“Des del Lluçanès, hem de fer projectes que es puguin replicar en altres territoris rurals”

El dia 3 de juliol de l’any passat es presentava a Santa Creu de Jutglar la Càtedra del Món Rural, la més jove de les que configuren la constel·lació de càtedres de la UVic-UCC. Un projecte molt vinculat al lloc on sorgeix, el Lluçanès, però que treballa per esdevenir un referent d’altres territoris del país amb qui comparteixi característiques. I també amb molts socis; del Consorci del Lluçanès al Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat, l’agència Creacció, l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya o la Xarxa per a la Conservació de la Natura. Alfred Vernis, professor d’Esade i especialista en emprenedoria social, dirigeix el projecte, en el qual treballen també persones com Ariadna Tremoleda i Judith Saus. D’on va sorgir la idea de la creació d’aquesta càtedra, i com s’hi va implicar la UVic-UCC? Alfred Vernis. La idea sorgeix ja fa tres anys, ja se sap que les gestacions són complicades. La idea va partir de l’anterior alcalde de Prats, Isaac Peraire, que va demanar a la Universitat si es podia centrar també en l’àmbit rural, entre tot el que estaven fent. Perquè té unes necessitats específiques, encara que sigui difícil a vegades definir on acaba allò urbà i comença allò rural. El Consorci del Lluçanès i les altres institucions i organitzacions s’hi van sumar. Aquesta suma de voluntats és la que va fer possible la càtedra. Molt plural, certament... Ariadna Tremoleda. És el nostre tret diferencial, un repte i a la vegada una oportunitat. Es tracta de fer una mirada holística a tot el que implica això de la ruralitat, i no veure un àmbit tan divers posant el focus només en la part econòmica, l’ambiental o la social, sinó entenent que les unes sense les altres no tenen sentit. Enlloc, però en els territoris rurals encara menys. Que en el grup motor hi hagi visions tan diferents i que ens haguem de posar d’acord vol dir que els resultats seran molt representatius. Què és urbà i què és rural, en un món en què hi ha factors com les xarxes que el globalitzen? Judith Saus. La ruralitat ha canviat molt, amb les noves tecnologies. Tenim la possibilitat d’incorporar-hi nous perfils, gràcies a això. Abans vivies en una casa de pagès i estaves aïllat, ara estem fent una videoconferència des de Sant Feliu Sasserra. És una realitat que s’ha de tenir en compte. O la facilitat de comunicació física que ens connecta amb Berga, Vic o Manresa, encara que quedem lluny de Barcelona. A.V. N’hem parlat entre nosaltres i ja n’hem escrit alguna cosa, de la necessitat de trencar el binomi urbà/rural, que no ens agrada. A vegades tots som urbans, i tant de bo tots fossin també rurals. Podem cocrear solucions entre uns i altres i avançar. Això ens demana a tots una obertura, trencar formes antigues de pensar en el món rural que hi ha des de les ciutats. I a l’inrevés. Una part de la feina de la càtedra serà aquesta: establir ponts i treballar amb solucions. Segons això, l’àmbit de la càtedra pot ser amplíssim, però en quines línies ja han començat a treballar? A.T. Un dels objectius de la càtedra és fer projectes replicables a escala en altres territoris rurals. Un dels primers que ens hem plantejat és com l’educació pot tenir a veure amb la visualització dels nous emprenedors, i per tant, amb la possibilitat que vegin els joves de quedar-se. Treballem amb la Taula d’Educació del Lluçanès per fer visibles els projectes d’emprenedors entre els estudiants de Primària i Secundària. N’hi ha molta, d’emprenedoria! I volen que siguin un referent per als joves, que per imitació considerin la possibilitat de tenir un futur al Lluçanès? A.T. Canviar la tendència té a veure amb sentir que ja està passant. Que et pots emmirallar en projectes que ja estan funcionant, alguns liderats per joves i per dones. J.S. Seguint aquest fil, un els primers projectes que tenim és fer un mapa de què està passant al Lluçanès. Què tenim al territori i què pot inspirar tant la