El llarg camí per sortir d’Ucraïna

Feia dies que tenia les maletes, menjar i aigua a punt al cotxe “per si de cas havia de marxar de casa i no tornar mai més”, deia dijous la ucraïnesa Darina Sert, la Dasha, que és una de les primeres nenes que va passar l’estiu a Torelló a través de l’ONG Osona amb els Nens. Dijous es va precipitar tot. El seu germà li va trucar de matinada dient que els russos atacaven la capital, els aeroports i les bases militars: “Que agafi les coses i vagi a una zona rural”, on la família té una casa. Ell es quedava a lluitar. Així que li va fer cas, va agafar el cotxe i el seu fill, en Deniz, de 12 anys, i van anar a la zona rural des d’on parlava amb EL 9 NOU. “Ara he sentit a les notícies que on tenim l’apartament hi ha hagut un atac, perquè hi ha l’aeroport al costat”, comentava la noia. “Ningú s’havia pogut imaginar aquesta situació al centre d’Europa, tenim molta por, sobretot pateixo pel meu fill”, perquè “per ell és una experiència traumàtica i ningú ha de viure això a la seva infància”. Llavors encara no sabia què fer. Veia difícil conduir fins a la frontera amb Polònia, fins on tenia unes set hores. “Ucraïna està sota un atac i no sé si és possible, hauré d’esperar que la situació s’aclareixi”, afegia, per la qual cosa decidia fer nit al mateix lloc. La situació també la seguia de prop Ceci Arenyes, la mare catalana que la va començar a acollir el 1998 i la seva família, i també Mercè Fiol, presidenta d’Osona amb els Nens, i el seu marit, Pep Pujol. Arenyes la va allotjar a ella des dels 10 anys i també a Genya Storonyuk, anys més tard, des que en tenia 4. “Per nosaltres són un més de casa”, ja que el vincle és molt estret, per això pateix. “Vull que passin la frontera, tenen por i els volem acollir”, assegurava aquest dissabte, pendent de l’actualitat a Ucraïna en tot moment i del telèfon mòbil esperant notícies de tots dos. La Dasha, professora d’anglès i excomponent d’un conegut grup de música al país, Onuka, amb el qual estava acostumada a viatjar a diferents països, emprenia divendres el del viatge més difícil de la seva vida, camí de l’exili. Va fer un cop de cap, va agafar el cotxe i va enfilar direcció Polònia. Els seus pares van preferir quedar-se. “A mig camí vam haver de parar perquè sonaven les sirenes”, explicava aquest diumenge, i van entrar en un refugi antiaeri. Després van poder arribar a la ciutat de Lviv, on van fer nit a casa d’uns coneguts. L’endemà amb el cotxe era complicat continuar per les llargues cues de vehicles, alguns dels quals abandonats. Així que a la Dasha i al seu fill, amb una motxilla verda, els quedava un recorregut de 35 quilòmetres que ella immortalitzava amb el seu telèfon mòbil, encara amb bateria, per arribar a la frontera. Que es quedin incomunicats era una de les preocupacions per part de la família catalana que la vetllava, també per donar-li suport en els moments més difícils, i per als membres de l’ONG, que intenten mantenir el contacte amb els qui durant anys han acollit a casa seva. Cada minut d’espera en una resposta és etern. Tant pels que són aquí, com pels qui intenten sortir de les bombes i que han deixat familiars enrere. Així que Arenyes esperava també resposta d’en Genya, com també ho feia la germana d’ell, que va venir la setmana passada veient la situació (vegeu pàgina 5). Ell amb un grup d’unes vuit persones van sortir divendres quan van aconseguir pujar en un tren i aturar-se en una altra ciutat on van dormir en una església. “Desitjo que puguin passar i venir a Torelló”, però en aquest cas, admet, “és molt complicat”, sobretot perquè als homes no els deixen sortir del país perquè vagin a lluitar. Des del 1997 Osona amb els Nens ha portat a la comarca, i també a algunes de les del voltant, uns 1.900 infants de la zona de Txernòbil, sobretot a l’inici d’Ucraïna, encara que darrerament més de Bielorússia. “La situació ens ha arribat al cor perquè molts dels nens que han vingut ara tenen la necessitat de marxar del país”, deia Fiol. Per això, “ens hi hem posat al 100%” per treballar perquè puguin venir aquí, “que ho coneixen” i hi tenen vincles. Per aquest motiu s’han posat en contacte amb altres ONG i també amb institucions per treballar i ajudar-los a arribar. “La preocupació més gran és que puguin escapar-se de les bombes i de les armes” i no haver de viure situacions com amagar-se sota d’edificis o al metro, com els expliquen molts dels joves amb qui van contactant. “La nostra esperança és que puguin sortir d’Ucraïna tants com puguin”, afegia la presidenta. Des de l’ONG explicaven que “tenim moltes famílies acollidores, i moltes de conegudes i no tan conegudes que s’ofereixen per fer un cop de mà quan siguin aquí”, ja que la voluntat és no només acollir els qui ja tenen vincles aquí, sinó també altres possibles refugiats. “Acceptarem ajuda de tothom”, per la qual cosa demanen que qui hi estigui interessat que es posi en contacte amb l’entitat. El recorregut de 35 quilòmetres a peu de la Dasha i en Deniz era dur. “Feia molt fred”, assegurava la mare, i creien que haurien de fer una aturada per fer nit abans d’arribar la frontera. Quedaven uns sis quilòmetres i la veien a l’horitzó. A la família catalana els deien que la zona semblava que era perillosa i que intentarien acabar fins a la cua de la frontera sense dormir. "Tenim molta por, sobretot pateixo pel meu fill" La Dasha assegurava que l’espera de vuit hores a la fila “va ser dura” i deia que hi havia moltes dones amb nens petits. Va ser dur, però finalment cap a les 7 del matí de diumenge, 72 hores després de sortir del seu pis de Kíev, i 48 des que van decidir fer el pas cap a Polònia, creuaven la frontera. Un respir. Estaven fora de perill i arribaven a casa d’uns amics polonesos per recuperar-se. “Estem bé”, deia diumenge a la tarda. Per ara es quedaran a Polònia des d’on a través d’ONG “vull ajudar a enviar coses cap a Ucraïna”. També vol intentar trobar la manera per donar un cop de mà perquè en Genya pugui creuar a un país veí. Com deien Fiol, Arenyes i Pujol, “la seva esperança és poder tornar a casa”, si pot ser en un futur no llunyà, però ells estan preparats per acollir-los a ells i a qui faci falta. El llarg camí de la Dasha per sortir d’Ucraïna havia acabat, però el camí de l’exili, per ara, és incert.

El llarg camí per sortir d’Ucraïna

Dimiteixen els entrenadors de l’Abadessenc

Pas endavant per aprovar el contracte de servei de les llars d’infants de Torelló

Manlleu crearà una taula local per la llengua

La reducció dels aranzels xinesos, un “alleujament” per al sector porcí

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

20 anys de la grossa a Vic: “Ens va canviar la vida”

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

Condemnen a més de 21 anys de presó Dani Montes per matar d’un tret un menor a Sant Hipòlit

Neix l'Ateneu Popular de Vic com a punt de trobada per al moviment popular i independentista

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

De no haver venut mai loteria a repartir mig milió d'euros

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

“Els diners marxen molt de pressa, encara que se’n tinguin molts”

Mor Joan Capdevila, corresponsal històric d'EL 9 NOU al Moianès