Moltes persones a l’inici d’un any nou llancen al vent els seus desitjos. Els objectius del nou any.
Però què passa quan aquest objectiu és impossible d’assolir, o quan volem passar d’una situació actual a una de desitjada que paradoxalment no s’aconsegueix amb els mètodes o els plantejaments d’aconseguir objectius, quan aquest anomenat problema no té solució, quan la cosa no passa per prendre la millor decisió?
De vegades persistir, continuar intentant-ho, fer-li mil i una volta per veure si aconseguim arribar a la solució no és la solució.
No jutjo, això en si mateix no està malament, encara que el discerniment davant d’una determinada situació ens pot portar a un altre tipus de plantejament per a aquests casos.
La manera de fer és la manera de ser resolutius, d’assolir objectius, de transformar allò particular i allò col·lectiu. De vegades, persistir a intentar trobar la solució no és la millor estratègia perquè ens quedem de forma permanent ancorats en una tasca que ens manté en el problema o en la situació actual que pretenem canviar.
El mindfulness ens dona pistes de quan desistir i acceptar, de quan el millor és deixar anar, de viure amb plenitud i pau un entorn o situació sense demanar o exigir que sigui diferent, descobrint els beneficis de l’acceptació.
La síntesi entre fer i ser, entre les estratègies de solució i d’aconseguir objectius i d’acceptació és la clau.
Certament al cor de la pràctica de l’atenció conscient trobem una paradoxa: si vols anar d’A a B, realment has d’estar a A. Hi ha situacions d’anar d’A a B, per exemple, diguem que vols anar d’un estat d’intranquil·litat a un de calma. En comptes d’esforçar-nos per aturar la sensació d’intranquil·litat i començar a sentir-nos en calma, el que realment necessitem fer és simplement sentir i notar al cos la intranquil·litat, explorar les sensacions, sentir curiositat per com es perceben. Què se sent en realitat?
Parant atenció conscient a les experiències desagradables o difícils, l’experiència canvia, encara que sigui lleugerament. Quan portem l’atenció a una situació, també hi portem una mica de calma. En lloc de tractar d’arribar a B, B ve cap a nosaltres simplement a través d’estar atents. Simplement estem-som amb la nostra intranquil·litat, acceptant que així són les coses en aquest moment.
Sigui el que sigui A, quan deixem de resistir-nos, i al seu lloc permetem que simplement sigui tal com és, descobrim que, amb el temps, els sentiments disminueixen i es calmen.
Però acceptar realment vol dir acceptar.
Si acceptem una experiència desagradable esperant que desaparegui, realment no l’estem acceptant, estem negociant amb ella: “Et deixaré quedar-te una estona si te’n vas aviat!”
Hi ha coses que no podem canviar.
Per descomptat que hi ha alguns aspectes de la nostra experiència que no podem canviar.
Però no t’enganyis, si A és un dolor físic crònic, simplement estar a A no et portarà a la situació de B lliure de dolor. Acceptar aquestes situacions no significa que desapareixeran. Això pot semblar molt desesperançador. En aquest cas del dolor, el nostre patiment sorgeix perquè resistim i lluitem en contra de l’experiència desagradable.
Si deixem anar o deixem anar aquesta resistència (el pensaments inútils, emocions negatives i judicis crítics), llavors la nostra experiència primària es fa més suportable. Això és en part perquè simplement hi ha menys patiment per gestionar, però addicionalment, molta gent troba que deixar anar o deixar anar la resistència a l’experiència desagradable ho alleuja. La nostra experiència del dolor, de fet, qualsevol experiència desagradable, està fortament influïda pel nostre estat mental. Simplement se sent pitjor quan lluitem contra ella.
Mitjançant l’atenció conscient o mindfulness, com expressa Burch, podem aprendre a transformar qualsevol moment en què ens podríem sentir una víctima de les circumstàncies en un moment d’honestedat, iniciativa i confiança.
Com es pot entrenar l’actitud d’acceptació, la pràctica de deixar anar? Practicar l’acceptació mental, deixant anar els judicis, l’acceptació corporal, l’acceptació emocional que implica conèixer les emocions i poder-hi viure i també podríem veure l’acceptació en les conductes que implica una actitud d’obertura a l’experiència.
La proposta per a aquest nou any l’aniré desglossant en pràctiques i propostes intentant facilitar l’entrenament en una de les actituds més relacionades amb la salut i el benestar: l’acceptació.
“…concedeix-me la serenitat per acceptar les coses que no puc canviar,
el valor per canviar les coses que puc canviar i la saviesa per diferenciar-les…”
{{ comment.text }}