Qui està patint, però, els efectes més greus de la decisió autoritària del líder rus Vladímir Putin és la població civil d’Ucraïna

Aquest divendres fa exactament un any que Rússia va envair Ucraïna i va iniciar una guerra que ha provocat una de les majors crisis humanitàries a Europa des de la Segona Guerra Mundial. A part de les víctimes directes en el combat, el conflicte ha provocat un desplaçament massiu de la població: a més de les migracions internes, es calcula que han sortit d’Ucraïna més de vuit milions de persones. Aquesta guerra ens ha demostrat una vegada més que les crisis són cada cop més globals i els seus efectes acaben sent planetaris. La pandèmia ens va fer adonar de la vulnerabilitat de tots plegats i la incertesa del futur. Ara el conflicte a Ucraïna ha anat encara més enllà atacant als fonaments de la política mundial i fent reflotar els blocs que lideren Rússia i els Estats Units, cadascú amb els seus aliats, i deixant Europa un altre cop en un paper secundari. Tal com va passar amb la pandèmia, els efectes de la guerra arriben a tots els racons, del global al local. La crisi de subministraments i la inflació de preus ens estan afectant a cadascun de nosaltres i ens ha obligat a introduir canvis en el nostre dia a dia. Qui està patint, però, els efectes més greus de la decisió autoritària del líder rus Vladímir Putin és la població civil d’Ucraïna. Quan va esclatar el conflicte Osona i el Ripollès van acollir amb els braços oberts la població que fugia de la guerra, sobretot dones i nens, perquè als homes els van fer quedar a defensar el país des del front. La reacció va ser molt ràpida gràcies a la col·laboració de l’ONG Osona amb els Nens i el Consell Comarcal. Un mes després de l’inici de la guerra ja hi havia 152 persones refugiades a Osona i tres mesos després, 234. Ningú es podia imaginar en aquell moment que la guerra seria tan llarga. Molts dels que van venir en aquell moment han decidit tornar malgrat el risc d’un país en guerra. Els que han optat per quedar-se –actualment hi ha 111 persones– viuen amb un gran sentiment d’enyorança i por. A diferència de fa un any, quan tenien moltes ganes de fer sentir la seva veu al món reclamant ajuda, ara costa molt trobar algú amb ànims per explicar quina és la seva situació. Cal posar-se a la seva pell, molts han deixat la seva família a Ucraïna i no veuen cap escletxa de solució al conflicte bèl·lic. Els discursos que hem sentit aquesta setmana amb motiu del primer aniversari de la guerra apunten a tot el contrari. L’amenaça nuclear russa suposa una escalada més a la guerra.

Qui està patint, però, els efectes més greus de la decisió autoritària del líder rus Vladímir Putin és la població civil d’Ucraïna

Editorial | Una guerra sense una solució a curt termini