Han estat sis anys, però intensos.
Sí, molt. Ja vam començar el projecte de Som Voltregà el 2013, dos anys abans de les primeres eleccions en què ens vam presentar. El projecte neix de la necessitat de trencar el bipartidisme i la història de 20 anys governant alternativament dues forces, CiU i PSC. Hi havia un sector de gent que no se sentia representat i va promoure aquest moviment de Som Voltregà. Ens queda molt recorregut per fer, el grup està bé de salut, està creixent i veiem que tenim futur dins de l’àmbit municipal del Voltreganès.
Per què plega ara?
Ja vaig dir des del començament que pensava que als ajuntaments hi havia d’haver sobretot gent jove, i no és que em senti ni incapacitat ni sense forces per tirar-ho endavant. Quan vam fer la llista del 2019 vaig advertir que ja ho havia dit i que pensava amb una data de caducitat, el juliol del 2021, que és quan accedeixo a la jubilació. Vaig dir que si algú considerava que no era un bon moment per plegar a mig mandat em posava més enrere i que passés algú al davant. El grup va decidir que no, que el millor era que jo continués al davant de la llista. Ara també és un bon moment per fer el relleu per la persona que entri perquè es pugui formar i veure com funciona l’Ajuntament.
Si hagués revalidat l’alcaldia que tenia a final del mandat passat, també plegaria ara?
Inicialment aquesta era la idea, ara són elucubracions. Havent passat la pandèmia, també m’ho hauria rumiat: ser alcalde i deixar l’alcaldia ara potser no hauria fet cap bé al poble. Ara penso que sí que faig un bé al poble, perquè estic facilitant un relleu i que això serà en benefici dels veïns i veïnes.
“Amb la pandèmia si fos alcalde potser no m’hauria plantejat plegar”
Els resultats de les eleccions no van ser els que s’esperaven.
No, si diguéssim el contrari mentiríem. Hi va haver una sèrie de condicionants que ens van anar en contra i hem acceptat el resultat. Per una banda, el candidat de JxCat era realment molt potent, amb una projecció popular molt important, conegut al poble, vinculat a entitats… una persona amb molt carisma. I per altra banda, l’entrada de la CUP també ens va restar vots d’esquerra. Les dues forces majoritàries tradicionals es van mantenir i la CUP va entrar amb força i vist aquests dos anys de mandat tampoc ha anat tan malament que hi hagi representació de la CUP, s’ha vist una altra manera de fer i és enriquidor que hi hagi més forces, més punts de vista i maneres de veure les coses.
Haver fet la moció de censura va influir en els resultats?
Segurament que sí, però quan es va plantejar mai vam pensar en la repercussió que podia tenir de cara a les eleccions. Vam fer el que sentíem que havíem de fer en aquell moment i ho vam assumir.
Que vostè fos l’alcalde era una de les condicions quan van pactar fer la moció de censura?
No va ser una condició. Els fets de l’1-O ens van fer plantejar sortir de govern i passar a l’oposició. En aquest punt hi va haver aquest encontre amb JxCat i d’alguna manera vam arribar a l’acord que jo assumís l’alcaldia, més que tot perquè era el primer tinent d’alcalde, tenia experiència dins del govern i al seu grup no hi havia massa experiència de govern. No va ser el que ens va moure a presentar la moció de censura.
“Vam fer la moció de censura perquè era el que sentíem en aquell moment”
Després de la moció de censura la relació amb els germans Vilamala a Sant Hipòlit i a les Masies ha quedat tocada.
Sí, són coses que saben greu perquè s’hauria de separar la convivència i les idees polítiques. A mi m’agradaria que hagués anat diferent, que hi hagués hagut entesa, però realment per part dels germans Vilamala es va viure com un atac cap a les seves persones, i no va ser així. Espero que el temps ho vagi curant, posant les coses al seu lloc i que el poble no en surti perjudicat. Aquestes disputes, diferències polítiques, no haurien d’afectar el dia a dia dels veïns i veïnes. I sap greu dir-ho, però han afectat i no hauria d’haver estat així.
Des de l’entorn socialista i l’Ajuntament de les Masies se centralitza en vostè tot el que ha comportat polèmica: la unitat bàsica de salut, la comunitat de municipis…
Realment totes aquestes diferències polítiques s’han personalitzat molt en mi, quan han estat decisions que s’han pres sempre de forma consensuada dins del grup i dins de les forces polítiques de l’Ajuntament que han governat en cada moment. Són les decisions que es podrien prendre essent ells fins i tot al govern. El fet que no es país el tema que sortís de govern un dels germans ha portat aquestes conseqüències, que després hi ha hagut enfrontaments personals i culpabilitzacions de tots els mals, que eren per la moció de censura i la meva persona.
Fins que es va presentar la moció de censura el 2017 el govern que formaven Som amb el PSC va funcionar bé? El 2015 van optar per governar amb ells.
