El Festival Nits de Cinema Oriental premia el debut en el cine d’una jove directora xinesa

La Bassa dels Hermanos plena de públic, dissabte, mentre cau el dia. És un festival de sentits. Aromes d’espècies del sopar indi que s’està preparant. Colors d’alguns saris. Música i danses d’estil bollywood per fer ambient. No hi ha festival sense la nit índia, que ja s’ha convertit en un ritual per a tothom, també per als vigatans d’origen indi que saben que és el dia del seu cinema, de la indústria més prolífica d’Àsia i del món. L’Índia tindrà el seu lloc en el palmarès del festival, però compartit. El Premi del Jurat es reparteix ex aequo entre la pel·lícula índia Andhddhun, que arribava a Vic avalada per guardons anteriors i èxits de taquillatge, i la xinesa Spring Sparrow, una pel·lícula petita que s’està donant a conèixer. En un plat de la balança, la història d’un pianista cec que busca la composició perfecta i que deriva en un thriller amb tocs de comèdia negra i a l’altre, la vida de la gent senzilla que als anys 80 migra del camp cap a les ciutats en la Xina dels anys 80. Una producció gran i un projecte petit. Un director consolidat, Sriram Raghavan, i una directora debutant, Li Jingxiang, que, a més, ha estat al festival i era a la Bassa dels Hermanos quan es va anunciar el premi. La decisió salomònica “reflecteix la riquesa del festival”, diu el crític Alfons Gorina, com a portaveu del jurat. Andhadhun també s’emporta el premi del públic, el Gat de la Sort. El Festival Nits progressa gràcies a mantenir l’equilibri entre el to de festa popular de la Bassa dels Hermanos i l’ambient cinèfil de les sessions del Vigatà. “Creiem que és una bona aposta, i tenim públic per les dues vies, de fet els públics es creuen”, explica Quim Crusellas, director del festival. Si les sessions de la nit, combinant gastronomia i cinema, són un èxit garantit sempre que el temps les respecti, les sessions de matí i tarda són les que han crescut més enguany. “Ens ha sorprès, hem vist pel·lícules petites d’autors no coneguts que en alguns casos han omplert, i hem posat el cartell de no hi ha entrades”. Hi ha públic cinèfil, que vol conèixer unes cinematografies que aquí solen quedar amagades. I també un públic nou i sorprenent: dissabte al migdia, per exemple, amb The Man From Khatmandu. “Veure la sala plena, dues-centes persones de públic familiar, per veure una pel·lícula nepalesa no és un cosa habitual”, diu Crusellas. La clau de l’èxit serà “continuar mantenint” aquesta dualitat, la de les grans produccions amb les pel·lícules d’autor que es programen “per donar-les a conèixer al públic i als distribuïdors”, i que potser no trobarien cap altra pantalla per llançar-se que la d’un festival, on el risc de programació ja forma part de la seva filosofia. “En un primera valoració, a vista d’ocell, aquesta edició del festival ha estat molt positiva”, afirma el seu director. Li Jingxiang puja a l’escenari a recollir el premi. L’equip del festival no dissimula la satisfacció per la decisió del jurat, perquè no sol passar gaire –en un certamen de cinema fet a l’altra punta del món com és aquest– que els directors i actors hi siguin en el moment de recollir el premi. Un dels protagonistes, l’actor Ji Hongyangamb, l’acompanya. Agraïments al festival, a l’equip, al jurat, i el gest que imita el famós gat de la sort oriental, l’estatueta que ha esdevingut l’Oscar del Festival Nits. Qui sap si aquest premi li obrirà les portes d’Europa a una pel·lícula que va seduir el públic i el jurat “per la seva sensibilitat i naturalitat”. El festival encara tenia corda, diumenge, per a una marató de tres pel·lícules que culminava amb Golden Job, una producció de Hong Kong de la secció Movistar+. I a la tarda, espai per a les bestieses dels reculls tetsudon –minicurts esbojarrats i transgressors sorgits al Japó– i la seva translació osonenca, els vicsudon. No hi hauria Festival Nits, tampoc, sense aquest component friqui. “És important saber d’on vinc per entendre-la” Li Jingxiang explicava dijous, abans de la presentació de la seva pel·lícula al Cinema Vigatà, que era important “saber d’on vinc, per entendre-la”. El poble on es va rodar és el seu, la casa és la seva i a banda dels actors principals, la gent que hi surt són familiars i veïns. Una experiència de cinema social per parlar d’un fet històric, la migració dels pobles a les ciutats als anys 80. Buscaven somnis, “però la vida no és una pel·lícula i molts d’aquests somnis no estaven per ser acomplerts”. I tot això, ho ha explicat “amb sensibilitat i naturalitat”, diu el jurat. Vic Jordi Vilarrodà

El Festival Nits de Cinema Oriental premia el debut en el cine d’una jove directora xinesa

Quina probabilitat hi ha que toqui la Loteria de Nadal?

Vic rebrà 15 milions d’euros de la primera convocatòria del Pla de Barris 2025 – 2029

El Toca Fusta resisteix a la pluja

Quines probabilitats tinc que em toqui la loteria?

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

20 anys de la grossa a Vic: “Ens va canviar la vida”

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

Condemnen a més de 21 anys de presó Dani Montes per matar d’un tret un menor a Sant Hipòlit

Neix l'Ateneu Popular de Vic com a punt de trobada per al moviment popular i independentista

Mor Joan Capdevila, corresponsal històric d'EL 9 NOU al Moianès

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic