| 18:01
Opinió

A Correcuita

El despoblament i l’adéu a una galeria

Dilluns, 7. El dia de la tornada a la normalitat després de les vacances ens porta les estadístiques de població que publica cada any per aquestes dates EL 9 NOU. Particularment, per origen, em fixo en el Ripollès, que continua en aquest llindar psicològic dels 25.000 habitants. En deu anys, s’ha perdut gairebé el 7% de població, continuació d’una davallada que ja va començar als anys 80. Deixo que els especialistes facin les seves anàlisis amb rigor, però d’entrada em venen al cap un parell d’observacions. Primer de tot, que hi ha una bona part de joves que s’estan formant fora de la comarca i que hi mantenen l’empadronament al domicili familiar. Però que no hi viuen ja habitualment i, molt possiblement, hauran de buscar un futur professional fora del Ripollès, que els impedirà de tornar-hi. És a dir, la xifra real d’habitants encara estaria per sota de la que marquen els padrons municipals. Per altra part, la millora evident de les comunicacions –no per tren, però sí per carretera– no ha tingut un efecte visible en l’estabilitat de la població o en atreure’n de nova. Era l’argument que tots esgrimíem ara fa vint anys per demanar, per exemple, el desdoblament de la C-17. Ara som a una hora i mitja de Barcelona, i a una hora de Girona, però continuem baixant. I malgrat els esforços de la majoria de municipis –alguns d’ells, els més petits de la comarca– per dotar-se de serveis o per no perdre’n. Em consta que hi ha uns quants alcaldes, per no dir tots, per als quals la demografia és una de les seves principals preocupacions.
Dijous, 11. Queden dos dies, dos, per acostar-se a la galeria d’El Carme de Vic, i dir-li adeu. Ho podeu fer amb una magnífica exposició d’obres de Josep Guinovart, un dels grans noms de l’art contemporani català. Personalment, trobaré a faltar l’entranyable costum d’anar-hi a parlar amb els artistes osonencs abans de cada exposició, de veure en Joan penjant les obres i la Mita pendent de tots els detalls, de trobar-hi tot el món artístic en les inauguracions. Els galeristes són agents culturals, i la cultura hi perd, sens dubte.