Benvingut a casa, pare

Era la primavera de 1938 quan Antoni Casanovas i Castany, que havia nascut el 17 de desembre de 1907 al mas de Serramumany, a la parròquia de Sant Jaume de Viladrover del Brull, es va haver de presentar a l’Ajuntament de Castellterçol després de rebre una notificació on se li comunicava que havia estat mobilitzat. L’Antoni s’havia casat el 1932 amb Maria Vila i Sitjà, de la masoveria del Grau, també del Brull. Un cop casats, el matrimoni va anar a viure a Castellterçol, on van seguir treballant de pagès. Allà van tenir una filla, la Dolors. L’Antoni era de la lleva de 1928. Ja havia fet la mili a Larraix (Larache), al Marroc, i tornaven a demanar-li que agafés una arma. Proveït d’una manta, calçat, un plat i coberts, va marxar amb els altres companys de la seva quinta cap al front, i va deixar a casa seva, carrer de Baix, 44, de Castellterçol, la seva dona i una filla de 4 anys. És de suposar que la seva companyia va ser enviada al front del Segre i més tard a reforçar les tropes republicanes del front de l’Ebre, que el 25 de juliol havien travessat el riu.Al quedar mare i filla soles a Castellterçol, on no tenien família i la vida s’havia tornat tan difícil, l’avi matern les va fer tornar al Brull. La Dolors recorda que quan ja havien tornat al Grau un dia va arribar son pare, que havia obtingut un permís. Va ser l’última vegada que el van veure, ja que així que va tornar vora l’Ebre va ser ferit. La seva filla també recorda que un dia la seva mare va rebre una carta on se li comunicava que el seu home havia estat ferit i evacuat cap a un hospital. A partir d’aquest moment, res. Cap més notícia del pare, ja que mai va tornar a casa. Una llarga espera. L’Antoni havia estat portat a un hospital de campanya improvisat per ser operat, però hi va morir el novembre de 1938. El cos d’Antoni Casanovas, com el d’altres soldats que havien lluitat defensant la República, i que havien mort en aquell hospital, va ser enterrat a Pernafeites, al municipi de Miravet, prop del barranc de Futxo, a la caseta de l’Eusebi, on hi havia aquell hospital de primeres cures. La Dolors i la seva mare van viure a la masoveria del Grau fins acabada la guerra. El febrer de 1939, la Dolors hi va veure passar una processó de soldats (els anomenats “nacionals”), que anaven per la carretera de Balenyà a Seva, i com alguns d’aquests soldats entraven al Grau, la casa de l’amo, que havia fugit a Sant Sebastià, una casa que va quedar molt malmesa durant la guerra. M’expliquen que l’Antoni era un treballador que s’estimava la terra, la família i també un gran amor pel país, sempre que podia feia cap a Montserrat. Però moltes coses que es van viure han quedat en l’oblit perquè, com diu la Dolors, “després de la guerra tothom tenia molta por”. La repressió que hi va haver va fer que tot quedés sota d’una pesada llosa de silenci, com va passar a totes les cases. A Pernafeites, quan van començar els treballs de recerca, s’hi van trobar uns enterraments individuals i també una fossa comuna. En total es van recuperar les restes de 99 cossos, segurament soldats de la 43a i l’11a Divisió, la de Líster, de l’exèrcit republicà que lluitaven a les serres de Pàndols i de Cavalls i que van ser exhumats. Allà també s’hi van trobar diferents objectes personals i algunes de les restes presentaven signes d’haver estat operats, alguns membres amputats, punts de sutura, etc. A Catalunya hi ha 700 fosses localitzades on es pensa que hi deuen haver uns 20.000 cossos. Unes persones sense nom i que bé cal recuperar de l’oblit.Ha sigut per l’interès de la Dolors i del seu fill Pere que la família Casanovas, que fa anys s’havia inscrit al cens de persones desaparegudes i que el 2014 va donar una mostra del seu ADN, que diumenge passat, dia 14, van poder recuperar les restes del pare i avi. És gràcies a això que entre els 99 cossos trobats a la fossa de Miravet, l’any 2018, les úniques que van poder ser identificades són les restes d’Antoni Casanovas i Castany. Des del 2017 el Departament de Justícia, amb la Direcció General de Memòria Democràtica i el Departament de Salut, juntament amb l’Hospital de la Vall d’Hebron, treballen per donar compliment al compromís del govern català en la recerca de les persones desaparegudes. Una feina que també fan arqueòlegs i el laboratori de genètica forense de la Universitat de Barcelona, que el 2011 va engegar el banc de mostres d’ADN. Actualment hi ha 2.600 mostres de persones que busquen el seu familiar. Cal donar la dignitat i el reconeixement que mereixen tots els morts de la darrera Guerra Civil, una guerra del tot absurda que no havia d’haver començat mai, i donar-los una sepultura digna. En l’acte que es va fer durant l’entrega de les restes a la família Casanovas, la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, va animar les famílies que tinguin persones desaparegudes durant la Guerra Civil o el franquisme a inscriure’s al pla d’identificació genètica, donant una mostra del seu ADN. Antoni Casanovas i Castany, que tenia 30 anys quan va desaparèixer a l’Ebre, reposa ara al cementiri de Sabadell amb la seva dona, que va morir l’any 1982. La família Casanovas per fi ha pogut acabar els anys de cerca i dolorosa espera després de 83 anys. Ells, que mai no van perdre l’esperança de trobar-lo, hauran ara pogut tancar el dol.

Benvingut a casa, pare

L’evolució dels estudis d’Infermeria a Vic, en un llibre

‘Per una plana viva’ es mobilitza per demanar que no es faci el polígon entre Folgueroles i Vic

Vic encara l’última part de les obres del Portalet i ja pensa en altres illes de vianants

La història de Joan Guitart, matalasser de Manlleu, a la Mostra de Cinema Etnogràfic

LA PREGUNTA

Aprova els primers cent dies de Salvador Illa com a president de la Generalitat?

Tiroteig i fuga a Viladrau en un operatiu antidroga amb 800 quilos d'haixix

S'encén una furgoneta a la C-17 a Malla després d'una topada amb un cotxe

Detingut per atracar amb un ganivet dues gasolineres de Tona

L'exregidora de Roda Marina Quintana opta a presidir Aliança Catalana a Osona

Venut a Torelló el primer premi de la Loteria Nacional

Aquarius Cosmetic, Nandu Jubany, Clàudia Bayés, Roansa i Frigorífics Ferrer, guardonats amb els Premis Cambra Osona

Resolta l’avaria de senyalització a l'R3 entre Sant Martí de Centelles i la Garriga

Foc en una xemeneia al carrer Barri de Tona

La Farga de Bebié: la decadència d'una de les colònies tèxtils més grans del Ter