Els cavalls han format part de la seva vida i li han despertat l’interès des de sempre. Els seus avis en tenien a casa i des de molt petita va aprendre a muntar a Can Manubens de Sant Vicenç de Torelló. El que no sabia fins fa poc Estel Alabró és que s’acabarien convertint en la seva professió. Aquesta santperenca de 19 anys va decidir prendre’s un any sabàtic l’any passat per pensar en com encarar el seu futur i va optar per anar-se’n a Irlanda per millorar l’anglès. Allà va entrar en contacte amb les curses de cavalls, que hi tenen un fort arrelament, i quan va tornar va tenir clar que volia dedicar-s’hi professionalment. Aprofitant un contacte a Madrid del seu pare –que quan ella era petita ja va comprar un cavall de carreres en un moment de creixement a Catalunya d’aquesta modalitat– va anar a parar a l’hipòdrom de la Zarzuela i aquest passat diumenge va participar a la seva primera cursa com a amazona professional.
Alabró va arribar-hi el passat mes de desembre i assegura que “encara n’estic aprenent”. Això sí, ho fa a un ritme alt. Entrena de dilluns a diumenge des de les 6 del matí fins al migdia amb un dia de descans cada quinze dies. I a les tardes amb els seus companys es reparteixen les tasques de neteja i alimentació dels animals. El seu preparador és Jorge Rodríguez i el cavall amb el qual va participar a la cursa, el premi Héctor Licudi, on va ser quarta, es diu Cretino i és de la quadra Palomares. “Estic molt contenta de com va anar. Vaig seguir totes les instruccions de l’entrenador i el resultat és bo. En aquest món has de conèixer molt bé el cavall i saber si és millor fer-lo córrer més al principi o al final, però també has de prendre decisions molt ràpides perquè les curses duren dos minuts”, detalla l’amazona de Sant Pere de Torelló, que és de les més joves de l’hipòdrom enmig de genets de tot el món. “Em van donar l’oportunitat de debutar en una cursa després de tots aquests mesos de preparació i em vaig treure la llicència d’amazona –que és per a aficionats o principiants– perquè vam considerar que era d’hora per fer-ho com a joquei. Allà em van dir que era la primera catalana a participar en una cursa oficial. Per mi és un somni”, confessa.
Tot i estar centrada en la seva formació i a millorar cada dia en els seus entrenaments a la Zarzuela, Alabró ja no dubta ara sobre cap on vol anar. “El meu objectiu és aprendre molt i quan tingui més experiència fer el salt de les carreres llises a les d’obstacles. Jo soc alta i aquí per pes estic al límit. En canvi en les carreres amb tanques no hi ha límit i tinc més futur”, diu, conscient que això implicaria anar-se’n a França, Austràlia o els Estats Units, països on es practiquen unes curses que van deixar de fer-se a l’Estat espanyol ara fa uns anys. Un fet, però, que no la preocupa gens, ja que viatjar és una altra de les seves passions.
