«El conveni programa el deixo preparat, ara és una decisió política»

La taula de Joan Turró, al despatx de la direcció general de la Fundació Universitària Balmes (FUB), és molt neta de papers. Però no perquè hagi decidit ara jubilar-se. “És perquè les carpetes han d’estar a les taules dels directius de cada àrea”, explica. És la filosofia que ha aplicat en el càrrec des que el va assumir fa 11 anys, pensant que ja llavors era a l’edat de jubilació i que ell hi estaria poc temps. El va enganxar el projecte de la UVic, esdevinguda UVic-UCC en el seu mandat, i fins ara. Marxarà d’aquí a pocs mesos, tal com va anunciar a l’executiva de la FUB, i diu que ho fa sense cap altre condicionant que la sensació que havent complert els 75 anys s’havia acabat una etapa. Què l’ha portat a prendre la decisió de començar els tràmits per a la jubilació?És una decisió molt meditada. Ja fa un temps que tenia clar que s’acostava el moment de prendre-la. Vaig entrar en aquesta institució quan tenia 64 anys, i a l’alcalde Josep Maria Vila d’Abadal –que va prendre la decisió de contractar-me– li vaig dir que no podria ser-hi gaire, que s’acostava el moment de jubilar-me. Em va dir que els ajudés un temps, que ho podria deixar quan no em sentís amb força. I jo m’he trobat extraordinàriament còmode, però és evident que el temps compta i aquest mes he complert 75 anys. Un no ha de ser utòpic: els anys que em queden espero que siguin molts encara però són limitats, i tinc necessitat de fer altres coses. Què té ganes de fer quan s’aparti d’una feina tan absorbent com la que té ara?Dedicar-me a la meva parella, a la meva família, a un fill que necessita atencions especials per part meva. A més, soc al patronat de la Fundació La Tutela, que donem suport a cinc-centes persones amb discapacitat psíquica, hi estic molt implicat i m’agradarà dedicar-hi més temps. I també a l’oci. Soc un bricolatger nàutic absolut, he dedicat la vida a construir dos vaixells que ara puc gaudir. I he tingut la sensació que els últims anys no ho he fet prou. En resum, canviaré la meva dedicació horària. Continuaré essent tan actiu com m’ho permetin les meves capacitats físiques i psíquiques, i soc d’aquells que pensen que com més activitat fas més llarga vida tens si estàs de sort. Les etapes de la vida són importants: he tingut la sort de fer feines molt diferents, en institucions diverses, i sé que mai no hi ha el moment idoni per marxar. Però deixo els temes molt preparats, perquè no hi hagi cap problema amb la meva substitució. Però n’hi ha un que no està del tot tancat: el nou conveni programa de la UVic-UCC amb la Generalitat. Vostè ha estat una persona important en la negociació. Com està ara mateix, ho deixa ben encaminat?A aquest conveni hi hem dedicat moltes hores, hem reflexionat des de tots els punts de vista, del jurídic a l’econòmic. I hem posat sobre la taula de l’administració, clarament, quina és la voluntat de la institució: volem ser reconeguts com el projecte universitari públic (o parapúblic, si vostè vol) de la Catalunya Central. Se’ns està dient que sí, que es veu bé, però a l’hora de la veritat costa molt de materialitzar-ho. Tècnicament, les negociacions estan acabades: hem preparat al detall tots els documents, i a la Llei de Pressupostos vam aconseguir que s’aprovés una esmena on diu que institucions com la nostra poden tenir finançament públic. Ara és un tema que han de decidir els consellers a qui correspon, la d’Universitats i Recerca i el d’Economia, juntament amb els nostres representants polítics del territori. Hi ha un punt clau: aquesta universitat necessita finançament perquè es pugui abaixar el preu de matrícula dels estudiants. Ja no hi ha justificació per dir que els estudiants de Vic o Manresa han de pagar molt més que els de les universitats públiques. Encara s’escolten l’argument que és una universitat privada?Fals! És una universitat gestionada per representants polítics de la ciutadania, elegits democràticament, i per una institució sense ànim de lucre i amb vocació de servei públic. Un model de governança semblant al de moltes universitats del món. Que a l’Estat espanyol hi ha un model de governança diferent? Sí, lamentablement, perquè vol dir que no es copien les bones pràctiques del món. Per tant, crec que ho deixo preparat per