El cos vist des del joc, la paraula i la imaginació

Núria Tomàs Mayolas

‘Visc al meu cos’
Autor: Juan Kruz Igerabide
Il·lustradora: Ainara Azpiazu
Traductors: Martí Varela, Pilar Navarro i Josep Varela
Editorial: La Topera
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2022
Nombre de pàg.: 52

“El meu cos és un poema / de mai acabar, / un saquet d’ossos / que cruix al rimar, / un trosset de carn / que ja sap cantar” (Cospoema, pàg. 33). Aquest és un dels 32 poemes i endevinalles que podem trobar dins d’aquest llibre, tots divertits i inspiradors per als nostres sentits. L’escriptor connecta directament amb les inquietuds dels nens i nenes, a qui desperta la curiositat de comprendre el cos a través de la paraula i la imaginació. Juga amb la repetició de sons –l’al·literació– i crea un ritme vital, alegre, musical, a partir d’un llenguatge poètic basat en metàfores visuals que contenen molt de sentit de l’humor i un punt d’absurditat. Ens fa prendre distància del nostre cos, pensar-lo de manera diferent, i ens mostra com les paraules són una bona eina per preguntar-nos sobre el que som i el que ens envolta. I és que el guipuscoà Juan Kruz Igerabide coneix molt bé el seu públic, perquè durant uns anys va exercir de professor de Primària; i coneix molt bé la matèria amb què treballa, perquè darrerament –vinculat a la Universitat del País Basc– ha escrit diferents estudis sobre poesia en la literatura infantil i juvenil i la tradició oral basca. L’any 2018 va ser guardonat amb el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil pel seu llibre Abecedario titiridario (el guiñol de las letras), Denonartean, 2017.

Els poemes, però, ens arriben embolcallats amb les il·lustracions d’Ainara Azpiazu, d’Hernani, llicenciada en Sociologia, dibuixant de còmic i il·lustradora. Ha utilitzat una paleta de colors pastel, lluminosos, combinats amb algun to més intens, i el negre. El seu dibuix digital, de línia i taca plana, amb alguna textura, expressa gràficament el que descriu l’autor, que no sempre és fàcil, i transmet molt bé el dinamisme inherent als infants que es traspua en els poemes. Ha realitzat un bon treball compositiu del conjunt d’il·lustracions, que en algunes pàgines enllacen dos poemes diferents, i ha incorporat els mateixos personatges en més d’un poema, donant així continuïtat entre text i imatges.

La petita editorial barcelonina La Topera ha sabut entomar el repte de traduir al català i al castellà aquest projecte –publicat inicialment en basc– ampliant-ne els continguts i adaptant-ne el format. L’ha imprès seguint els estàndards ètics i de compromís de la iniciativa “Llibre local” (llibrelocal.cat).