De subsistència a lleure i societat

Ben bé com el curs de l’aigua, que no s’atura ni un segon, el riu Ter és un pou d’històries: el saüc de Setcases, la llegenda del Serpent, la revolució industrial, les colònies tèxtils... I escenes quotidianes que es repeteixen cada dia, des dels ocells transitant amunt i avall –un museu a l’aire lliure– fins al pelegrinatge d’excursionistes a Ulldeter o les fotografies en blanc i negre que recordaran per sempre més famílies banyant-se als esqueis de Manlleu o berenars a la font dels Molins. Del riu en podrien parlar les xinxes, els industrials del segle XIX, esportistes, biòlegs, pagesos amb ramat… Però segurament ningú el coneix ni el sap llegir com els pescadors. Per documentar la seva activitat, molt estesa a Osona, les historiadores rodenques Irene Llop i Núria Sadurní van portar a terme fa 10 anys un treball de recerca que ara acaben d’actualitzar i que des d’aquesta setmana el Museu del Ter permet consultar en línia. El llibre aprofundeix en les espècies que es pesquen al riu, tant les autòctones com les que s’hi han anat introduint; les tècniques i eines, els llocs transmesos de generació en generació, les festes, els concursos i la història de les principals societats de pescadors, sobretot les de Roda i Manlleu. Tot això es materialitza en un recorregut que permet constatar com al segle XIX la pesca va passar de supervivència –menjar i vendre– a lleure. “És un moment absolutament rellevant, marca les bases de la societat tal com l’entenem avui”, explica Llop, “a partir que la gent treballa a la fàbrica, comença a tenir hores lliures, cosa que al camp era impensable”. No és casualitat que sigui justament llavors que apareixen les societats de pescadors, però també les de caçadors o ocellaires. Nens i nenes de Roda cantant l’himne del peix i llançant-ne exemplars al riu per a la seva repoblació, l'any 1913 / Arxiu de Memòria Històrica de Roda de Ter Basant-se en entrevistes personals, fotografies, documents, canyes i altres estris que han pogut recopilar, com els escudellòmetres que es feien servir a l’hora de coure el menjar, el treball acaba oferint una mirada etnològica sobre la pesca, amb mil i una anècdotes, des de la captura de peixos utilitzant dinamita robada de les obres de construcció de la carretera de Vilanova de Sau fins a gent que a l’hivern trencava el glaç a l’alçada de les Masies de Voltregà per llançar-se a sota l’aigua i pescar barbs. “Amb l’objectiu de repoblar la riera de les Gorgues de l’Esquirol, als anys 30 l’industrial Rifà de Manlleu va impulsar la pesca de tants peixos com fos possible al canal industrial. Després els van portar cap allà”, destaca Sadurní. I d’escenes curioses com aquesta, per parar un tren: “A Roda, les anguiles els tornaven bojos. És un peix fotogènic i amb una carn molt apreciada. Els pescadors havien anat fins a Colomers, al Baix Empordà, i en llançaven a Salou amb l’esperança que hi hagués sort i es quedessin”. El llibre recull també la memòria de calderetes a base de peix gat, com les dones utilitzaven el cistell de la bugada per provar d’arreplegar-ne algun o les desaparegudes Festes del Peix. Sadurní explica que el 1912 n’hi va haver una a Torelló, l’any següent, a Roda; el 1914, altre cop a Torelló.... “Les impulsava en Francesc Darder, el fundador del Zoo de Barcelona, com una estratègia per repoblar els rius catalans. A Osona ens ho vam agafar amb moltes ganes”. Entre les anècdotes, calderetes de peix gat, explosius o curiosos intents de repoblació Una altra cara del Ter que queda recollida al treball és com ha canviat la consciència mediambiental entorn del riu. I aquí es dibuixen tres etapes clarament diferenciades: dels paratges verds, meravellosos i carregats de gent del segle XIX a les condicions insalubres dels anys seixanta, quan era sinònim de brutícia i contaminació: “Hi ha una crònica d’en Miquel Adillón de Roda que, amb la típica sornegueria catalana, explica com del Gurri en treien matalassos, botes... Fa riure, però en realitat és tristíssim”. Llop i Sadurní consideren que en aquest moment la societat comença a viure d’esquena al riu, una tendència que canvia altra vegada durant les últimes dècades del segle XX, i amb l’aparició d’entitats com el Grup de Defensa del Ter. “Ara encara s’ha de fer moltíssima feina, però per sort hi ha molta gent treballant per protegir i millorar l’ecosistema del riu”, asseguren les historiadores. Un grup de pescadors entre el 1896 i el 1907 / Francesc Rierola i Masferrer. Fons Família Rierola i Riera - Museu del Ter Una de les principals dificultats de la recerca que han portat a terme és que, més enllà de manuals, fins ara no existia cap llibre que analitzés holísticament el fenomen de la pesca a Osona i, sobretot, el seu vessant social i de comunitat. Per això a la base del llibre hi ha unes 170 fotografies històriques, entrevistes i documents possibles d’aconseguir gràcies a la col·laboració d’una dotzena d’arxius, sobretot municipals. La voluntat és deixar per escrit una memòria “fràgil i efímera” que desapareix amb la mort de cada generació de pescadors. Són hores d’escoltar, transcriure... I, justament com amb l’art de la pesca, de no perdre ni la paciència ni la devoció que sublimen l’ofici.

De subsistència a lleure i societat

La història de Joan Guitart, matalasser de Manlleu, a la Mostra de Cinema Etnogràfic

La Joya: el luxe dels ibèrics a El racó de l’Ibèric

L’Atlàntida vibra en el concert final dels 180 anys de l’EMVic

La prèvia del Mercat Medieval

LA PREGUNTA

Aprova els primers cent dies de Salvador Illa com a president de la Generalitat?

Tiroteig i fuga a Viladrau en un operatiu antidroga amb 800 quilos d'haixix

S'encén una furgoneta a la C-17 a Malla després d'una topada amb un cotxe

Detingut per atracar amb un ganivet dues gasolineres de Tona

L'exregidora de Roda Marina Quintana opta a presidir Aliança Catalana a Osona

Venut a Torelló el primer premi de la Loteria Nacional

Aquarius Cosmetic, Nandu Jubany, Clàudia Bayés, Roansa i Frigorífics Ferrer, guardonats amb els Premis Cambra Osona

Resolta l’avaria de senyalització a l'R3 entre Sant Martí de Centelles i la Garriga

Foc en una xemeneia al carrer Barri de Tona

La Farga de Bebié: la decadència d'una de les colònies tèxtils més grans del Ter