“Des d’Osona hem de socialitzar l’exportació per fer-ho fàcil als autònoms”

A més de Pere Antentas, la nova junta de la Cambra a Osona està formada per Guillem Soldevila (Brandyourshoes, SL), Joaquim Bosch (Bosch Consultoria Empresarial, SLU), Joaquim Comella (Casa Riera Ordeix, SA), Montse Ayats (Eumo Editorial, SA), David Burgaya (Tadem Global Consultants, SL) i Jordi Vidal (Jordi Vidal Valls). Ara bé, hi ha espai per a quatre vocals més i Antentas explica que també serà a la junta en representació de la seva empresa però també com a activista i president d’Òmnium a Osona Alfred Verdaguer (Òptica Comas), perquè “políticament ens posicionarem si arriba un 155, per exemple”, explica. “Des de la Cambra volem un estat per a Catalunya. El primer és empresa, exportació, debatre lleis, fer de lobby..., però tot i ser una entitat de segona línia estarem amb els fets que afectin el poble”, diu, perquè “sense democràcia no hi ha negoci”. Antentas recorda que “estem aquí per entitats civils com ANC i Òmnium, que tenen 58.000 i 170.000 socis”. Antentas afegeix que la seva serà una junta molt col·legiada, no presidencialista. I per tant, la representació serà compartida. Un objectiu és no duplicar serveis amb altres entitats com el Consell Empresarial o Creacció. En aquest sentit, la directora d’aquest òrgan públic, Núria Macià, serà vocal de la junta a partir de l’octubre per “coordinar activitats i dinamitzar. Ella serà l’estratega per no repetir activitats o jornades”. Els altres dos nous vocals seran David García-Gassull (Splendidfoods), que liderarà la incorporació dels preus del sector ecològic a la Llotja de Contractació, i Carles Valls, que ja anava a la candidatura i que ara és alcalde de Balenyà. “Portarà la relació amb els municipis”, afegeix Antentas. En un altre sentit, Antentas explica que la Cambra d’Osona té en propietat el 25% de l’edifici del Sucre, on té la seu. Hi ha algunes parts que ja té llogades a altres entitats però considera que les instal·lacions estan desaprofitades. “Volem que hi hagi activitat des de les 8 del matí i per a tota mena d’activitats que necessitin espais”, diu, i afegeix que també pot servir per a entitats del tercer sector amb acords sense cost. Vostè formava part de la llista d’Eines de País, la candidatura guanyadora a la Cambra de Comerç. Quan estaven en campanya, l’actual president, Joan Canadell, parlava de fer un reset a la Cambra? S’ha fet, ja? Un reset ja hi comença a ser. La Cambra era una estructura molt pensada per a les grans empreses. I això ha d’anar canviant, perquè s’ha de donar entrada a les pimes i als autònoms. Això es notarà a les delegacions com a la d’Osona? Amb les delegacions hi haurà un canvi important. Hi ha 10 delegacions i el 60% dels ingressos venen d’aquestes, mentre que un 40% prové de Barcelona. Ara cap delegació té un pressupost propi i per tant no es pot tibar d’enlloc. Un dels nostres primers objectius és que hi hagi una bossa per a les delegacions per a accions concretes: estudis específics, per exemple. Quin serà el paper de la delegació? Fins ara les delegacions no feien de lobby territorial per fer accions del territori. Això sempre quedava coix en funció de la dedicació de cada junta. És cert que la Cambra abans de l’any 2010 tenia 200 persones en plantilla, molts diners, sobretot per exportació, però també es feien coses com viatges que no rendien. A l’etapa del govern Zapatero es va decidir treure les quotes obligatòries a les empreses i per tant es van deixar les cambres sense finançament. Aquella quota cameral, en part, també li donava mala imatge perquè els empresaris no rebien serveis i semblava un impost revolucionari. Però la Cambra és un organisme que té un servei d’estudis molt potents. I la seva feina és, amb neutralitat, assessorar en funció de les lleis al govern. Carregar-s’ho no és bo per la democràcia. També van parlar de posar una quota per a tothom igual, petita, de 30 euros, però no s’hi pot obligar les empreses. Hi ha algun projecte en aquest sentit? S’està estudiant. Ara el pressupost és de 19 milions d’euros, que es cobreix bé. Però un 80% de la gent que treballa a la Cambra, poc més d’un centenar, es dedica a buscar ingressos i només un 20% fa els estudis. Hauria de ser al revés. Tot i que hi ha tresoreria per aguantar dos anys, s’han de fer canvis. Les noves oportunitats poden arribar, per exemple amb la nova llei de cambres de la Generalitat. Nosaltres hem demanat que hi hagi una dotació pressupostària per a les cambres a canvi d’un servei, d’una competència que ens atorguin. Que es defineixin les competències de la Cambra i se la doti. I això podria suposar entre 5 i 10 milions d’euros d’ingressos. Per exemple, la Cambra podria fer el que ara fa Prodeca o Acció10, o sigui la feina relacionada amb l’exportació de la Generalitat. Per