gent d’aquí com els que vulguin venir? Que tinguem sentiment de pertinença, d’orgull. Quan vam presentar el projecte ho vam fer amb uns vídeos que creaven aquesta sensació que sí que passen coses aquí. Quants punts han posat en aquest mapa? J.S. Doncs tenim ja una cinquantena d’iniciatives inspiradores al Lluçanès. En una segona fase hem continuat fent vídeos i també fitxes de cada una, en què hi expliquem l’evolució dels projectes, qui hi ha al darrere i com viuen la ruralitat. Ara treballem en la segona fase, la de pedagogia. Com ho faran arribar? M.T. A part de la difusió per mitjans, estem treballant per traslladar aquest material a un dossier educatiu que arribi a Primària i Secundària. I volem que aquest material (mapeig, material videogràfic i dossier pedagògic) pugui ser replicable en altres comarques. A.V. Ens interessa sobretot arribar a escoles i instituts, on també hi ha gent que ve a fer classes des de fora i no coneix què està passant. Que ho vagin a veure i ho integrin en l’aprenentatge. Imaginar un futur aquí és nedar contra corrent, en un moment en què és tan fàcil moure’s? A.V. També som conscients que si tens vint anys i vius en un poble petit com Oristà, Alpens o Sant Feliu Sasserra, vols marxar a veure món. El que volem és que els quedi el cuc que aquí es poden fer coses, que poden anar a preparar-se i veure món però també tornar i ajudar el territori. Aquest seria el nostre somni. El problema per tornar i establir-se pot ser ara el de l’habitatge, de trobar-ne de disponible i assequible? M.T. Ho és, i n’hem parlat també. Hi ha un problema d’abandonament de cases, però a la vegada de necessitat d’habitatge. I al capdavall, d’ajuts a la rehabilitació. A.V. És un gran problema a Osona en general. Parlant amb la gent i movent-nos pel Lluçanès, hem vist que la gran majoria de pobles tenen la seva parròquia i una rectoria. I que aquestes solen estar desocupades o que hi viu gent de fora. Hem anat a parlar amb el Bisbat de Vic i vam presentar al vicari general un projecte que es diu Rectories Vives. Per rehabilitar-les com a habitatges? A.V. Amb projectes de cohabitatge. Perquè són grans, algunes de més de 400 metres quadrats. I començaríem amb la de la Torre d’Oristà, que és d’aquest tipus. És gran, té tres plantes i un hort annex molt gran. Hi faríem una primera prova pilot, i l’hem triada perquè l’estat de la teulada no és tan dolent com en altres. Presentarem al Departament de Territori la proposta de fer-hi tres o quatre habitatges i una botiga, perquè el poble es va quedar sense quan va tancar la de Cal Toni, al costat mateix de la rectoria. Són projectes que no es poden fer si no hi ha suport de les administracions... A.V. El Departament d’Acció Climàtica també s’ha compromès a finançar la redacció del projecte, per veure quants habitatges hi caben. Hi ha línies d’ajut específiques per a l’habitatge en el medi rural. La pandèmia ha fet que algunes persones de ciutat hagin volgut anar a viure en pobles. En principi pot ser bo, però això fa encarir el poc habitatge disponible? A.V. Ja està passant, s’ha obert la porta a dur un altre tipus de vida als pobles Però que no té per què estar necessàriament arrelada als territoris rurals. Ha fet pujar els preus i ha dificultat l’entrada de joves a l’habitatge. És un repte nou, i hi ha el perill de desatendre les activitats pròpies. Dins de l’Agenda Rural de Catalunya, en la qual participem, s’ha identificat com un repte. J.S. Una de les qüestions és la del repoblament. I de com ha de ser aquest repoblament. Aquí hi ha un debat, i ha d’haver-hi polítiques que ho regulin. Aquí al Lluçanès ja tenim alguns pobles amb molt de turisme rural i masies de segona residència, però amb el nucli que no és prou viu. Repoblem, però com? Hem de buscar projectes interessants, i gent que faci família, que porti nens a l’escola, per exemple. Un debat que connecta amb un altre, que és el del model de turisme. No és només que vagi gent a viure als pobles, sinó què hi fa? M.T. És un dels objectius de Rectories