Del Museu de la Pell i dels hàbits d’horaris
Dilluns, 3. En pocs dies, hem parlat a EL 9 NOU de la Biblioteca Joan Triadú i del Museu de l’Art de la Pell. Fa 25 anys que es va inaugurar la rehabilitació de l’antic convent del Carme de Vic, i el seu retrat actual parla de com s’ha anat transformant. Al museu, la col·lecció de pell d’Andreu Colomer Munmany ha cedit protagonisme a les exposicions temporals. La biblioteca, estem pendents de saber quin ús se li donarà quan els llibres se’n vagin cap a la nova i allà hi quedi només un punt de lectura, segons diu l’Ajuntament. La part que havia estat l’Arxiu Comarcal d’Osona va ser la primera a canviar de funció, quan aquest es va traslladar a la seva nova seu. L’antiga sala de consulta va acabar convertida en l’Espai Josep Romeu, que ara mateix no se sap ben bé per a què serveix. Cal un replantejament de l’edifici i dels seus usos, amb visió de conjunt. Potser un debat ampli i obert, que ara no s’està fent. I si es consolida la segona planta com a gran espai públic d’exposicions de la ciutat, dotar-lo ja d’una direcció artística (idea que manllevo de Jordi Lafon, coautor de la recent i exitosa mostra que s’ha vist al museu, a partir de les antigues joguines de Goula). Vic té la sort de disposar d’un gran espai cultural al cor de la ciutat que demana una reflexió.
Dijous 6. Estem a punt d’aixecar l’estat d’alarma i el toc de queda. Potser estaria bé que aprofitéssim l’ocasió per quedar-nos amb alguns nous hàbits d’horaris que hem adquirit o que podem incorporar sense gaire sacrifici. Anar d’hora a sopar, per exemple. Segur que la nostra salut ens ho agrairia. I els treballadors d’hostaleria també, perquè no deu ser gaire agradable plegar més enllà de la mitjanit, sobretot si l’endemà al matí t’hi tornes a posar. En els espectacles, per exemple, seguir en la línia ja evident els últims anys de començar-los d’hora. Està bé poder anar a teatre a les 8 del vespre, per exemple. No fa gaire temps, cap sessió a Osona no començava abans de quarts de 10, i bé que ens hem anat acostumant a anar-hi més d’hora. Utopies, ja ho sé. Però, i si ho provéssim