En aquest pacte hi havia un punt que deia que l’independentisme era un tret bàsic del nostre grup i un consens força majoritari dins de la població i que havia de quedar manifest. Això sempre va portar una mica de tensió, fins al punt que vam començar a posar els rètols de municipi per la independència a les entrades i sortides del poble, estelades en alguna plaça o a l’ajuntament, símbols que crèiem que eren necessaris i que reivindicava la gent. Pels altres temes de gestió del dia a dia ens enteníem perfectament. Tot plegat es va aguditzar amb el referèndum de l’1-O. Per part del PSC hi havia una certa por que tingués unes conseqüències legals i se’n van voler desentendre. Nosaltres vam assumir tot el pes i les claus dels col·legis on s’anava a votar les vaig agafar jo de l’armari. Les paraules de l’alcalde van ser: “Ja saps on són les claus i jo no vull saber-hi res”. També tenia un argument que era totalment lògic que era que “no em feu entrar en una cosa en què jo no hi crec i que a més sé que em portarà problemes”.
Dins l’etapa de govern amb el PSC hi va haver denúncies contra vostè i l’exalcalde Vilamala per prevaricació i malversació pel bar de la Pista.
Hi havia una concessió amb una gent que per problemes de salut ho havien deixat de forma urgent i vam haver de pactar la sortida. Se’ls van donar uns diners, no com a indemnització sinó que se’ls va pagar amb un peritatge, el material que havien comprat ells, i se’ls va pagar. Després es va fer una demanda perquè s’havien pagat aquests diners que no va prosperar. A posteriori es va trobar que el comptador de l’aigua del bar anava amb un que era el que agafava l’aigua de tot l’equipament, no s’havia separat mai, i hi va haver una altra demanda que no ha prosperat. No sé si està arxivat o no, però sempre hi ha hagut l’opinió per part dels administratius del jutjat que no hem de patir.
“Al pacte amb JxCat i la CUP passen per davant els interessos del poble”
El pacte actual està funcionant bé? Hi ha hagut bona entesa tot i el canvi de cares i l’entrada de la CUP?
Hi havia persones noves i l’alcalde era nou i entràvem amb aquest desconeixement de com aniria la relació. La cosa ha anat millor del que podríem esperar i la veritat és que ens ha tocat viure una època molt dura per la pandèmia i això també ha condicionat. S’ha fet una pinya, un equip i les coses estan funcionant molt bé i hi ha una bona entesa, una bona col·laboració entre totes les regidories. Mai es planteja si una regidoria és d’un color o d’un altre, d’un grup o d’un altre. No s’ha fet electoralisme dins del govern i ha passat per davant de tot els interessos del poble, que és el que ha de ser.
Ha portat precisament la cartera de Salut en un moment de pandèmia.
Ha estat una situació dura perquè la Regidoria de Salut abans no tenia massa maldecaps. Això ha estat nou per a tothom i aquí se’ns ha posat a prova. Tenim la residència i han fet una molt bona actuació amb el suport de Santa Creu de Vic, que és qui la gestiona. Estem satisfets de com ha anat tot. En el moment més àlgid de la pandèmia i els confinaments, l’Ajuntament va treballar fort amb voluntàries per donar servei a les persones que no podien sortir de casa, per si necessitaven qualsevol cosa.
Què és el que està més orgullós d’haver fet en la seva etapa política?
Hi havia el fet de trencar el bipartidisme, de donar visibilització al tema independentista, al medi ambient, de ser d’esquerres, al feminisme, temes que portem en la nostra definició de grup. Quan parlem de coses tangibles, el que més satisfacció ens ha donat és poder acabar el Pla de barris del Mallol. Era un projecte ambiciós que ha remodelat una part del poble que era molt antiga amb uns serveis bàsics com el clavegueram que estava deteriorat. Després la rehabilitació del Mallol, que és la casa de cultura del poble. És un valor que no em voldria atribuir personalment perquè l’únic que vam fer és acabar-ho i aquí el mèrit el té Xavier Vilamala, que és qui ho va començar.
“Aposto per Marina Crous coma cap de llista el 2023, està preparada”
Estan preparant el relleu. Marina Crous assumirà la primera tinença d’alcaldia. Ella liderarà Som Voltregà de cara al futur?
Aquesta és la intenció. Ella està ben posicionada, ha portat una de les regidories de més pes i més compromesa en aquest mandat que és la de Serveis Socials. Ella parteix d’una experiència i una preparació que és exitosa i evidentment serà el grup qui decidirà com es confecciona la llista. En aquests moments jo apostaria per Marina Crous com a cap de llista.
Al grup hi continuarà vinculat?
Sí, continuaré treballant amb el grup i la secció local d’ERC i continuaré vinculat amb tota aquesta gent que hem estat treballant per donar millors serveis a Sant Hipòlit i també pel país, per mirar d’anar lluitant pel país, per la independència, el sobiranisme, l’autodeterminació i l’amnistia.
Canviaria alguna cosa del seu pas per la política?
No. En el moment que hem fet les coses sempre les hem fet d’una forma meditada i evitant els impulsos. Cada decisió que he pres l’he consultat al grup i no han estat motivades per rampells, han estat consensuades. No m’ha agradat mai prendre una decisió de forma unilateral. A partir d’aquí estic satisfet i el meu èxit o el meu fracàs és compartit amb tot el grup.