Vives. Que aquestes no siguin només un lloc per anar a dormir, sinó que hi surtin iniciatives arrelades al territori. Que serveixi per revitalitzar els pobles. A.V. La Torre d’Oristà seria un bon exemple: té un jaciment romà molt interessant, el de Puig Ciutat, però i si féssim una residència per a arqueòlegs? I Oristà té un museu dedicat a la terrissa que no pot estar obert perquè no hi ha recursos... però i si féssim talles de terrisseria i a través d’això...? És el model que volem seguir: habitatge, i que a la vegada la gent es guanyi la vida dignament. Va lligat a models diferents de producció, a canvis de mentalitat? Hem parlat de cooperatives, per exemple. O d’agricultura sostenible. A.T. A l’equip, tenim una visió d’aquest moment de crisi ecosocial en què ens trobem. Un moment multicrisi, en què la sanitària és una més. I que ens aboca a canvis necessaris i obligats. A.V. Aquí som tres persones que ens creiem la sostenibilitat amb majúscules, la de veritat. Tornem al projecte de les rectories: a més de tot el que hem dit, ha de ser un model d’eficiència energètica i climàtica. És una condició sine qua non de la nostra manera d’actuar. Si no, estaríem enganyant. Poden trobar complicitat o línies de treball que coincideixin amb altres càtedres o grups de recerca de la UVic-UCC? A.V. Sí, de fet el nostre somni seria crear un eix transversal entre diverses càtedres. Ara ja treballem amb la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris, o amb les que estan vinculades a la Facultat d’Educació. I encara no hem pogut parlar amb la de Ciències de la Salut i el Benestar, perquè el tema de les cures en el món rural també és molt important. Amb el Centre BETA també estem començant a parlar de projectes relacionats amb la gestió de residus. Des d’àmbits com el Lluçanès, es pot innovar? A.V. Estem preocupats per la innovació rural, que va més enllà dels debats sobre ramaderia extensiva o intensiva, tot i que sigui molt important. En territoris amb poca densitat població, innovar sempre costa més, però nosaltres estem amatents a tot el que passa aquí. Voldríem acabar creant un ecosistema en què qualsevol persona –del món de l’agroproducció, de l’educació, de la cultura o del que sigui– s’hi senti realitzada. La indústria també té cabuda en aquests territoris? J.S. Dins del mapeig que vam fer, també en vàrem identificar. Per exemple, Teixits Torné de Sant Feliu Sasserra. Una empresa que ja és de tercera generació en què les dues filles estan liderant el canvi. Tenen una trentena de treballadors, i estan exportant. I innoven: han creat, per exemple, una línia de teixits per conservar el formatge. A.V. Són projectes que no són molt grans, però precisament d’això fugim. És allò de la frase d’Eduardo Galeano: “Molta gent petita, en molts llocs petits, fent coses petites, pot canviar el món.” I no és només que nosaltres ens ho creiem, és que està passant.

“Des del Lluçanès, hem de fer projectes que es puguin replicar en altres territoris rurals”

Multimèdia, els nous informàtics

Deu anys de formació professional a la UVic

“En els ‘serious games’ mana la psicologia”

La necessitat de preparar-se per treballar i conviure amb la intel·ligència artificial

LA PREGUNTA

Qui guanyarà la Lliga de futbol?

Ferit després que el colpegi el tren entre Manlleu i Torelló

Entren a robar a una casa de Sant Julià mentre dormien i arriben fins a la tauleta de nit

Accident a l'entrada de l'Esquirol amb un motorista ferit

L'Estanc Crivillés de Vic reparteix un premi d'un milió d'euros de l'Euromillones

A presó el lladre violent que va rebentar cotxes a Vic i Sant Miquel de Balenyà

Un motorista resulta ferit lleu en un accident a la zona dels Terrers del Puig de Gurb

Mor atropellat per un camió a la C-25 a Gurb

Investiguen una disputa entre famílies a Sant Quirze de Besora que va acabar amb un tret a l'aire

El canvi radical de Sau: de l’embarcador sec al campanar gairebé amagat sota l’aigua

“Anar vivint del Mercat del Ram de fa 30 anys no ens porta enlloc”