Cauen un 93% els ERTO tramitats a Osona durant aquest any

El mes d’agost d’aquest any s’han presentat a Osona dos expedients de regulació temporals d’ocupació (ERTO) que afectaven 80 persones. Si sumem els que s’han presentat al llarg de l’any són 124, amb una afectació total de 1.691 treballadors. Són dades baixes si es comparen amb les del mateix mes de l’any passat. Aleshores es van presentar vuit ERTO, però l’acumulat d’aquell mes ja era de 1.897 expedients presentats i els afectats, 16.200. Per tancar l’any, però, encara hi faltaven els efectes de la segona onada durant els mesos de novembre (325 expedients amb 2.049 afectats) i desembre (136 expedients amb 5.808 afectats). Amb tot, quan va haver-hi més tragí a l’hora de gestionar aquests expedients va ser l’abril de 2020 (1.597 expedients que afectaven 10.036 treballadors). La corba del 2021 és a la baixa. El pic més alt va ser al gener (53 expedients i 290 afectats) i la dada ha anat evolucionant fins a les xifres actuals. Al Ripollès i el Moianès, com es pot veure a la taula adjunta, les dades són encara molt més baixes.
Govern espanyol, patronals i sindicats han arribat a un acord per prorrogar els ERTO fins al 28 de febrer, una bona eina, consideren tant empreses com sindicats, que ha permès subsistir en els moments més crítics. El fet que els sectors que encara necessiten els ERTO (principalment el turisme) tinguin una presència testimonial a casa nostra, juntament amb la potència del sector agroalimentari, sobretot a Osona, són els motius que expliquen la reducció dels ERTO en aquestes comarques.
“Aquest any a Osona no hi ha hagut massa aplicació d’ERTO. El pes del turisme és relatiu i això fa que no hagi estat necessari. No obstant això, ha funcionat quan s’ha necessitat”, diu Gonzalo Plata, secretari general de la unió intercomarcal de CCOO al Vallès Oriental, el Maresme i Osona. Més enllà de l’acord entre govern, patronal i sindicats, per Plata ara la qüestió és veure com s’aplicaran els fons europeus Next Generation per a la transformació, recuperació i modernització de l’economia. “Osona ha de continuar sent una comarca activa, cal actualitzar la indústria càrnia i veure com potenciem altres sectors”, diu Plata, que advoca per “un turisme de qualitat”.
En la mateixa línia, el president de la Cambra d’Osona, Pere Antentas, qualifica els ERTO d’una eina positiva. “Hi ha empreses que el necessiten i caldria encara una prolongació més enllà del febrer”. Per ell, en bona part la reducció a Osona es deu a la represa de l’activitat de l’hostaleria. “El sector agroalimentari ha tibat molt del carro. La comarca té més ocupació que mai”, conclou.
Un ERTO permet que l’empresa suspengui durant un temps limitat els contractes dels treballadors, en el cas de la pandèmia per causes de força major. Mentre dura la suspensió el treballador va a l’atur (tot i que s’aplica l’anomenat “comptador zero” que fa que els assalariats no gastin els drets d’atur adquirits) i percep el 70% de la base reguladora.
A la pròrroga aprovada el 28 de setembre pel Consell de Ministres i vigent a partir de l’1 de novembre s’hi ha inclòs, entre d’altres, una ajuda per a les empreses lligada a la formació dels treballadors. Es milloraran les exoneracions a la Seguretat Social per a les empreses que ofereixen formació als treballadors que tinguin en ERTO. L’exoneració serà del 80% si s’acredita la formació dels treballadors. Si no és així, serà molt més baixa: del 40% o 50% en funció del nombre de treballadors. L’acord també preveu prorrogar un any més el “comptador a zero”.