Els lectors d’EL 9 NOU van atorgar divendres en el marc d’una gala al recentment estrenat Teatre Centre de Manlleu el Premi Osonenc de l’Any a Carles Furriols, ànima de la Fundació Trueta. Furriols va voler compartir el premi amb els treballadors, voluntaris i col·laboradors de la Trueta en un acte marcat pels reiterats aplaudiments.
Carles Furriols, ànima de la Fundació Humanitària Doctor Trueta, va rebre divendres al vespre en una gala al recentment estrenat Teatre Centre de Manlleu el Premi Osonenc de l’Any. En els seus discursos –en plural, perquè en va fer dos: un com a finalista primer i un com a guanyador després– va tenir un sentit record pel compromís social de Joaquim Vivas, exalcalde de Manlleu traspassat recentment, i per l’absència de Marta Rovira, exiliada a Suïssa des de fa més d’un any. Furriols va voler compartir expressament l’alegria pel guardó, una peça de ceràmica elaborada per la ceramista Roser Nadal que reprodueix una portada d’EL 9 NOU, amb els treballadors de la Trueta, els voluntaris que hi col·laboren i les persones i institucions que hi donen suport: “Gràcies per tot i endavant les atxes”, va dir com a colofó.
Aquest final del discurs, encara que pugui semblar una forma espontània de culminar-lo, en el cas de Furriols segurament va una mica més enllà. Ve a ser una metàfora de la seva personalitat: l’agraïment, en el sentit de retorn generós, i la perseverança segur que són dues característiques que el defineixen. Si no, no s’entendria la seva trajectòria vital. El compromís social és intrínsec a la figura de Furriols, que va exercir de cooperant de Metges sense Fronteres, que sempre ha estat lligat a iniciatives solidàries i que va acabar abandonant l’exercici de la professió mèdica per fundar l’Associació Humanitària Doctor Trueta, reconvertida en fundació amb el canvi de segle.
Carles Furriols va rebre el guardó de mans del director general, Jordi Molet | Albert Llimós
De fet, va ser exercint de metge –va recordar les guàrdies a l’Hospital de Manlleu– com va adonar-se que es feien malbé medicaments que, en realitat, eren aprofitables i va teixir una xarxa solidària amb països on la Trueta enviava material sanitari nou o de segona mà. El canvi de legislació en el tractament dels fàrmacs usats va fer que la Trueta centrés l’activitat en el centre especial de treball que ara dona feina a persones en situació vulnerable a Gurb. Aquest any Furriols també ha estat reconegut amb la Creu de Sant Jordi. Com va dir algú a les xarxes socials, entre el Premi Osonenc de l’Any i la Creu de Sant Jordi només li falta l’Oscar. Potser no seria desgavellat perquè la seva vida, en realitat, té alguns passatges de pel·lícula.
I com a prova, alguns dels detalls que va explicar ell mateix al petit discurs que va fer com a Osonenc de l’Any. Un exemple: se’n va anar a fer de pastor de cavalls a la serra del Cadí, però s’avorria, fet que va propiciar que tornés a casa per dir al seu pare que volia estudiar Medicina. El pare li va respondre que no era boig qui a casa tornava, “i li agraeixo molt”. Però després va viatjar pel món. Va prendre consciència de la desigualtat –“vaig veure que estava molt mal repartit”– i va posar fil a l’agulla perquè emergís la Trueta. Segurament no per generació espontània perquè, tot i dir que, com tothom, “soc el resultat d’una combinació genètica” en realitat hi va afegir una certa dosi de determinisme quan va referir-se a la terra, als boscos, a les boires, a les pluges, als captards, a la gent i els animals, i la relació que tenen entre ells, conceptes, tots ells, que configuren les persones “i a partir d’aquí som capaços de construir moltíssimes coses”. La Trueta, una. I d’això l’any passat ja se’n van complir 25 anys. Va ser precisament per aquesta efemèride que el jurat el va proposar com a Osonenc de l’Any, un guardó que s’atorga a any vençut per reconèixer la trajectòria de persones que hagin destacat pel seu compromís cívic o pels seus èxits professionals a partir d’una votació popular efectuada pels lectors i subscriptors d’EL 9 NOU. Furriols s’apunta, així, a un palmarès que ja suma 12 edicions tot i que l’any passat, amb motiu dels 40 anys d’EL 9 NOU, se’n va fer una edició especial amb l’elecció no d’una persona sinó de quatre.