resoldre, si hi ha voluntat política. Es pot discutir si l’objectiu s’ha d’aconseguir en tres anys o en cinc, però és en aquest nivell de decisió. També ha estat al timó d’una universitat pública tradicional com la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) amb el cent per cent de finançament públic. Sincerament, si hagués d’aconsellar un conseller d’Universitats sobre el model millor, optaria pel de la UVic-UCC?Amb total, total seguretat. Demostra, a la pràctica, que és més eficient. Aquest any s’ha publicat al Financial Times un rànquing d’universitats joves, i per això entenem les que tenen menys de 50 anys, que a l’Estat espanyol són més de la meitat. S’han classificat en funció d’uns indicadors absolutament objectius. Doncs ens han situat com la tercera universitat de Catalunya i també la tercera d’Espanya. I la número 131 de tot el món. I per què? A Catalunya mateix, tenim universitats amb més finançament públic i més vida que la nostra, que ara complirà 25 anys. L’única explicació és el model d’eficiència interna. Aquesta institució ha pres decisions més àgils i eficients, i ha aconseguit resultats més ràpids. Trauria un centenar de dades que ho demostren: com ha estat capaç la UVic-UCC de crear, en cinc anys, una Facultat de Medicina del nivell de la que tenim, amb la capacitat de captació de talent que s’està veient? Doncs perquè hi ha capacitat de decisió, implicació gran i una orientació clara. I pensi que ja havia existit, tot això: el model universitari de la Generalitat republicana era més proper a aquest que al que hem heretat del franquisme. Tornant al procés de relleu: li quedava més o menys un any de mandat, comptant que el càrrec de director general de la FUB és de confiança de la presidència –l’alcaldia de Vic– i tenim eleccions municipals a la vista. No es va plantejar d’esgotar aquest temps?No, és una qüestió de la qual ja havíem parlat amb l’alcaldessa. Sempre havíem dit que intentaríem que no coincidissin matemàticament els dos períodes. Si hi ha un canvi a l’Ajuntament, penso que és bo que no sigui simultàniament al de la FUB. Són càrrecs de lliure designació pel patronat, amb un contracte d’alta direcció, i per tant si un futur president creu que ha de renovar-lo, ho podrà en qualsevol moment, igual que fins ara. Això permet que hi hagi un relleu no lligat directament a l’àmbit polític, perquè la Universitat no és una institució política sinó acadèmica i professional, i ha de facilitar que facin aliances amb altres entitats i amb socis externs públics privats per ser encara més potents. Això passa amb el BETA (Biodiversitat, Ecologia, Tecnologia Ambiental i Alimentària), amb l’IRIS (Institut de Recerca i Innovació en Salut) o amb l’Institut de Ciències de l’Educació. I en el cas concret de Vic, ens cal tirar endavant el campus de Ciències de la Salut al Prat d’en Galliners, perquè aquest àmbit és estratègic, serà una de les fortaleses de la nostra institució. I en gaudirà la resta de la Universitat perquè alliberarà espais que necessitem per al creixement. Amb el grau de Biomedicina, per exemple?Sí, el proper curs. Començarem a la Torre dels Frares, però necessitarem més superfície. Ja fa uns anys que es parla del campus del Prat d’en Galliners. El problema és el finançament?Jo he aconseguit engegar-lo, i va més lent del que voldria no per aquest motiu del finançament –que ja tenim una reserva feta– sinó per la tramitació urbanística. De què se sent més satisfet, en els 10 anys que porta a la FUB?De l’estructura de personal que hem creat, dels càrrecs directius que hi ha i de la implicació que tenen. Me’n sento enormement orgullós, no havia vist cap organització ni pública ni privada tan potent com la que tenim aquí. Gairebé diria que són hiperresponsables. Sap quin és el perfil dominant, a l’àmbit d’administració? Una dona jove, formada a la Universitat de Vic, molt arrelada a Osona i que sent com a seva la institució. I això és el millor que ens podria passar. I també estic molt content del model federatiu, que no l’hem inventat nosaltres però que l’hem incorporat. Ens fa grans i potents. Però segur que també més complex de dirigir, ara amb quatre institucions a la federació.Sí, és més complicat. L’altre dia em demanaven quines característiques cal tenir per federar-se amb la UVic-UCC. I