L’evolució de la llengua catalana depèn de les dinàmiques internes de la societat de Catalunya i del conjunt de la comunitat lingüística, però també d’una sèrie de transformacions de caràcter global. En l’àmbit digital, per exemple, els reptes del català poden assimilar-se als reptes que tenen altres llengües mitjanes, i en un altre cas encara més preocupant, les petites. Amb la diferència, però, que el català “no té un estat propi ni propici”, com recorda sovint el Secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Francesc Xavier Vila.
La irrupció de les xarxes socials, la internet de les coses i la intel·ligència artificial han modificat substancialment els usos de les llengües mitjanes, com el català. Per això, els autors de l’informe Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana apunten que cal “un nou consens que aprofiti el repte digital per reforçar el català com a llengua de futur”.
El perfil tecnològic dels catalanoparlants és alt i molt connectat a Internet i, consegüentment, el català hi té una presència prou alta i un gran dinamisme en la creació de nous continguts. Amb tot, cal afavorir el posicionament, la visualització i la generació de continguts en català atractius sobretot per als joves. Si als anys 80, la creació de la ràdio i la televisió públiques en català va ser un magnífic instrument de normalització del català, actualment és necessari que el català tingui una àmplia presència en les plataformes més utilitzades entre els infants i els joves, tant en les xarxes socials com en l’oferta de vídeo a petició.
Perquè el Pacte Nacional tingui el màxim consens i suport, el Departament de Cultura organitza taules rodones temàtiques i territorials sobre la situació de la llengua i convida persones i entitats a participar-hi.
El Pacte Nacional per la Llengua ha d’acordar quins recursos econòmics, mesures legals i apostes tecnològiques es prioritzen per revertir la tendència de les empreses tecnològiques a considerar l’estat espanyol com un sol mercat lingüístic, en el marc de la globalització que realimenta l’hegemonia de les llengües globals amb la consegüent absència del català en aplicacions innovadores d’intel·ligència artificial, com ara els assistents de veu.
El català ha mostrat en les darreres dècades una bona capacitat d’atracció, que fa que el nombre de persones que s’hi identifiquen sigui superior al nombre de persones que el tenen com a llengua inicial. Ara bé, per mantenir aquesta tendència és fonamental que els joves trobin que el català és útil en tots els camps i l’adoptin com a llengua de referència en les seves interaccions. Per a això, no n’hi ha prou amb el coneixement de la llengua sinó que ha de ser accessible en igualtat de condicions, superant les traves administratives que de manera directa o indirecta situen el català en una situació de subordinació.
Set experts acadèmics han fet l’informe Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana amb l’objectiu que serveixi com a punt de partida dels debats.
Com a usuaris, el nostre granet de sorra pel català pot ser mantenir la llengua també a internet. A part d’això, podeu participatiu als debats territorials i sectorials del Pacte Nacional per la Llengua, uns espais on tota la ciutadania pot definir quines són les seves prioritats per assegurar la pervivència del català i impulsar-ne el seu ús en tots els àmbits. Sobre el català, n’hem de parlar avui per parlar-lo demà; també en el món digital.
{{ comment.text }}