Càmeres fetes a Vic, de museu

L’any 1988 tancava les portes l’empresa vigatana Certex. Darrere quedaven tres dècades d’un projecte empresarial innovador, del qual van néixer les primeres i úniques càmeres de fotografiar fabricades íntegrament a Vic: les mítiques Werlisa. El taradellenc Pau Rosique ha esdevingut un col·leccionista entusiasta d’aquestes càmeres i, alhora, està decidit a continuar resseguint la història de l’empresa. Rosique és fill de Pablo Rosique, el carismàtic director general de Certex. Ho va ser entre 1954 –poc després que obrís l’empresa– i 1982 –quan aquesta ja havia iniciat l’inexorable declivi–. Rosique admet que el seu pare li havia anat explicant “moltes coses” del seu periple professional a Certex, “però sovint no li feia massa cas”. Va ser arran de la seva mort, l’any 2009, que va començar a valorar l’especificitat del llegat d’aquella empresa, a la qual també havia treballat puntualment alguns estius per pagar-se els estudis. També es va adonar, però, que només conservaven a casa una única càmera Werlisa, la que anys enrere li havia regalat ell mateix a la seva dona. I va decidir començar-ne a col·leccionar. Una dèria que va poder intensificar a partir de la seva jubilació, l’any 2015 –després d’un llarg periple com a farmacèutic als laboratoris de l’Hospital de Vic–, i en especial després de contactar amb Miquel Godayol, un altre vigatà que col·leccionava càmeres Werlisa –n’havia aplegat una setantena–. Godayol, que havia treballat 14 anys a Certex, també havia estirat fils per testimoniar la història de l’empresa. És així com, un per l’altre, van anar retroalimentant el seu hobby. Malauradament, la mort prematura de Godayol, un parell d’anys després, ho va estroncar. Precisament, i en homenatge pòstum, el maig de 2018 Rosique, juntament amb la vídua i els fills de Godayol, van voler muntar una exposició de càmeres Werlisa a l’antiga Biblioteca Joan Triadú, que va despertar una notable expectació. Cinc anys després, Rosique no ha deixat de buscar i d’incorporar nous exemplars a la seva col·lecció. Actualment compta amb 150 càmeres, degudament ordenades en una habitació de casa seva. La majoria són models de les diferents etapes de les clàssiques Werlisa, però també càmeres que Certex havia construït per a d’altres marques, tant en una fase inicial (com les Daci Royal, Digma o Duca) com als últims anys de vida de l’empresa (per Agfa, Königer o Heinze). Aquestes 150 càmeres són la meitat (305) de les que, segons té calculat, es van crear des de Certex, entre les quals alguns prototips que no es van arribar a comercialitzar. “En alguns casos les diferències eren simples detalls estètics”, apunta. Per adquirir-ne ha recorregut mercats de segona mà i ha visitat antics “retratistes”, però sobretot s’ha nodrit de plataformes digitals com Todocolección o Wallapop. “De tant en tant encara trobo alguna ganga”, assegura. Com una Werlisa Prima 35 que li van enviar des de Bali, a través de l’osonenc Joan Redorta. Es tracta d’un exemplar de l’última remesa de càmeres que Certex va enviar a Indonèsia, en un intent desesperat d’internacionalitzar un projecte empresarial que ja agonitzava. “Al cap de 15 dies ja les havien copiat i les feien ells”, interpreta. Precisament, la competència asiàtica, la irrupció de l’electrònica dins el sector o la desaparició dels aranzels van ser motius que van portar al tancament definitiu de l’empresa, l’any 1988, cinc anys després d’haver-se declarat en fallida. Rosique és conscient que hi ha més col·leccionistes d’aquestes càmeres, i la prova és que el preu d’alguns exemplars “s’ha disparat” via internet. Ell mateix ha arribat a pagar 300 euros per un prototip. La persona que en té més, segons li consta, és un col·leccionista barceloní que actualment viu a Múrcia. Resulta que just després de tancar l’empresa va visitar expressament Vic per adquirir els últims estocs. La seva extensa col·lecció, que inclou 200 exemplars de la marca vigatana, s’exposa actualment a l’Archivo Provincial de Múrcia. “Hem quedat que hi aniria per fer un recull fotogràfic de tot el material que hi té”, avança Rosique. Malgrat ser conscient que cada vegada li costarà més de trobar determinats models, “no ho penso deixar”. I es mostra il·lusionat que un seu net hagi mostrat “cert interès” per mantenir viu aquest llegat. “Si mai veiés que ningú ho ha de seguir, faria donació de tot aquest material, perquè em sabria greu que tot això es perdés”. Paral·lelament, Rosique està treballant, juntament amb Ricard Jordà, en una futura exposició commemorativa del 70è aniversari de la fundació de Certex. També li agradaria, juntament amb Maria Teresa Codony, vídua de Godayol, deixar escrita la història de l’empresa. I és que “quan t’hi fiques, t’hi vas apassionant”. I se l’hi nota. Una història singular Treballadors a la fàbrica Certex Certex va obrir les portes entre 1952 i 1954 –la data exacta encara no està clara–, en una iniciativa empresarial de Pablo Adrian Wehrli Wild, un suís que es va instal·lar a Catalunya just després de la Guerra Civil amb l’objectiu de vendre material de precisió. De la seva connexió amb els vigatans Francesc Xavier Bach i Xavier Ylla –que als anys 40 havien muntat un taller fotogràfic al carrer de Montserrat– en va néixer Certex, inicialment al mateix carrer Montserrat; al cap de poc ja es traslladaven en una nau del carrer Indústria. Fabricaven pinces per a curtidors, visionadores o taules de dibuix. Les primeres càmeres de fotos que van muntar les feien a partir de patents estrangeres. No serà fins al 1957 que apareixen les primeres Wessa. Aquell nom inicial, però, va ser impugnat per l’alemanya Bessa, per la similitud fonètica, i Certex les va haver de rebatejar com a Werlisa, en al·lusió al cognom del fundador. En total es calcula que en van arribar a fabricar 12 milions d’unitats, a banda de tot un ventall d’ampliadores, flaixos, trípodes o projectors per a diapositives. En el seu moment l’empresa va arribar a ser “puntera” en temes de qualitat, innovació o formació del personal. També va imprimir una “forta implicació social”, amb una plantilla molt jove i sovint paritària que, entre d’altres, va poder gaudir d’un novedós fons de previsió o servir-se d’un economat. “La història de Certex també és la història de Vic, perquè allà hi van treballar molts vigatans i osonencs”, remarca Rosique. Mantenir un únic client principal, la competència ferotge que va representar el nou context de globalització o el procés de malaltia del mateix fundador –“que s’ho va anar liquidant tot”– van precipitar el tancament de Certex, l’any 1988. Cinc anys abans, l’empresa ja havia presentat fallida, llavors amb un deute de 150 milions de pessetes.

Càmeres fetes a Vic, de museu

Torelló farà olor de fusta

Desplegament a Vic i Manlleu contra la multireincidència

Què hem explicat a El 9 Informatiu del dijous 18 de desembre?

Torelló es prepara per la setena edició del TocaFusta

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

Refredat, grip i covid: símptomes semblants però malalties diferents