Ana-Belén Avilés va rellevar fa sis anys l’exalcalde de Ripoll Jaume Camps com un dels dos regidors que el PSC tenia al consistori. Era el seu debut polític, que la va portar a encapçalar el partit en les eleccions de 2015, tot i que aleshores s’hi van presentar amb la denominació FEM Ripoll i en coalició amb ICV. Potser pel desconcert amb el canvi de nom i el fet de no ser una persona encara massa coneguda en la política local, Avilés va aconseguir un únic regidor, esdevenint el darrer grup del consistori, si bé a pocs vots de la CUP i de tenir un segon representant. El suport dels ecosocialistes, segons ha explicat en més d’una ocasió, va desaparèixer a partir d’aquell mateix moment.
Llicenciada en Filologia Hispànica, treballa com a professora de francès a l’escola de les Vedrunes de Ripoll, com a administrativa en un despatx d’advocats i també fa una substitució de bibliotecària cada tarda a la Biblioteca Josep Picola de Sant Joan. Ningú la pot acusar de no ser una persona activa i implicada, tal com es constata en cada ple on de fet és l’única que pregunta i mostra interès en el capítol de control i fiscalització de l’acció de govern, sigui preguntant per decrets o per la junta de govern local. Cada cop que s’arriba a aquest punt, l’alcalde, Jordi Munell, es dirigeix directament a ella, que amb el dit enlaire ja té a punt algun dubte al respecte. L’empatia és una altra de les seves virtuts. Només en alguna ocasió molt concreta ha patit alguna mala girada per part d’algun regidor de l’equip de govern, i sempre per motius de política supranacional, amb el procés i els presos polítics com a subjectes indirectes.
El seu objectiu pel 26-M és superar els resultats de fa quatre anys i, si es pot, desbancar Jordi Munell com a alcalde. “Vull pensar que després de quatre anys d’un Ripoll gris i aturat, sense més planificació que el breu termini, ja toca un canvi”, afirma Avilés. La poca oposició que en aquests últims anys ha tingut Munell creu que es deu “al complicat que és replicar a algú que està fent tan poc”. L’absència de grans projectes és només una de les mancances que veu al Ripoll actual. El seu ideal de poble inclou sobretot posar l’accent en les infraestructures pendents, sobretot l’encaix de l’arribada i sortida del doble carril al municipi o el desdoblament eternament ajornat de la línia ferroviària, així com encomanar una millora en la “negativitat” que observa en el tarannà dels ripollesos.
