Cases pioneres de la domòtica

Engegar la calefacció a distància, llums amb sensor de moviment o càmeres de seguretat des de la tele. Avui en dia no són innovacions tecnològiques però el 1992 –quan només es podien trobar en algunes cases de luxe– van irrompre a la societat osonenca quan es van instal·lar en vuit habitatges de promoció pública a Malla. Es van convertir popularment en les cases intel·ligents.
Gairebé vint-i-set anys després “gairebé tot ha quedat desfasat. Des d’un mòbil pots fer tot això i molt més”, explica Montse Baldirà, una de les primeres veïnes d’aquestes cases. “Ens hi vam instal·lar l’1 d’agost de 1992”, recorda. Llavors no hi havia ni mòbils ni internet. Van ser els segons. Uns dies abans, el 24 de juliol, hi havien arribat Montserrat Peix i la seva família. “Ens van explicar que hi muntaven coses de domòtica i que tot estava controlat per una centraleta”, explica.
La centraleta continua funcionant, però “hem anat canviant coses quan s’han espatllat i ha quedat obsoleta”, reconeix Peix. “El problema ha estat el manteniment. No hi havia recanvis perquè tot era experimental i l’electricista ha hagut d’anar fent equilibris per reparar el que s’espatllava”, reconeix Maite Muntal, que es va instal·lar a les cases intel·ligents “dos o tres anys després”, a mitjans dels 90. Cap de les vuit cases ha seguit amb la línia domòtica ni ha adaptat les prestacions del 92 a les d’avui en dia. “Val molts diners i tot evoluciona molt ràpid”, reflexiona Muntal.
“El dia a dia per nosaltres era normal però la gent de fora s’ho van agafar tots com si fos un gran què”, explica Baldirà. “La gent s’imaginava moltes coses. Que posaves un pollastre viu i plomat al forn i te’l trobaries a l’ast!”, exclama. Sí que “podíem programar perquè el forn s’engegués en una hora determinada però ho has de fer tu”, afegeix Baldirà, que treballa en el sector de l’electrònica. “Gairebé tot el que feien llavors aquestes cases és vigent avui en dia en el camp de la domòtica però ara és molt més senzill. Fins i tot pots fer-ho parlant amb el Siri”, explica Baldirà.
Les mesures de seguretat i protecció també eren destacades. “Hi ha alarma, detector de fums o de fuites d’aigua. Tot era per evitar accidents”, expliquen.
La instal·lació elèctrica està seccionada per controlar i gestionar l’energia. Gairebé cada aparell té un diferencial i una línia independent. D’aquesta manera “no hi ha sobrecàrregues i a més pots anar activant o desactivant el que t’interessi”. És el cas de la calefacció. A les cases intel·ligents de Malla no hi ha radiadors. La calefacció és radiant. Tant pel terra com pel sostre i s’autoregula en funció del fred que fa a fora. “Si a fora ha glaçat, a dins escalfarà més i si no, no s’engegarà tant”, explica Muntal.
La idea inicial “era que durant la nit, aprofitant la tarifa nocturna, més barata, d’electricitat, s’escalfés l’aigua i durant el dia s’anés gastant per la calefacció”, explica Baldirà. Avui en dia, però, amb els preus prohibitius de l’electricitat alguns veïns “fem servir estufes”.
Durant el primer any, l’Institut Cerdà, impulsor del projecte Domos –del qual formaven part les cases de Malla– en va fer un seguiment. “Venien a veure com anava”, recorda Peix. “Ens sentíem una mica com conillets d’Índies”, reconeixen.