Ha anunciat que l’any 2020 Sant Pere de Torelló eixugarà el deute històric que s’arrossegava de l’etapa de Ramon Vaqué a l’Ajuntament?
Sí, l’any 2000, un any després que arribéssim a l’alcaldia, la Diputació de Barcelona va fer una auditoria que va dir que érem el poble més endeutat de Catalunya. Teníem un endeutament del 257%, que vol dir un deute de dues vegades i mitja el pressupost anual del consistori. Devíem 5,3 milions d’euros i ara només 320.000 euros, que representa el 10% del pressupost. El 2020 ja estarem a un deute 0.
Ja fa un temps, però, que estan dins els límits d’endeutament permesos per la llei.
Sí, i ens podríem endeutar fins al 75%. Però hem aconseguit anar fent inversions i gestionar el dia a dia sense necessitat d’endeutar-nos i anar reduint el que teníem. La situació que ens vam trobar quan vam arribar al govern el 1999 era desoladora, per plegar. No hi havia serveis al poble i sí un deute molt gran. En canvi, vam tirar endavant creant alguns serveis que fins llavors no hi eren, fent inversions i reduint el deute. Ara tenim un romanent de tresoreria de 960.000 euros.
Una altra herència que es van trobar va ser la central tèrmica obsoleta. Quina és la situació ara del servei d’aigua calenta municipal i calefacció centralitzada?
Tenim 630 usuaris i 30 indústries que funcionen amb aquesta xarxa de calefacció que es fa amb una caldera que crema biomassa forestal. Ara ja estem comprant més de 2.000 tones de fusta de bosc triturada i tots els equipaments públics s’escalfen amb la planta de biomassa. Quan vam arribar la caldera estava obsoleta i la xarxa de distribució, formada per 11 quilòmetres que recorren tots els carrers del poble, tenia unes pèrdues de gairebé el 50% de l’aigua que escalfàvem. Les pèrdues econòmiques eren molt grans, la gent tenia tarifa plana, gastés el que gastés pagava la mateixa quantitat. Vam posar comptadors i ara la gent paga pel que consumeix, ja no és deficitària (s’ingressen 500.000 euros i les despeses són d’uns 470.000 euros). Gràcies a ajudes de la UE, la Generalitat i la Diputació hem pogut fer una inversió de 970.000 euros per a una nova caldera i hem arranjat el 60% de les canonades. La resta les arreglarem en els propers anys.
Una de les apostes ha estat el Pla de barris, que ara s’ha pogut prorrogar. Es faran totes les inversions previstes?
L’objectiu és fer-ho tot. Ja hem executat el 67% del Pla de barris, però queda pendent El Mas i temes com la xarxa de calefacció, la substitució de llums per leds i diversos projectes socials.
A El Mas s’hi farà un teatre grec. Amb quin objectiu?
Més que un teatre grec, són unes grades que al capdavall hi haurà un escenari permanent. L’objectiu és que la brigada no hagi d’anar muntant i desmuntant escenaris pel poble cada cop que es fan activitats. Sant Pere té una gran activitat social i cultural, i entitats molt actives. Per això és important tenir un escenari permanent a la via pública. Un altre projecte és una residència per a discapacitats intel·lectuals a dins del nucli, perquè a Osona nord actualment no n’hi ha cap. Ja hem parlat amb Sant Tomàs i la farem al local que hi ha sota els pisos socials per a la gent gran. Tindrà capacitat per a unes 12 persones.
I pisos socials.
Hem arribat a un acord amb la Generalitat per fer habitatge públic de lloguer a la zona del Polvorí. És un projecte que es va paralitzar el 2009 per l’esclat de la bombolla immobiliària i la Generalitat va deixar de fer habitatge públic. Seran 16 pisos destinats bàsicament a l’emancipació juvenil i tindran un preu d’un 30% per sota del de mercat. La intenció és que la gent jove es pugui quedar a viure al poble i que no hagi de marxar.
Com a diputat d’Infraestructures Viàries i Mobilitat ha impulsat els carrils per a vianants i bicicletes.
Tenia l’experiència de Sant Pere de Torelló, que va ser el primer a Osona a tenir un carril bici no intern, que comunicava un polígon industrial amb el nucli. Abans la gent anava a peu o amb bicicleta cap a la feina i era molt perillós. Un cop vaig accedir a ser diputat vaig veure que era una reivindicació de molts municipis. A Osona farem el carril de Centelles a Balenyà, que ja s’està licitant; el de la Vall del Ges, i també el de Manlleu a Vic. És un nou concepte de mobilitat i si el meu pas per la Diputació ha servit per fer aquest pas per la comarca, em dono per satisfet.
El carril de Manlleu a Vic, quan es podrà fer?
Es farà per fases entre el 2020 i el 2022. És bo que fomentem nous models de mobilitat, que no fem servir sempre vehicles amb motor, i que anem també en bicicleta o a peu. A 20 anys vista, jo m’imagino la comarca unida per carrils per a bicis i per a vianants des de Centelles fins a Sant Pere de Torelló. Ja no dic Sant Quirze perquè no hi ha carreteres de la Diputació, que és per on s’estan fent. També estic molt satisfet del Pla Zonal, que permetrà convertir en carreteres segures la de Muntanyola, el camí d’Olost a Sant Bartomeu i el de Folgueroles a Tavèrnoles.
Falten quatre mesos per a les eleccions municipals. Es tornarà a presentar?
Ho estem valorant. Volem fer un procés participatiu amb xerrades obertes al conjunt de la població entre febrer i març per elaborar el programa electoral, i finalment farem la candidatura. Jo no descarto res, no tanquem cap porta. És possible que jo em torni a presentar i és possible que no. El tàndem entre la Griselda [Castells] i jo, que és qui m’havia de substituir i finalment no ho hem fet, funciona bé. No fer el relleu ha estat totalment consensuat amb ella. Ella s’està dedicant plenament a l’Ajuntament i jo també, a part de la feina que faig a la Diputació de Barcelona. El poble funciona relativament bé i hi ha un clima de tranquil·litat social, cohesió i convivència, que és envejable. Per mi és el més satisfactori dels meus anys com a alcalde. Si un error vam cometre va ser fixar les dates del relleu, perquè els relleus s’han de produir de forma natural.
Però 20 anys com a alcalde no són excessius?
Si el poble et dona confiança, no. L’electorat de Sant Pere és qui ha de jutjar si haig de continuar o no. Quan jo he dit més d’una vegada que volia buscar un relleu, no és que jo estigués cansat, al contrari, m’agrada i m’il·lusiona ser alcalde, estar a l’Ajuntament. Hi ha un element vocacional i és important que hi sigui en la feina que fas. Un amic em va dir un dia: “Si tu en tens ganes, t’hi sents bé, estàs còmode, tens il·lusió, empenta i aconsegueixes recursos pel municipi, ha de ser el poble qui ha de dir si has de continuar”.
Hi ha el risc de ser un tap per a altra gent que també ho voldria ser.
Nosaltres treballem de forma assembleària amb tota la gent de l’Entesa de Sant Pere. Jo no imposaré ser candidat, si ells consideren que hi ha d’haver un relleu jo no seré cap tap. El meu càrrec està sempre a disposició de la gent de l’Entesa.
