El retorn de les ‘panteres roses’

La van batejar com la Trobada 40+1 perquè fa exactament 41 anys que van acabar els estudis. Són la segona promoció de l’Escola Femenina d’Ajudants Tècnics Sanitaris (ATS), nomenclatura prèvia a la diplomatura d’Infermeria i l’embrió de l’Escola Universitària d’Infermeria d’Osona, més endavant un dels graus de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar de la UVic-UCC. Aquella promoció, que va cursar els estudis entre 1975 i 1978, la completaven un total de 27 alumnes. Totes noies, nascudes entre els anys 1956 i 1958. D’aquestes, 20 es van retrobar dissabte, en un dinar al Club Tennis Vic. “Esteu iguales!”, s’exclamaven les unes a les altres a mesura que anaven arribant a la cita, mentre es fonien en emotives abraçades. I és que algunes feia 40 anys que no es veien, malgrat que moltes continuen vivint a la comarca. No és el cas de la vigatana Maite Cubí, que porta tres dècades residint a Tortosa. Fins fa dos mesos encara treballava d’infermera en una residència d’avis de la capital del Baix Ebre; “ara estic a l’atur”, apuntava. Encara venia de més lluny, la que més, la vigatana Montse Franch, que viu a Benasc, a la província d’Osca, “des dels 25 o 26 anys”. Fins fa dos anys, quan es va jubilar, va exercir “d’infermera de poble”, remarcava. “Unes ens hem anat jubilant, d’altres estan a punt de fer-ho...”, apuntava, com a símptoma del pas dels anys, la torellonenca Concepció Callén, una de les principals impulsores de la trobada. Callén es mostrava molt satisfeta de la resposta que havia tingut la crida, feta via xarxes socials. Només dues companyes de generació no es van poder localitzar; quatre més no hi van poder assistir, i una és morta. “Ens deien les panteres roses o les optalidón, un antiinflamatori de color rosa molt prescrit en aquella època”, rememorava Callén, en referència al color de la bata que els feien portar. Una bona part d’aquella promoció va acabar exercint la infermeria, tot i que algunes van utilitzar aquests estudis de pont per fer fisioteràpia, per exemple. És el cas de la manlleuenca Assumpta Estivill, que ha treballat sempre entre Granollers i Barcelona, on viu des dels 21 anys. La trobada va servir per testimoniar alguns dels metges que els van fer de professors, com els doctors De Mas, Roselló, Soler, Altés, Quer, Vinyoles o Molera; així com les “monitores”, com Anna Bach, Rosa Valcarcel, Maria Nicolau o Teresa Coma, “que era la cap d’estudis”. També per constatar com ha evolucionat la professió en tots aquests anys. Anna Espona, que s’ha passat tota la vida als consultoris de Sant Pere de Torelló, es posava d’exemple: “Quan vaig començar només feia de practicant. Estava un parell d’hores al consultori i la resta, posant injeccions i fent cures a domicili; estaven les 24 hores del dia de guàrdia”. Avui, en canvi, “mirem la hipertensió, la diabetis, traiem sang... fem de tot”. El que també ha canviat, per Callén, és el vessant “humanista” de la professió; segons ella, “s’ha perdut una mica”. Si bé el paper de la infermeria ha guanyat “pes específic” dins l’engranatge de l’atenció sanitària, “aquesta professió mai no ha acabat de tenir prou visibilitat ni reconeixement social”, apuntava Espona. Tot plegat arrenca l’any 1974, quan l’aleshores president de la delegació de Vic del Col·legi de Metges, el difunt Josep M. Arimany, va encapçalar una “odissea” –com havia descrit ell mateix fa uns anys– per portar aquesta titulació a Vic. Les primeres classes les feien als mateixos locals del Col·legi de Metges, al carrer Pare Coll. L’any següent, quan va entrar aquesta segona promoció, ja els van cedir uns espais dins de l’Hospital de la Santa Creu. El juliol de 1977, es va aprovar oficialment la transformació d’aquestes escoles d’ATS en escoles universitàries d’infermeria. A Vic, després de tres promocions, l’escola va tancar entre 1978 i 1980. El desembre d’aquell any el Consell de Ministres aprovava la reivindicada creació de l’Escola Universitària d’Infermeria d’Osona. Els estudis d’infermeria es van reprendre el curs 1981-82, encara dins de l’Hospital de la Santa Creu, ja reconvertits en diplomatura. Però tot això ja és una altra història. De moment, l’experiència viscuda dissabte va ser tan intensa que, d’una manera o altra, segur que tindrà continuïtat.

El retorn de les ‘panteres roses’

El Petit Circ Cric porta la seva màgia a Vic

Vic invertirà 25 milions d’euros a transformar la ciutat

Quina probabilitat hi ha que toqui la Loteria de Nadal?

Vic rebrà 15 milions d’euros de la primera convocatòria del Pla de Barris 2025 – 2029

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

20 anys de la grossa a Vic: “Ens va canviar la vida”

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

Condemnen a més de 21 anys de presó Dani Montes per matar d’un tret un menor a Sant Hipòlit

Neix l'Ateneu Popular de Vic com a punt de trobada per al moviment popular i independentista

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

De no haver venut mai loteria a repartir mig milió d'euros

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

“Els diners marxen molt de pressa, encara que se’n tinguin molts”

Mor Joan Capdevila, corresponsal històric d'EL 9 NOU al Moianès