són dues: han de ser entitats sense ànim de lucre i ideològicament neutres. És a dir, no ens podem federar amb una universitat de l’Opus Dei o d’una empresa privada, per gran i important que sigui aquesta. El model ens ha permès arribar a una xifra que hauríem trigat anys a assolir. Ara estem entre 10 i 11.000 estudiants, una xifra absolutament digna a escala internacional. Sense un esforç excessiu arribarem als 12.000 estudiants, i tothom diu que entre 12 i 15.000 és l’ideal d’un centre universitari. Permet tenir massa crítica suficient sense perdre control de qualitat. "La universitat necessita més finançament per abaixar el preu de la matrícula" Quan va començar no hi havia federació. Era només la UVic…Encara recordo el dia que, en una reunió, un degà va dir que teníem un problema de competència amb Manresa, amb la Fundació Universitària del Bages. I vaig dir: per què no ens aliem, en lloc de competir? Es va dir que s’havia provat altres vegades i no s’havia aconseguit. Doncs per què no ho tornem a intentar? I vam estar gairebé un any discutint els termes de l’acord, però el vam assolir i penso que ara ningú el discuteix. Des que vam fer l’acord de federació, el campus de Manresa no ha fet més que créixer. I ara ha passat el mateix amb Elisava, que ara és la Facultat de Disseny, a Barcelona. Des del primer curs. Vaig estar aquest dilluns en una reunió del seu patronat i cregui’m que és un goig. I la recerca?És un mèrit total de l’àmbit acadèmic, dels rectors i els seus equips. Sempre esmento un nom que penso que és clau, el de la professora Marta Otero quan va ser vicerectora de Recerca. Va definir un model avançat, quan aquesta universitat feia encara poca recerca. El mèrit de l’organització ha estat només dedicar-hi recursos. Creure en aquest model i apostar-hi, invertint tres o quatre milions d’euros per any. La recerca és com una roda que fins que no agafa velocitat suficient cal alimentar-la. Ara ja està donant voltes per ella mateixa, i això anirà in crescendo. "És bo que els períodes de canvis a la FUB i a l'Ajuntament no coincideixen" Vostè ha estat el director general del dèficit zero. Un principi inamovible.Sempre ho he mantingut. En gran part vaig decidir marxar de la UAB el dia que un alt responsable acadèmic va prendre una decisió en contra d’uns auditors. I s’havia mantingut en dèficit zero durant 25 anys, una política que no em vaig inventar jo. Està clar que una institució com la nostra no pot crear dèficit. Una empresa privada, si té dèficit i no ho corregeix ràpid, dura quatre dies. Sembla que en el sector públic no tots els directius ho tinguin clar. En una universitat, la despesa podria ser il·limitada: sempre pots trobar més projectes on invertir. I l’únic que marca un límit és el pressupost. Però dèficit zero no vol dir no créixer! S’ha de buscar l’equilibri i mantenir un creixement constant. De què els ha servit a algunes universitats catalanes generar dèficit si quan ha vingut una situació com la dels últims anys han hagut d’acomiadar gent i deixar de pagar nòmines? Aquí hem passat la mateixa crisi que tothom, però no hem hagut de recular, ni acomiadar ningú.

«El conveni programa el deixo preparat, ara és una decisió política»

El CB Vic-UVic suma la segona victòria consecutiva i s’estrena a casa

Important victòria del Torelló davant del Caldes

Neguit davant la nova licitació dels auxiliars veterinaris

Aquesta matinada dormirem una hora més: a les 3 tornaran a ser les 2

LA PREGUNTA

El primer ministre francès hauria de dimitir pels disturbis al país?

Ripoll impulsa una campanya per fomentar que els veïns se saludin amb un “bon dia”

Tenen un accident a la C-17 a Malla, on abandonen el cotxe

Manel Dot: “Els llevants d’abans duraven quinze dies o més; ara duren dos o tres dies”

Vint multes en menys de tres hores per distraccions al volant

“Quan reps un diagnòstic així, et desmunta tot el que tens al cap"

Girbau compra l'alemanya Fintec, dedicada a fabricar màquines de plegar i classificar roba

Un terratrèmol de magnitud 2,5 amb epicentre a Toses

Vila d'Abadal anirà a la candidatura de Junts al Senat i Anna Alemany a la del Congrés

Troben mort un boletaire a Sant Joan de les Abadesses

Una fotografia d'Emili Vilamala del pantà de Sau, entre les 30 finalistes d'un concurs internacional