Cultura del castanyer

Aquests dies de rigorós hivern passen part de la jornada al bosc, desbrossant i esporgant algunes de les castanyedes centenàries del parc natural. El procés, sistemàtic, és clau per anar augmentant la producció de castanyes i per mantenir viu el procés de recuperació d’una de les grans riqueses naturals del Montseny. Des del Centre de Manipulació de la Castanya, que comercialitzen la marca Castanya de Viladrau, continuen entestats a difondre tota una “cultura del castanyer”. Ara, coincidint amb el 10è aniversari, acaben de rebre un nou estímul, en forma de reconeixement, com a finalistes dels Premis a la Innovació Tecnològica Agroalimentària que atorga el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Alimentació. El premi ha estat, en concret, per comercialitzar durant tot l’any castanya torrada, un dels seus productes estrella, “i la que més venem”, apunta Joaquim Solé, tot i reconèixer que molta gent encara els coneix, bàsicament, per la popular castanya fresca de temporada. “Pensem que tenim la millor castanya torrada del país; pocs productes trobaràs tan naturals i saludables com aquest”, insisteix Solé, actualment soci únic d’una empresa que fa 10 anys va arrencar amb tres companys. Rere de cada paquet de castanyes torrades hi ha tot un procés “artesanal”, que inclou la recollida de castanyes “del dia”, una acurada selecció, la torrada amb llenya de castanyer, el pelatge a mà i, finalment, l’envasat al buit. Més enllà d’aquest producte, però, Solé entén que el guardó esdevé “una manera de reconèixer la nostra feina”. I això, és clar, “ens anima i ens omple d’energia”. El camí recorregut fins ara ha estat notable. Fa 10 anys van començar recollint 500 quilos de castanya i aquesta temporada ja n’han estat 16.000, i han passat de treballar en dues finques a les 17 actuals. Es calcula que han abordat la recuperació d’uns 450 castanyers centenaris, la majoria dels quals “estaven en camí de morir-se”, i alguns, de fet, “han acabat morint”. Tot i aquesta evolució, hi ha camp per córrer: “No hem actuat ni en un 5% de les castanyedes del parc”, recorda. “L’ideal seria que cadascú es netegés la seva finca”, defensa. El desinterès dels propietaris, la situació d’abandonament o la baixa rendibilitat ho estan frenant. El Centre de Manipulació de la Castanya continua sent, una dècada després, l’única empresa especialitzada del sector a tot el Montseny. A Solé no li estranya que no els hagi sorgit competència: “El món de la castanya és molt complicat; no neteges avui per tenir producció l’any que ve. Tot és molt lent, perquè sempre hem d’anar al ritme de la natura”. A més, molta gent encara associa la castanya “a un producte de temporada”. Des de Castanya de Viladrau estan decidits a demostrar el contrari. Actualment, a banda de castanya fresca i de la torrada també en serveixen, per exemple, de deshidratada –“energia pura per als esportistes”–. Un altre dels seus pilars és la farina de castanya, “que cada vegada té més demanda entre els mateixos forners”. A tot això s’hi ha de sumar un mostrari amb una vintena llarga de productes elaborats a base de castanya, com melmelades, cremes, cervesa o marron glacé. L’última proposta a posar al mercat ha estat un cremós de castanya que elaboren conjuntament amb Formatges Bauma. La recepta, ben singular: 6.000 fulles de castanyer deshidratades, macerades amb licor de castanya, llet de cabra i castanya. “Només en fem 50 a la setmana, però està tenint molt èxit”, assegura Solé. Paral·lelament, des del Centre de Manipulació continuen comercialitzant fusta de castanyer per a la construcció de tanques, retolació o elements decoratius. “N’aprofitem tota la fusta”, insisteix Solé, conscient que darrere d’un negoci “eminentment artesanal” hi ha abocat, d’alguna manera, el seu projecte de vida: “El castanyer és un arbre molt ben adaptat a aquest territori, però si no cuidem aquests boscos, el castanyer acabarà desapareixent”, reflexiona. “Tenim aquí tot un patrimoni i hem de procurar, com a mínim, deixar-lo igual; i si podem, millorar-lo”, continua, en una filosofia que actualment també mira de transmetre a les seves dues filles, Ester i Gemma, que han començat a donar-li un cop de mà. A banda d’oferir assessorament tècnic sobre el castanyer i les seves malalties, també disposen, gairebé des del primer dia, d’una oferta d’excursions guiades per l’entorn, amb rerefons pedagògic. L’any passat, per exemple, hi van passar 1.100 visites concertades, escolars a banda. Promovent cultura del castanyer.

Cultura del castanyer

L’Atlàntida de Vic presenta unes 40 propostes per la propera temporada

L’Esquirol reuneix dos grans campions de billar, en una exhibició per a tot el poble

Cinc víctimes mortals en només mig any

Presenten el FICC, el primer festival de curtmetratges de Centelles

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

Mor Jaume Parramon, en Jaume del 'Parra' de Manlleu

Investiguen tres possibles incendis provocats a Torelló

Mònica Usart i el llegat Pratdesaba

Francesc Esteller, el nen que anava a l’estació per veure els que abandonaven

Foc en un camp a Santa Eugènia de Berga, que podria haver estat provocat per una cigarreta

Vicens Maquinària argumenta la compra de Vernis per "la voluntat de continuar avançant en la professionalització"

“Som dels pocs llocs on sobreviu un nucli de granges de vaques de llet”

El Tour confirma que hi haurà tercera etapa però sense públic ni caravana un cop a França

“Prefereixo treballar per al meu futur abans que fer vacances”