Una sabata en una mà i a l’altra, un raspall. Rosario López deixava a punt, dimarts, diversos parells de sabates per donar-los una segona vida. Havien sortit d’una del centenar de bústies de color taronja que l’Associació Tapís té en 46 municipis d’Osona en què els ciutadans deixen bosses de roba i complements que ja no utilitzen. Aquesta és una de les tasques que porta a terme Tapís, una entitat del tercer sector que treballa des del 1984 amb col·lectius socialment vulnerables, i que l’any 2000 va engegar la secció El Fil amb la voluntat de recollir aquesta roba, donar-li un nou ús i també com una via més per a la inserció laboral, explica la gerent, Mireia Ribas. Primer com a entitat i a partir del 2008 oficialment com a empresa d’inserció sociolaboral, han anat creixent: “Al principi el percentatge de recollida i triatge era petit” i amb el temps ha anat augmentant fins a les 420 tones del 2019 o les 355 del 2021, comenta Ribas.
Actualment a la secció El Fil hi treballen 12 persones, tres d’estructura i nou d’inserció, que hi poden treballar com a màxim tres anys segons la legislació. D’aquestes, una part són les que fan diferents rutes per la comarca i recullen el tèxtil de forma periòdica a les bústies. Un altre grup de persones, com la Rosario, fan el triatge al local que Tapís té al carrer Raval Cortines i que en un futur s’ha de traslladar a la nova seu que l’entitat està adequant en una de les antigues naus de Curtidos Codina. Persones com la Rosario i l’Ilias, que eren aquest dimarts al local, s’encarreguen de classificar tot el que treuen dels contenidors taronges: si és roba considerada d’home o de dona, d’infants, d’hivern, d’estiu, si són sabates, cinturons o bosses. La que està en més bon estat, explica Ribas, es prepara, s’etiqueta i es porta a la botiga que l’associació té a la plaça dels Màrtirs, que ha d’estar “en perfectíssim estat”. La que no es pot fer servir, que és una part molt petita, es posa a part per després portar-la a la deixalleria. I l’altra part la venen a quilos a un altre gestor de residus que en fa una altra tria i en ocasions l’exporta, i acaba sent una altra via d’ingressos per a l’entitat. Segons Ribas, la voluntat, i a això hi ajudarà el canvi d’espai, és poder augmentar la tria “per tenir més persones que seleccionin” i per tant més gent treballant. Però per això, “també hem de tenir més capacitat per obrir més botigues”, que és un altre dels seus objectius.
Tapís forma part de la cooperativa Roba Amiga –el logotip d’aquests apareix a les bústies–, que integra empreses d’inserció “que compartim per anar veient cap on va el vaixell de la gestió del tèxtil, però hi ha moltes incògnites en relació amb la nova llei europea”, diu Ribas. Per això busquen alternatives innovadores per poder donar sortida a encara més roba: “Cal anar a buscar estratègies de sortida, establir sinergies i Tapís va caminant en aquesta direcció.”
Les sabates que netejava la Rosario, que també és la responsable de la bugaderia a la qual poden atendre tot tipus de clients particulars i empreses, havien d’anar a parar després a la botiga El Fil, que va obrir el 2001. Connie Ramírez, que n’és la responsable des de fa quatre anys, explica que és un espai d’inserció en què poden practicar habilitats socials, comunicació i atenció al client per després passar al mercat laboral convencional.
A la planta de triatge seleccionen les peces que podran reutilitzar
La tria que fan al taller es trasllada a la botiga amb les corresponents seccions i també una de joguines. Ramírez assegura que “som una botiga més del comerç de Vic” i la seva funció és també “educar en la part de segona mà i més ecològica per participar en aquest canvi”. A més, també fan l’entrega social “digna a persones derivades dels ajuntaments i entitats conveniades i segons els criteris dels professionals de Benestar Social. A partir del que determinen els serveis socials, els usuaris van a la botiga i “tenen la llibertat d’escollir la roba que els va bé i els agrada”. El perfil de client, segons la responsable de la botiga, és variat i ha canviat amb la pandèmia: “Abans de la covid entre un 60% i un 70% eren nouvinguts o persones d’origen immigrant i ara està al 50%-50%.” Com a causa apunta per una banda a “un canvi intern en la valoració de la vida i no donar tanta importància a allò més car” i a no marginar el que és de segona mà. Amb tot, assegura la botiguera, “encara hi ha gent que entra amb vergonya o quan no hi ha ningú”, encara que de mica en mica “van marxant aquestes creences”. Dels clients, diu, n’hi ha al voltant del 80% que són fixos i hi van entre dos i tres cops per setmana i a la botiga s’hi crea “un ambient familiar” de moltes persones que ja es coneixen també amb les voluntàries que tenen des de fa anys –fan una crida per tenir-ne més– i que són clau per tirar endavant el projecte, diu.
A la botiga El Fil també hi fan pedagogia sobre la segona mà i en clau ecològica
Dos dies a la setmana s’hi porten les peces del magatzem que es venen a “preus molt econòmics” que sovint no superen els 10 euros en pantalons, camises, samarretes o accessoris. Tot i això tenen algunes “peces estrella” de molta qualitat per les quals intenten fer crides a través de les xarxes socials i obtenir-ne un preu més alt per així també incrementar, en part, els ingressos, que han de revertir a finançar el projecte que té el doble vessant social i mediambiental.