La rumba i la poesia juntes amb els Pelat i Pelut
Els encarregats de posar la música a la gala van ser Pelat i Pelut. Aquest projecte musical amb la rumba com a protagonista i engegat pels folguerolencs Jacint Torrent i Xevi Abril es va estrenar oficialment el passat mes de maig a Vic. A la gala, i acompanyats per un bateria, un baix, un teclat i un saxòfon, van interpretar cinc peces i una de regal al final, una versió d’un tema de Joaquín Sabina.
Jacint Torrent i Xevi Abril, amb la resta del grup, van amenitzar la gala de l’Osonenc de l’Any | Albert Llimós
Experts a combinar la poesia musicada per ells d’alguns autors osonencs i obres pròpies, van tocar dos poemes musicats d’Irene Solà i Jacint Verdaguer, el poema Quatre llunes de Víctor Sunyol i Germana d’estiu, una obra seva. Ho van complementar amb el tema de Kiko Veneno Te echo de menos.
Aquest any, un miler de vots
Manlleu L’elecció de l’Osonenc de l’Any es fa a partir dels vots dels lectors i subscriptors d’EL 9 NOU, ja sigui a través de la pàgina d’EL9NOU.CAT, on es podia votar un cop per persona, o amb les butlletes que apareixien a cada edició del periòdic. Aquest any, entre les dues modalitats, va haver-hi un miler de vots. Entre les butlletes rebudes, i amb el guanyador, Carles Furriols, exercint de mà innocent, a la mateixa gala es va sortejar una ampolla màgnum de Mont-Ferrant Berta Brouzi de 2011 presentada amb caixa individual. La butlleta premiada va ser enviada per Maria Pilar Godayol.
Reemissió per EL 9 TV
Manlleu A banda de les persones que van assistir al Teatre Centre la gala, conduïda per les periodistes Esther Rovira i Clàudia Dinarès, es va poder seguir també a través d’EL 9 TV. Aquest dilluns, a les 9 del vespre, se’n fa una nova reemissió.
Un record per a Joaquim Vivas
Moment en què es va projectar el vídeo amb la intervenció de Joaquim Vivas | Albert Llimós
Diversos dels finalistes, en els seus discursos, van referir-se a la figura de Joaquim Vivas, exalcalde de Manlleu i persona compromesa amb múltiples entitats de caràcter social, que va morir recentment. Per aquest motiu, es va projectar un vídeo del discurs que Vivas va fer l’any 2014 al Saló Catalunya de Sant Julià de Vilatorta quan va ser proclamat Osonenc de l’Any. Vivas, aleshores, va referir-se a la potència de la xarxa cívica d’Osona, una comarca que ell qualificava d’especial pel compromís social que atresora. El vídeo projectat per EL 9 TV va ser saludat amb un càlid aplaudiment per part de la platea.
ELS FINALISTES
“El reconeixement és per la feina de molta gent. Seguirem batallant”. Montse Ayats, nominada com a representant de Perquè no ens fotin el tren
Montse Ayats estava nominada com a representant de la plataforma Perquè no ens fotin el tren, que fa sis anys que lluita per millorar la línia R3 que va de Barcelona a Puigcerdà. I aquesta feina de seguiment, de denúncia i també d’alguns objectius acomplerts és el que Ayats va voler destacar com “la feina de molta gent, gent de Torelló, de Ripoll o de la Garriga. El reconeixement és per aquesta gent”.
Montse Ayats amb Jesús Medina, director d’EL 9 NOU del Vallès Oriental | Albert Llimós
Ayats va afegir que “ens hi vam posar el 2013, fem reunions contínues i seguirem batallant” per un tren millor. També va dir que “esperem fer-ho amb el lideratge dels polítics, ara que hi ha hagut eleccions de nou”. De fet, la plataforma va organitzar debats sobre el tren amb candidats a Torelló, Centelles, la Garriga i Vic.
“La nominació és una bona oportunitat per l’Esquerda”. Imma Ollich ha treballat més de 40 anys en aquest jaciment ibèric
Imma Ollich és l’arqueòloga de l’Esquerda, el jaciment ibèric de Roda i les Masies de Roda. Fa prop de 40 anys que hi treballa. Ara, ja jubilada de la seva feina de professora a la universitat, hi continua sent ja que n’és la investigadora principal. “Estar nominada”, va dir Ollich, “és una bona oportunitat per l’Esquerda, perquè és de tot Osona. L’excavació encara no està acabada, ni molt menys, però jo no estic sola treballant-hi, seria impossible”. Per això, va destacar la feina d’altres persones com Maria Ocaña o Montserrat de Rocafiguera.
