Una fotografia d’una jardinera del carrer Beat Miró de Sant Joan s’ha convertit en protagonista a les xarxes socials. Ha col·leccionat més de 40.000 m’agrades, 15.000 repiulades i 220 comentaris a Twitter, i 16.000 reaccions, 300 comentaris i 10.000 comparticions a Facebook. El motiu és una reflexió sobre el periodisme que algú ha pintat amb retolador permanent, aprofitant la gran superfície metàl·lica i llisa que ofereix la seva estructura. Aquestes jardineres van ser pensades com un element decoratiu, però també per delimitar la zona de vianants del carrer Berenguer Arnau, remodelat fa menys d’un any. Pol Jordà, arquitecte de l’equip Taller Sau, explica que les van pensar així, com a petits arbres, perquè no en podien plantar de naturals per manca d’espai. El nou disseny pla del carrer, que va eliminar les voreres, i el fet que les jardineres ocupessin un espai vertical poc usual per un element d’aquest tipus van fer que tinguessin un gran impacte visual.
Passat el xoc inicial, algú va començar a utilitzar-les escrivint-hi missatges amb pensament crític. El primer va ser una frase de la filòsofa Marina Garcés sobre la relació entre el saber i l’emancipació. Més tard en van anar apareixent d’altres sense autor, com “Vota tu, que a mi me da la risa” o un altre que demanava el boicot a Eurovisió i a Israel pel conflicte amb Palestina, fins que es va arribar al punt àlgid durant el Clownia Festival, amb més de deu jardineres que convidaven a la reflexió. Algú que va assistir a l’esdeveniment va fer una fotografia, la va penjar a Twitter, un altre compte la va copiar sense citar de qui l’agafava i, en uns dies, aquell missatge es va anar replicant perdent el context, sense citar l’autor de la frase –hi ha qui l’atribueix al professor de Periodisme anglès Jonathan Foster–, ni qui la va materialitzar amb el retolador, ni el poble on està feta la fotografia. Ni tampoc que allò és una jardinera.
L’arquitecte explica que les havien idealitzades perquè s’hi cultivessin plantes autòctones i la gent les utilitzés com a hort urbà, “que la gent se les fes seves”. “Al final s’ha aconseguit el nostre objectiu sense que poguéssim imaginar el mitjà”, explica Jordà.
A més del debat de cada missatge, també s’hi suma el de l’ús de l’espai públic. L’alcalde, Ramon Roqué, reconeix que la situació genera sensacions encontrades: “Veiem positiu que determinats col·lectius de joves tinguin la llibertat i els espais per poder expressar les seves inquietuds i preocupacions, i crec que ho hem d’entendre com una experiència positiva, sempre que la sapiguem gestionar entre tots i que no es converteixi en una norma, fer ús del mobiliari públic”. En aquest sentit, han decidit indultar-les durant un temps, sempre que no siguin ofensives per algú. De fet, alguns veïns n’han esborrada alguna perquè no la volien davant del seu negoci. Hem pogut contactar amb les persones responsables dels missatges, però seguint l’esperit del popular grafit no han confiat en el periodista. El mateix grup de joves van omplir de missatges el poble durant el Clownia demanant que el festival, que té un vessant crític marcat, deixés de tenir Estrella Damm entre els seus patrocinadors.
{{ comment.text }}