tant, es tractaria d’un servei que la Cambra faria al govern i que aquest pagaria? Exacte. Hi ha 9.000 cambres a tot el món i el nostre departament internacional a la Cambra en sabem molt. I guanyaríem que la part internacional estaria totalment coberta i ens permetria tenir més ingressos. Hi ha un segon pas que dependria del govern central. Per què no recuperar un recurs obligatori cameral però més econòmic que abans i explicant per què serveix? Podrien ser 5 o 10 euros cada trimestre per a cada empresa. A la Cambra de Barcelona hi ha 450.000 empreses i amb una quota d’aquest tipus són entre 10 o 12 milions d’euros que permetria un millor finançament a la Cambra. Això, sumat a la formació, que en part ja es paga, i que és un departament que funciona molt bé, permetria poder fer més coses. Si ho comparem, la Cambra de Milà disposa de 80 milions de pressupost. Altres del món es financen, per exemple, gestionant un aeroport. I l’opció de demanar quotes voluntàries? Ja hi ha el ClubCambra, on les empreses paguen diners i tenen dret a una dotzena d’actes-dinars amb ponents. Ha fet el seu recorregut però no ha servit per finançar la Cambra. Els autònoms no hi han entrat i el 97% del cens és microempresa i autònom. La idea-força de la vostra candidatura era precisament que s’havia desatès la petita empresa. Ara deu tocar millorar-ho. Sí. És que les grans empreses ja tenen les seves línies de fer lobby, de contactar amb l’administració, agrupen grans empreses amb un pressupost important i els mandataris els obren la porta. Les patronals tenen incidència però poca per aquest sector de les petites empreses. Des d’Osona com es pot fer? Aquí tenim unes instal·lacions bones i infrautilitzades. Tenim el compromís per l’any 2020 que hi hagi una persona tècnica amb funcions de gerència tal com ja hi havia hagut abans de la crisi. Això ajudarà a vehicular petits projectes així com ajudar a exportar a les petites empreses, tot i que el circuit (que va a parar a Barcelona) ja funciona molt bé. Ha de ser una mena de metge de capçalera que pot derivar a l’especialista. A més, per a les empreses petites pot ser un primer pas, gratuït. És fàcil exportar? Ho poden fer els petits empresaris també? Actualment és molt senzill. Per exemple, un contenidor a la Xina costa 70 euros mentre que transportar la mateixa matèria de Barcelona a Sevilla en camió costa 600 o 700 euros. Els costos d’exportar s’han reduït. La Cambra pot ajudar molt a treure aquestes pors. Per exemple, la Cambra de Tortosa té fil directe en l’exportació a Guinea i Gabón, i no paren. Hem d’aprofitar aquestes connexions que tenen les cambres perquè tenim relacions amb totes les del món. Hem de socialitzar l’exportació per fer-ho fàcil, fins i tot als autònoms. Com veu empresarialment Osona? No m’ho havia ni plantejat fa un any. Però veiem que és una comarca dinàmica, amb molt petit empresari i una mitja dotzena de grans empreses importants com La Farga, Bon Preu, Casa Tarradellas, el grup Roquet o Girbau o el clúster de la perfumeria del nord d’Osona i totes han fet molta bona feina amb valor afegit. No està malament pels 160.000 habitants que té la comarca. El que jo trobo a faltar és empresa tecnològica. Quins són els punts importants a tractar també des de la Cambra? Hi ha el de l’emergència climàtica. El tema energètic és un dels punts que volem desenvolupar i ja ho he portat al ple de la Cambra. Osona a què ha d’aspirar? A desbloquejar instal·lacions fotovoltaiques parades i fins i tot es pot posar un aerogenerador en alguna zona. Ja estem treballant per difondre a la nostra base d’empresaris que l’autoconsum ja és rendible fent jornades tant pel finançament com pel tècnic. No ho podem fer nosaltres, però sí difondre-ho. Una altra línia important és el tema de Rodalies, el de l’R3 [vegeu destacat]. En aquest tema tothom està d’acord. A diferència per exemple del tema dels purins, que no és tan transversal, no genera tant consens. La presidenta fins ara de la Cambra, Montserrat Braut, parlava fa quatre anys d’endreçar el sector agrolimentari. S’ha fet en part. És també una aposta vostra? A veure, jo crec que en el seu moment des de la Cambra ja es va treballar per aquesta millora en aspectes relacionats amb la cabana porcina, juntament amb altres entitats, i ja ho ha assumit la Generalitat. Es van fer passos. Un altre tema que volem impulsar és l’emprenedoria i precisament amb negocis que siguin sostenibles. “El tren ha de ser un metro des de Torelló sí o sí. És una prioritat” Fa més de 20 anys que des del territori es demana una doble via i millores a la línia R3. Vostè diu que és primordial per a la Cambra. Es veuen capaços d’aconseguir-ho? Tenim intenció de treballar durant els quatre propers anys amb el Departament d’Infraestructures de la Cambra. Es tracta de tenir una dotació