"Tenim alguns elements que ens permeten intuir el món que vindrà. I tenim el deure d'ajudar a dissenyar fulls de ruta col·lectius per intentar construir un món millor"

L’1 de desembre de 1998, en una decisió pionera en relació amb països del seu entorn, el govern de Catalunya creava el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible –el CADS–. D’això ja fa, doncs, 25 anys. Per a les persones que hi estem vinculades no calen explicacions sobre què és i què fa el CADS. No obstant això, continua sent un desconegut per a una àmplia part de la societat, fet que segurament és lògic per ser un dels nombrosos òrgans de participació, consulta i assessorament al govern de Catalunya. El CADS, efectivament, treballa des de fa 25 anys per assessorar el govern en relació amb les polítiques i actuacions que tinguin incidència sobre el medi ambient i el desenvolupament sostenible. Des de la seva creació ha emès desenes d’informes i dictàmens a petició de diversos departaments de la Generalitat de Catalunya i des de l’any 2014, també a iniciativa pròpia. Entre aquests últims destaquen informes amb recomanacions per avançar vers un sistema alimentari sostenible, una gestió sostenible del medi marí i del litoral català, alguns d’ells amb una important repercussió social i mediàtica. Informes, tots ells, fets amb l’objectiu d’impulsar transformacions en les polítiques públiques. El CADS és, però, un òrgan positivament atípic en relació amb altres consells similars. Segurament perquè va néixer inspirat per un empresari visionari com fou Pere Duran Farell i va fer-se gran gràcies a l’impuls del Dr. Gabriel Ferraté i Pascual, exrector de la UPC i de la UOC i persona d’energia i creativitat immenses, que el presidí en el període 2000-2012 i que ens deixà fa pocs dies. El seu llegat ha arribat fins avui gràcies també a la tenacitat dels dos presidents que els van succeir i a les brillants aportacions de les desenes de persones que n’han format part al llarg d’aquests anys, entre elles la Dra. Josefina Castellví i Piulachs, el Dr. Martí Boada i Juncà, Cristina Gallach Figueras o Albert Vilalta i González, qui fou el primer conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Analitzar l’evolució del CADS requereix fer una mirada al que ha passat al planeta i a Catalunya en termes de sostenibilitat al llarg de les dues darreres dècades i mitja. És ben evident que al llarg d’aquests 25 anys moltes de les qüestions apuntades pel consell i que semblaven perifèriques per a moltes persones avui són centrals en l’agenda política i social: l’emergència climàtica i tot el que suposa (com la sequera, que actualment tant ens preocupa), la necessària transició energètica cap a les renovables, la sostenibilitat del sistema alimentari, la pèrdua accelerada i massiva de biodiversitat (i els serveis que ens ofereix la natura i dels quals depenen les societats i les economies del planeta). I un llarg etcètera. Les dades que tenim, avui, sobre l’estat del món fan feredat. Disposem de nombrosos estudis que ens alerten que estem superant els límits físics i biològics que garanteixen la seguretat del sistema planetari. Tenim evidències sobre l’increment de les desigualtats a escala global (entre països i dins dels països). Constatem com la nostra salut està sent afectada pel canvi climàtic i la degradació del medi ambient. Observem amb preocupació l’avenç dels populismes i de l’extrema dreta en molts territoris d’Europa i del món. I aquí també podríem afegir un llarg etcètera. Per tant, sabem el món que tenim. Potser també sabem el món que voldríem (o que alguns voldríem). I tenim alguns elements que ens permeten intuir el món que vindrà. I també tenim, per tant, el deure d’ajudar a dissenyar fulls de ruta col·lectius per intentar construir un món millor. Sent absolutament conscients d’on som, sent molt tenaços a l’hora d’intentar construir un món millor i, sobretot, mantenint-nos rabiosament esperançats davant del futur (tot i que a voltes aquesta triangulació es faci difícil). Des del CADS volem continuar contribuint-hi.

"Tenim alguns elements que ens permeten intuir el món que vindrà. I tenim el deure d'ajudar a dissenyar fulls de ruta col·lectius per intentar construir un món millor"

El món que tenim, el que voldríem i el que vindrà… i un consell assessor que ha fet 25 anys