“El futbol em va ajudar molt”

Quan són petits, molts nens volen ser futbolistes. Jugar a Primera Divisió. No era el cas de Samuel Obeng (Nsapor, 1997), que quan era a Ghana jugava a futbol pel carrer, per diversió. La seva vida va canviar quan va arribar a Catalunya i concretament a Gurb, on la família Obeng Gyabaa es va establir. Quan va veure que els seus nous companys de classe jugaven a futbol li va faltar temps per pujar al bus. Quan encara no estava ni inscrit al club. Va començar a la UE Gurb, va passar pel Manlleu Juvenil abans de fer el salt al Getafe, tornar al Girona i acabar fitxant pel conjunt riojà del Calahorra, on juga a la Segona Divisió B. Aquest curs ja ha fet tres gols. Com li està anant la temporada al Calahorra? Bé, ara està anant força bé. Hem baixat una mica el ritme i nivell de principi de temporada, però per ser un equip que ha pujat aquest any està anant molt bé. L’equip és a mitja taula. Com se sent, vostè? Bé, estic molt còmode aquí. Si l’any que ve em volen renovar, jo no hi tindria cap problema. Estic molt còmode. Al club i amb l’equip m’hi sento molt bé. Crec que hi he encaixat molt bé. Com li arriba l’oferta del Calahorra? A finals de la temporada passada, quan vaig acabar amb el Granollers, volia fer altres coses però va aparèixer l’opció del Calahorra, que acabava de pujar de categoria. Em van dir que volien que hi anés, però com que era Sub-23 no em volien fitxar directament. Vaig estar una mica a prova. Ens vam reunir a Tarragona i vam decidir tirar-ho endavant. Al principi la idea de venir a Calahorra no era la que volia però no me’n penedeixo gens perquè hi estic molt bé. Com el tracta l’afició? S’hi troba a gust? Sí, hi estic molt a gust. De tots els anys i tots els llocs als quals he estat jugant a futbol aquí és estic més còmode –sense comptar Gurb, que és casa meva–. Aquí em sento com un més. Quan va arribar a Gurb, va voler jugar a futbol sí o sí. Sí [riu]. Els primers dies quan vaig anar al col·le veia que els nens agafaven el bus amb el xandall i anaven a entrenar. El primer dia m’ho vaig mirar, però el segon ja tenia ganes d’anar a entrenar. Els amics de la classe ja m’ho deien –o m’ho intentaven dir– que anaven a futbol. I jo vaig pujar al bus com un més. Llavors em van dir que no podia anar-hi perquè no estava inscrit ni res. Em vaig posar a plorar que volia anar-hi tant sí com no. Al final em van portar a veure els entrenaments i aviat els meus pares m’hi van apuntar. A vostè el futbol li va servir per socialitzar-se. Sí, la veritat és que sí. M’havia de comunicar amb els nens i els entrenadors com pogués. El futbol em va ajudar molt a adaptar-me i situar-me. Ha estat una eina important per mi per adaptar-me només d’arribar aquí. Al Gurb hi va jugar uns quants anys. Sí, quan vaig arribar amb 10 anys, gairebé 11, vaig començar a jugar-hi. Hi vaig ser com a Aleví, Infantil, Cadet i Juvenil de primer any. El segon any vaig anar a jugar a Manlleu, al Juvenil Nacional. A mitja temporada, però, vaig saltar al Getafe i allà va començar la història. A Ghana ja hi jugava? Sí, quan estava allà jugava a futbol com qualsevol nen. Jugàvem al carrer. Ens agradava i era la passió de tots. Però tampoc era el meu somni ser futbolista. No pensava a arribar al més alt. Era pura diversió. Vaig començar fent de porter. Hi havia futbol base? Hi ha equips de futbol, però no hi ha futbol base. Potser amb 6 o 7 anys jugàvem contra nens de 10 o 12 de 14 o 15. Competíem tots junts. No hi havia aquest ordre d’aquí. El futbol 7 per exemple no existia. Allà jugàvem sempre a tot el camp i si érem molt petits, si feia falta jugàvem 15 contra 15. Ara és al Calahorra a Segona B però encara és molt jove. Per on passa el seu futur? Al principi vaig començar a jugar com un nen més, que m’agradava molt. Ara veig que cada cop va millor i tinc l’objectiu d’arribar al més lluny possible, a l’elit si pot ser. L’objectiu és aquest i ara s’ha convertit en un somni. No era el somni que tenia de petit però el tinc ara. Com va ser tornar-se a separar de la família? El pas de venir a Calahorra no va ser complicat. El més difícil va ser quan vaig anar a Madrid, al Getafe. Era un nen. Acabava de sortir de l’ESO. Tenia 16 o 17 anys i jo marxar de Catalunya, sortir d’Osona... a la família els hi va costar. Jo estava disposat a fer el salt però era complicat per haver de viure sol, sense pares ni amics. Em va ajudar a madurar i a créixer. Ara ja no ha estat tan difícil perquè ja tinc una edat. A Madrid va ser més complicat. Des de Ghana ja seguia el futbol europeu? Quan jo era allà, que encara era un nen, sí que podíem veure el futbol però teníem més dificultats. No teníem les facilitats de gaudir de jugadors europeus. A l’època de Ronaldinho, Figo, Zidane... els noms els sabíem però no els podíem disfrutar ni veure com aquí a Europa. Els meus referents eren Eto’o i Drogba. Primer de tot, perquè eren del continent. Volíem seguir el seu camí i eren el nostre exemple a prendre.

“El futbol em va ajudar molt”

Vic tanca la capitalitat del bàsquet català femení

Última sortida de l’any per investigar la salut del riu Ter a Manlleu

El Gran Pessebre d’Alpens es podrà veure fins el 12 de gener

Recullen en una plataforma virtual l’obra i la bibliografia de Torras i Bages

LA PREGUNTA

Creu que la literatura ha de ser obligatòria a Batxillerat?

Cau una bastida d'obra mentre l'estaven muntant, al centre de Vic

Accident entre quatre cotxes a la C-17 a Gurb

Un poble de pessebre fet pessebre

Enxampats dos lladres que volien robar a la cafeteria de l'Hospital de Vic

Alerta a Vic i a Manlleu per la circulació de bitllets falsos

Enxampen a Manlleu tres lladres reincidents

Un detingut per robar 13 patinets elèctrics de treballadors dels escorxadors d'Osona

La Federació de Patinatge trasllada l'agressió de Sant Hipòlit a la comissió antiviolència

Una llúdriga es deixa veure a la resclosa de les Adoberies de Vic

Activitat comercial a Granollers en temps de pandèmia