econòmica per poder anar fent passos cada any amb l’objectiu d’aconseguir fer els projectes executius de tota la línia. Ara no n’hi ha de complets, ni de la línia, ni de les estacions. Aquest tren ha de ser un metro de Torelló a Barcelona sí o sí. Hi hauria d’haver un tren cada cinc minuts. Ara, des de Vic n’hi ha des dels 13 fins als 20 minuts. Aquesta és una prioritat per la Cambra i el nostre projecte estrella. Una de les persones de la junta que ho liderarà serà Montse Ayats, que ja ve de la plataforma Renfe Espavila i en té un gran coneixement. Amb ella ja no comencem de zero. Entenem que és una proposta molt transversal en la qual tothom està d’acord: empreses, universitat, usuaris, administració local... Això també implica la millora pel transport de mercaderies? Sí, també. Ha de ser una línia amb doble via, mixta, amb un tren cada cinc minuts. Hi ha d’haver tres o quatre estacions modals, trams de senyalització, estacions reformades... És necessari. Però això no ho pot executar la Cambra, ho ha de fer el govern, no? Nosaltres no projectarem les vies, clar que no. Hem d’anar a Adif i treballar amb ells, així com amb Infraestructures de la Generalitat. Durant el primer mig any volem recollir el que hi ha i posar-hi ordre. Adif té projectes donats, però no tiren amunt. Es tracta de voluntats polítiques i ells ho han de pagar. Però si ja podem projectar i dotar econòmicament, el que s’ha de fer és un pas. Llavors es pot pressionar més, fer de lobby? Entenem que si com a Cambra agrupem tot el territori (partits polítics, sindicats, centres d’ensenyament, empresaris...) ja és una reclamació territorial. Sabrem on es falla i podrem aportar solucions. Però la decisió continuarà sent d’altres? Sí, però mirem-nos-ho en global. Quants accidents hi ha a la C-17 amb gent que mor o resulta ferida? Contaminem i ens torna la contaminació. Quins problemes de salut tenim? Alhora, hi ha un problema de retenir personal. Els empresaris no troben gent perquè per algú que viu a fora o a Barcelona li surt més a compte quedar-s’hi, però si estàs a mitja hora de la feina amb tren és una altra cosa. Això també permetria tenir empreses de base més tecnològica, amb més lligam amb la UVic. Ara per ara i històricament, la paret ha continuat sent qui ho ha de fer... Sí, però pot canviar la conjuntura política. Pot acabar depenent del govern de la Generalitat i es pot aplicar un peatge a l’ombra com s’ha fet a les carreteres. Perquè inversió privada n’hi pot haver. Entenc que potser es pagarà més car, però és que aquesta infraestructura la necessitem. Si tenim tot el material, amb arguments sòlids, no ens podran dir que no. “Políticament, ens posicionarem” A més de Pere Antentas, la nova junta de la Cambra a Osona està formada per Guillem Soldevila (Brandyourshoes, SL), Joaquim Bosch (Bosch Consultoria Empresarial, SLU), Joaquim Comella (Casa Riera Ordeix, SA), Montse Ayats (Eumo Editorial, SA), David Burgaya (Tadem Global Consultants, SL) i Jordi Vidal (Jordi Vidal Valls). Ara bé, hi ha espai per a quatre vocals més i Antentas explica que també serà a la junta en representació de la seva empresa però també com a activista i president d’Òmnium a Osona Alfred Verdaguer (Òptica Comas), perquè “políticament ens posicionarem si arriba un 155, per exemple”, explica. “Des de la Cambra volem un estat per a Catalunya. El primer és empresa, exportació, debatre lleis, fer de lobby..., però tot i ser una entitat de segona línia estarem amb els fets que afectin el poble”, diu, perquè “sense democràcia no hi ha negoci”. Antentas recorda que “estem aquí per entitats civils com ANC i Òmnium, que tenen 58.000 i 170.000 socis”. Antentas afegeix que la seva serà una junta molt col·legiada, no presidencialista. I per tant, la representació serà compartida. Un objectiu és no duplicar serveis amb altres entitats com el Consell Empresarial o Creacció. En aquest sentit, la directora d’aquest òrgan públic, Núria Macià, serà vocal de la junta a partir de l’octubre per “coordinar activitats i dinamitzar. Ella serà l’estratega per no repetir activitats o jornades”. Els altres dos nous vocals seran David García-Gassull (Splendidfoods), que liderarà la incorporació dels preus del sector ecològic a la Llotja de Contractació, i Carles Valls, que ja anava a la candidatura i que ara és alcalde de Balenyà. “Portarà la relació amb els municipis”, afegeix Antentas. En un altre sentit, Antentas explica que la Cambra d’Osona té en propietat el 25% de l’edifici del Sucre, on té la seu. Hi ha algunes parts que ja té llogades a altres entitats però considera que les instal·lacions estan desaprofitades. “Volem que hi hagi activitat des de les 8 del matí i per a tota mena d’activitats que necessitin espais”, diu, i afegeix que també pot servir per a entitats del tercer sector amb acords sense cost.

