A Correcuita

Dilluns, 25. Es torna a obrir una polèmica absurda sobre la immersió lingüística a les escoles, que diuen que s’ha de flexibilitzar, com si ja no fos prou flexible. Coincideix això amb una escena que em fa pensar en el paper que podem tenir cadascú de nosaltres en la pràctica de la immersió a tots els nivells, no deixant-la només en mans dels soferts mestres. Soc en un bar de Vic regentat per una amable família xinesa, amb qui habitualment parlo en català –el fill gran, que sol atendre a la barra– el parla exactament com vostè que em llegeix i com jo. Entra una parella catalanoparlant, i al veure el jove amb trets orientals se li adrecen automàticament en castellà, un idioma que –com tothom sap– és de domini comú a la Xina. Al cap d’un moment, passa per la porta un altre jove, d’origen subsaharià, que deu ser habitual de l’establiment per la familiaritat amb què s’adreça al propietari. La conversa entre ells dos es desenvolupa en català, en la genuïna variant de la Plana de Vic. La cara dels dos catalanoparlants mostra una certa sorpresa. Per sort, no se’ls acudeix de dir qualsevol beneiteria com “que bé que parleu el català, nois!”. A un servidor se li escapa el riure per sota el nas, tot dissimulant amb el cafè. Però no fa riure, no: per desgràcia, aquesta escena pot ser molt habitual. I no depèn de ningú més que de nosaltres, de la lliure decisió de fer un ús normalitzat de la nostra llengua amb tothom, sense fer deduccions pel color de la pell. Dimarts, 26. Comença el Festival Julius amb la projecció de Moby Dick en la versió clàssica dirigida per John Houston i protagonitzada per Gregory Peck fent de capità Achab. Preludi d’una setmana en què es presentaran curtmetratges que han d’estar basats en la novel·la de Herman Melville. Déu-n’hi-do els festivals de curts que hi ha a Catalunya, però el Julius continua essent únic: totes les produccions que s’hi presenten han d’haver estat fetes expressament, i amb el tema proposat per l’organització. Cada any és així, però cada any ho trobo d’un mèrit extraordinari.

A Correcuita

De la normalització i del Festival Julius