoca, segons Verdaguer. Res més lluny de la realitat i més encara últimament, en què s’han detectat manipulacions genètiques a les plantes que han augmentat de forma important la seva capacitat addictiva. L’any passat, 35 persones van demanar iniciar tractament al CAS Vic per problemes amb el cànnabis i 5 al Ripollès. En el cas de l’heroïna, considerada una de les drogues més addictives, la seva demanda de tractament està estabilitzada des de la dècada del 2000. A Osona, 8 persones van demanar iniciar tractament el 2018 i al Ripollès, 1, xifres semblants a les dels últims anys.
L’èxit de les teràpies per superar les addiccions depèn de la precocitat en què es comencen a tractar però hi ha un elevat component personal. “El més important és que la persona tingui consciència que té un problema i vulgui superar-lo”, explica Verdaguer. El metge de família o de capçalera és el que ha d’avaluar en un primer moment el cas i acabar derivant-lo als centres d’atenció i seguiment a les drogodependències. Per ajudar a fer que la gent se sotmeti a tractaments és important que les addiccions deixin d’estar estigmatitzades socialment i siguin considerades com qualsevol altre problema de salut.
{{ comment.text }}