“Des d’Osona hem de socialitzar l’exportació per fer-ho fàcil als autònoms”

Un santjoaní desaparegut en una allau a Armènia

Cinc anys de la Covid-19: l’impacte de la pandèmia en la salut mental

Trobades de lectors d’EL 9 NOU amb el director

El Tribunal de Comptes detecta irregularitats en les despeses d’Aliança Catalana per a les eleccions municipals del 2023

LA PREGUNTA

Aprova el pacte PSOE-Junts en immigració?

Mor un jove de Manlleu d'un tret en una baralla per drogues a Olesa de Montserrat

Troben mort un home en un caixer a Roda

Tallat el pont de la Coromina de Torelló per crescuda del Ter

El conductor que va causar l’accident mortal de la C-25 va canviar de sentit dins el túnel de Fontfreda

"Hauríem de donar més importància a la vida"

Intenten ocupar una casa a Sant Julià de Vilatorta

El Ter multiplica per 15 el seu cabal

Mario Vaquerizo felicita unes amigues de Torelló disfressades d'ell: "M'heu copiat l'estilisme estupendament"

Olost decreta tres dies de dol per la mort d'una parella envestida per un conductor que anava en contra direcció

Així canviarà el Baix Vila de Manlleu amb l'ampliació de Prasfarma