Imma Ollich rep el guardó de mans de la cap de Màrqueting, Teresa Molas | Albert Llimós
I és que a l’Esquerda s’hi expliquen més de 1.500 anys d’història que Ollich ha investigat i alhora ha propiciat que joves arqueòlegs s’hi interessessin. Hi ha feina per a molts anys i gent per fer-la.
“Entenc la cultura com una eina per enllaçar ponts”. Carme Torrents ha estat directora de la Fundació Verdaguer
Carme Torrents, que va destacar que hi haguessin tres nominats del sector cultural, va ser fins l’estiu passat la directora de la Fundació Verdaguer de Folgueroles. La seva feina va fer visible el Jacint Verdaguer escriptor en majúscules deixant enrere el mossèn Cinto, capellà poeta. Torrents, que va dirigir la fundació durant 16 anys, va destacar que “no seríem aquí sense un coixí de persones i complicitat”, va defensar la cultura “com a eina per enllaçar ponts” i va acabar la seva intervenció amb un poema de Verdaguer de l’any 1886 que va dir “tot i que té 133 anys podria ser ben vàlid per avui”.
Carme Torrents amb la cap de Publicitat d’EL 9 NOU, Rosa Serra | Albert Llimós
Durant la seva intervenció Torrents va voler destacar que entre els nominats aquest any hi havia nou dones i tres homes. “Espero no haver de reclamar mai la paritat dels homes, no aniríem bé”, va afegir.
“Són petits passos per donar visibilitat a la dona en l’esport”. La futbolista Bruna Vilamala va ser campiona d’Europa Sub-17 el 2018
La jugadora del Barça B Bruna Vilamala estaria en aquests moments jugant el Mundial de futbol femení. Una lesió dels lligaments creuats de la qual ja s’està recuperant li ho ha impedit. Va recollir, però, el seu guardó com a nominada a Osonenca de l’Any destacant que hi haguessin entre els nominats dues noies esportistes –ella i la jugadora d’hoquei Anna Casaramona– i que “això són petits passos per donar visibilitat a la dona en el esport”.
Agustí Danés, director d’EL 9 NOU, va lliurar el guardó a Bruna Vilamala | Albert Llimós
La futbolista, de Borgonyà, es va proclamar l’any passat campiona d’Europa Sub-17 amb la selecció espanyola i també va ser campiona d’Espanya amb la selecció catalana Sub-16, de la qual era la capitana. En el seu discurs va destacar “la importància de la cohesió de grup i com he après a superar els límits”.
El Teatre Centre, gairebé d’estrena
El Teatre Centre de Manlleu i la Gala de l’Osonenc de l’Any divendres van confluir per primera vegada. En realitat, tenen trajectòries gairebé paral·leles. L’antic teatre es va enderrocar l’any 2006; l’Osonenc de l’Any es va començar a concedir el 2007. Des d’aleshores la gala ja s’havia fet a Manlleu –la del premi del 2012 la va acollir el Casal de Gràcia–, però divendres es va fer per primer cop al Centre, inaugurat el 28 de desembre i que està en servei des de fa poques setmanes. L’alcalde, Àlex Garrido, al discurs de benvinguda, va mostrar-se satisfet d’acollir la gala i va fer notar que encara que no estigui cent per cent acabat va bé que aculli actes perquè fent-lo servir es veu què cal millorar. Garrido va obrir el camí dels agraïments i va dir que tots mereixerien guanyar. Tenia raó. En realitat, tot i que el premi sigui per a un, el reconeixement és per a tots. Per això els aplaudiments van ser continus. Que n’hi hagués tants i que fos en un teatre, on per definició la platea avaluarà el talent a l’escenari, segur que és una premonició.
Una nit especial. Ala fotografia de dalt, treballadors, voluntaris i col·laboradors de la Trueta que van fer costat a Carles Furriols. A sota, les periodistes Esther Rovira i Clàudia Dinarès, que van conduir l’acte. A la següent, Montse Ayats, acompanyada d’altres membres de la plataforma Perquè no ens fotin el tren. A baix, aspecte de la platea i sobre aquestes ratlles, Imma Ollich, flanquejada per Montserrat de Rocafiguera i Maria Ocaña.
{{ comment.text }}